<?xml version='1.0' encoding='UTF-8'?><?xml-stylesheet href="http://www.blogger.com/styles/atom.css" type="text/css"?><feed xmlns='http://www.w3.org/2005/Atom' xmlns:openSearch='http://a9.com/-/spec/opensearchrss/1.0/' xmlns:georss='http://www.georss.org/georss' xmlns:gd='http://schemas.google.com/g/2005' xmlns:thr='http://purl.org/syndication/thread/1.0'><id>tag:blogger.com,1999:blog-8088399115739497510</id><updated>2012-02-16T05:23:32.408-08:00</updated><category term='Boris Mikhailov'/><category term='Yona Wallach o la llum salvatge (extracte)'/><category term='art cultura'/><category term='jaume plensa documental sinonims sent i crea artpopulus art arte cultura'/><category term='art cultura pedagogia Montse Cosidó Jonathan Elbaz educación'/><category term='artpopulus'/><category term='artpopulus sent crea Zygmunt Bauman art culture arte movimiento accion pink floy cultura migracion dibujo nomadas sxxi'/><category term='como esta ogranizado el cerebro'/><category term='El lado oscuro de la belleza Daniele Buetti artpopulus sent i crea arte nihilismo educación'/><category term='sent i crea artpopulus genero cultura'/><category term='Què és l&apos;art? / ¿Qué es el arte?'/><category term='Jonathan Meese artpopulus sent i crea arte cultura'/><category term='montse cosido jonathan elbaz artpopulus arte cursos recursos pedagogicos cultura emocional sensorial  plastica'/><category term='sent i crea artpopulusarte cultura'/><category term='© IEC'/><category term='Què és una emoció sent i crea montse cosido jonathan elbaz artpopulus arte cursos recursos pedagogicos cultura emocional sensorial  plastica'/><category term='Arte Africano Contemporáneo sent i crea artpopulus genero masculino femenino arte cultura SAATCHI GALLERY'/><category term='artpopulus El sueño de la razón  produce monstruos. sent i crea arte nihilismo perdida del sentido fotografia'/><category term='La filosofia de SENT I CREA projectes'/><category term='Montse Cosidó Estel Lola Anglada art pedagogia catalunya cultura'/><category term='hemisferio derecho'/><category term='sent i crea projectes'/><category term='Taller TÀPIES UNA VISIÓ SENSORIAL I MATERICA artpopulus sent i creacultura cursos de sensorialidad'/><category term='Arte'/><category term='montse cosido jonathan elbaz artpopulus arte cursos recursos pedagogicos cultura emocional'/><category term='Societat Catalana d’Estudis Hebraics poesia art'/><category term='Declaració de la comissió de Cultura d’ACAMPADABCN de plaça Catalunya'/><category term='elbaz'/><title type='text'>artpopulus (Sent i Crea)</title><subtitle type='html'>EL ARTE TIENE LA BONITA COSTUMBRE DE ECHAR A PERDER TODAS LAS TEORÍAS ARTÍSTICA
M.Duchamp</subtitle><link rel='http://schemas.google.com/g/2005#feed' type='application/atom+xml' href='http://artpopulus-senticrea.blogspot.com/feeds/posts/default'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8088399115739497510/posts/default?max-results=100'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://artpopulus-senticrea.blogspot.com/'/><link rel='hub' href='http://pubsubhubbub.appspot.com/'/><author><name>Montse Cosidó - Jonathan Elbaz</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13092246780306106761</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='18' src='http://1.bp.blogspot.com/_Gcvu676V80Q/THQNxSXRUzI/AAAAAAAAAII/FERutXyuh5w/S220/senticrea+(1).jpg'/></author><generator version='7.00' uri='http://www.blogger.com'>Blogger</generator><openSearch:totalResults>24</openSearch:totalResults><openSearch:startIndex>1</openSearch:startIndex><openSearch:itemsPerPage>100</openSearch:itemsPerPage><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-8088399115739497510.post-149528056100164830</id><published>2011-09-24T03:43:00.000-07:00</published><updated>2011-09-24T03:43:56.453-07:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='montse cosido jonathan elbaz artpopulus arte cursos recursos pedagogicos cultura emocional'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Taller TÀPIES UNA VISIÓ SENSORIAL I MATERICA artpopulus sent i creacultura cursos de sensorialidad'/><title type='text'>Taller (TÀPIES UNA VISIÓ SENSORIAL I MATERICA)</title><content type='html'>&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 18px;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;b&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; line-height: 14px;"&gt;Objectius del curs:&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span lang="CA" style="line-height: 14px;"&gt;-&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span lang="CA" style="line-height: 14px;"&gt;Conèixer algun dels símbols més utilitzats per Tàpies.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; line-height: 14px;"&gt;-Treballar el sentit que dona a&amp;nbsp; la seva vida (zen) màxima senzillesa aplicada amb la seva obra.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; line-height: 14px;"&gt;-Treballar el color (negra, ocre, gris, blanc, vermell: bàsicament) .&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="line-height: 15px;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"&gt;-Treballar el volum, les empremtes, els rascats, els negatius-positus de les formes.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; line-height: 14px;"&gt;-Treballar les parts del cos.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="line-height: 15px;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"&gt;-Treballar materials de rebuig.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="line-height: 15px;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"&gt;-Representar les emocions.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"&gt;&lt;span lang="CA" style="line-height: 14px;"&gt;-Treballar amb diferents suports.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"&gt;&lt;span lang="CA" style="line-height: 14px;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"&gt;&lt;span lang="CA" style="line-height: 14px;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 18px;"&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="color: #333333;"&gt;Programa i/o continguts bàsics:&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&lt;span style="color: #333333;"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span lang="CA" style="color: #444444;"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="ecxmsolistparagraph" style="margin-bottom: 16.2pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm;"&gt;&lt;span lang="CA" style="color: #444444; font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"&gt;&amp;nbsp; &amp;nbsp;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"&gt;Línia. Traç. Color. Textura. Volum&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"&gt;Senyal. Signe. Símbol&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="ecxmsolistparagraph" style="margin-bottom: 16.2pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm;"&gt;&lt;span lang="CA" style="color: #444444; font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"&gt;La figura humana total i parcial.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="ecxmsolistparagraph" style="margin-bottom: 16.2pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm;"&gt;&lt;span lang="CA" style="color: #444444; font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"&gt;Filosofia oriental: El pas del temps - L’essència de la vida&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="ecxmsolistparagraph" style="margin-bottom: 16.2pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span lang="CA" style="color: #444444; font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"&gt;Metodologia:&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"&gt;Partirem de l’anàlisi global de les seves obres per aprofundir en el seu llenguatge matèric, gestual i simbòlic. Veurem l’ importància del pas del temps i les esquerdes que va deixant. Així com tot lo relatiu a l’atzar i la màgia.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #444444;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"&gt;Reflexionarem sobre el seu treball vers el concepte de sacrifici que parteix de l’obra filosòfica de George Bataille i&amp;nbsp; també sobre l’ utilització de material pobres i de com els ennobleix, convertint-lo amb un llenguatge propi.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;&lt;span lang="CA" style="color: #333333; font-family: Times, 'Times New Roman', serif; line-height: 14px;"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp;Duració: 1 trimestre&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;&lt;span lang="CA" style="color: #333333; font-family: Times, 'Times New Roman', serif; line-height: 14px;"&gt;&amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; senticrea@hotmail.com&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;"&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"&gt;&lt;span lang="CA" style="line-height: 14px;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif;"&gt;&lt;span lang="CA" style="line-height: 14px;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div id="__ss_5585781" style="width: 425px;"&gt; &lt;strong style="display: block; margin: 12px 0 4px;"&gt;&lt;a href="http://www.slideshare.net/artpopulus/tpies-para-el-profesorado-primaria-y-secundaria" target="_blank" title="Tàpies para el profesorado (Primaria y Secundaria)"&gt;Tàpies para el profesorado (Primaria y Secundaria)&lt;/a&gt;&lt;/strong&gt; &lt;iframe frameborder="0" height="355" marginheight="0" marginwidth="0" scrolling="no" src="http://www.slideshare.net/slideshow/embed_code/5585781" width="425"&gt;&lt;/iframe&gt; &lt;div style="padding: 5px 0 12px;"&gt; View more &lt;a href="http://www.slideshare.net/" target="_blank"&gt;presentations&lt;/a&gt; from &lt;a href="http://www.slideshare.net/artpopulus" target="_blank"&gt;home&lt;/a&gt; &lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div id="__ss_5586620" style="width: 425px;"&gt; &lt;strong style="display: block; margin: 12px 0 4px;"&gt;&lt;a href="http://www.slideshare.net/artpopulus/tpies-per-a-petits-experincies-infantils-5586620" target="_blank" title="Tàpies per a petits (experiències infantils)"&gt;Tàpies per a petits (experiències infantils)&lt;/a&gt;&lt;/strong&gt; &lt;iframe frameborder="0" height="355" marginheight="0" marginwidth="0" scrolling="no" src="http://www.slideshare.net/slideshow/embed_code/5586620" width="425"&gt;&lt;/iframe&gt; &lt;div style="padding: 5px 0 12px;"&gt; View more &lt;a href="http://www.slideshare.net/" target="_blank"&gt;presentations&lt;/a&gt; from &lt;a href="http://www.slideshare.net/artpopulus" target="_blank"&gt;home&lt;/a&gt; &lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div id="__ss_4489212" style="width: 425px;"&gt; &lt;strong style="display: block; margin: 12px 0 4px;"&gt;&lt;a href="http://www.slideshare.net/artpopulus/antoni-tpies-mel-4489212" target="_blank" title="Antoni tàpies mel"&gt;Antoni tàpies mel&lt;/a&gt;&lt;/strong&gt; &lt;iframe frameborder="0" height="355" marginheight="0" marginwidth="0" scrolling="no" src="http://www.slideshare.net/slideshow/embed_code/4489212" width="425"&gt;&lt;/iframe&gt; &lt;div style="padding: 5px 0 12px;"&gt; View more &lt;a href="http://www.slideshare.net/" target="_blank"&gt;presentations&lt;/a&gt; from &lt;a href="http://www.slideshare.net/artpopulus" target="_blank"&gt;home&lt;/a&gt; &lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;iframe src="http://www.facebook.com/plugins/likebox.php?id=185550966885&amp;amp;width=292&amp;amp;connections=10&amp;amp;stream=true&amp;amp;header=true&amp;amp;height=587" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; width:292px; height:587px;" allowTransparency="true"&gt;&lt;/iframe&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8088399115739497510-149528056100164830?l=artpopulus-senticrea.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://artpopulus-senticrea.blogspot.com/feeds/149528056100164830/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://artpopulus-senticrea.blogspot.com/2011/09/taller-tapies-una-visio-sensorial-i_24.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8088399115739497510/posts/default/149528056100164830'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8088399115739497510/posts/default/149528056100164830'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://artpopulus-senticrea.blogspot.com/2011/09/taller-tapies-una-visio-sensorial-i_24.html' title='Taller (TÀPIES UNA VISIÓ SENSORIAL I MATERICA)'/><author><name>Montse Cosidó - Jonathan Elbaz</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13092246780306106761</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='18' src='http://1.bp.blogspot.com/_Gcvu676V80Q/THQNxSXRUzI/AAAAAAAAAII/FERutXyuh5w/S220/senticrea+(1).jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-8088399115739497510.post-8435619017168595636</id><published>2011-09-19T13:43:00.000-07:00</published><updated>2011-09-21T14:09:53.472-07:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='artpopulus'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Arte'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='hemisferio derecho'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='como esta ogranizado el cerebro'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='art cultura pedagogia Montse Cosidó Jonathan Elbaz educación'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='art cultura'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='sent i crea projectes'/><title type='text'>Quin tipus de persona demanda la nostra societat, per ocupar càrrecs en el món  laboral?</title><content type='html'>&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 18px;"&gt;Demanden,&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 18px;"&gt;-Persones&amp;nbsp;&lt;i&gt;creatives&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 18px;"&gt;-Persones amb capacitat de&lt;i&gt;&amp;nbsp;lideratge&lt;/i&gt;&amp;nbsp;per portar un equip de treball.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 18px;"&gt;-Persones capaces de intervenir en&amp;nbsp;&lt;i&gt;conflictes&lt;/i&gt;&amp;nbsp;dins d’un equip de treball.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-fjR1a9nYetA/TneY6ZF8byI/AAAAAAAAAJ8/XdhXaRsrNHw/s1600/cerebro_hemi2+ab.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-fjR1a9nYetA/TneY6ZF8byI/AAAAAAAAAJ8/XdhXaRsrNHw/s1600/cerebro_hemi2+ab.JPG" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 18px;"&gt;&lt;o:p&gt;&amp;nbsp;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size: 14pt; line-height: 21px;"&gt;Creiem que totes aquestes habilitats és contemplen en el nostre currículum escolar?&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size: 14pt; line-height: 21px;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 18px;"&gt;No és veritat que es potencien més les àrees de llengua i matemàtiques?&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 18px;"&gt;No es ben cert que la nostra societat rep una educació totalment racional?&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 18px;"&gt;Betty Edwards diu “És probable que en les escoles s’ensenyi art, escriptura creativa, música, però és improbable que trobem classe d’imaginació, de visualització, de percepció especial, de creativitat, de intuïció, d’inventiva”&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 18px;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 18px;"&gt;Els educadors valoren tot això, però esperen que siguin els propis alumnes&amp;nbsp;&amp;nbsp;els&amp;nbsp;&amp;nbsp;que per si mateixos desenvolupin totes aquestes capacitats com a conseqüència d’un entrenament verbal i analític.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 18px;"&gt;Sabem que el nostre cervell està dividit en dues parts, el dret “holístic” i l’esquerra “Racional”&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-size: 12pt; line-height: 18px;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 18px;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-BrhZmFAsE0I/TneZHfc3IFI/AAAAAAAAAKA/mNvjFEd3PsE/s1600/hemisferios-cerebrales.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="291" src="http://1.bp.blogspot.com/-BrhZmFAsE0I/TneZHfc3IFI/AAAAAAAAAKA/mNvjFEd3PsE/s400/hemisferios-cerebrales.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 18px;"&gt;Ambdós estan comunicats i el que passa és que segons els tipus d’aprenentatges que rebem al llarg de&amp;nbsp;&amp;nbsp;la vida,&amp;nbsp;&amp;nbsp;es desenvolupa molt més l’esquerra que el dret.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 18px;"&gt;Podem dir que l’hemisferi esquerra és analític, verbal, numèric, seqüencial, simbòlic, lineal i objectiu, mentre que el dret és intuïtiu, holístic, divergent, imaginatiu, analògic, no lineal i atemporal i gràcies a això entenem les metàfores, combinem idees i podem somniar.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 18px;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 18px;"&gt;Una de les millors habilitats de l’hemisferi dret és la capacitat que te d’imaginar.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 18px;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 18px;"&gt;El cervell pot construir una imatge i després mirar-la com si estigues present, com si fos real.&amp;nbsp;&amp;nbsp;Això es diu visualitzar.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 18px;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;b&gt;&lt;u&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size: 14pt; line-height: 21px;"&gt;Aprendre a veure imatges dobles&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/u&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 18px;"&gt;Observar la part de dintre d’una imatge i després la part exterior de la imatge o be estudiar els efectes de llum i ombra.&amp;nbsp;&amp;nbsp;Què veiem?&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 18px;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-21p4zHjc_MQ/TneZXYKbnFI/AAAAAAAAAKE/r8HQYS4gO6c/s1600/Imatge+doble.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="320" src="http://4.bp.blogspot.com/-21p4zHjc_MQ/TneZXYKbnFI/AAAAAAAAAKE/r8HQYS4gO6c/s320/Imatge+doble.jpg" width="268" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 18px;"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 18px;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: 16px; line-height: 18px;"&gt;Ens hem d’acostumar a bellugar,invertint&amp;nbsp;&amp;nbsp;les imatges i cercar més...&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-kC_Nc7lY8rA/TneaC0T17gI/AAAAAAAAAKQ/VF0YNDR4zK8/s1600/image055.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-kC_Nc7lY8rA/TneaC0T17gI/AAAAAAAAAKQ/VF0YNDR4zK8/s1600/image055.gif" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: 16px; line-height: 18px;"&gt;&amp;nbsp;Estem veien la cara d’un jove, però que passa si invertim la imatge?&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-GWDMtWffpDQ/TneZ3sC-liI/AAAAAAAAAKM/kuXw-kP4KgU/s1600/image014.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-GWDMtWffpDQ/TneZ3sC-liI/AAAAAAAAAKM/kuXw-kP4KgU/s1600/image014.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: 16px; line-height: 18px;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: 16px; line-height: 18px;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;Estem veien la cara d’un vell mariner somrient i amb grans patilles.&lt;br /&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-0NoCQUslI5g/TneZpdYL8ZI/AAAAAAAAAKI/8DpriQ1Emag/s1600/image015.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-0NoCQUslI5g/TneZpdYL8ZI/AAAAAAAAAKI/8DpriQ1Emag/s1600/image015.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 18px;"&gt;Els núvols ens poden suggerir formes o imatges.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-26YIN_0jWOA/TneaMBcrs6I/AAAAAAAAAKU/rcKzGudCD4s/s1600/41798_50227997077_3242183_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-26YIN_0jWOA/TneaMBcrs6I/AAAAAAAAAKU/rcKzGudCD4s/s1600/41798_50227997077_3242183_n.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 18px;"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;Sistemes d’aprenentatge per a dibuixar sugerits per Betty Edwards i que ens ajuden a tenir altres visions.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-vT2LaRdlnMA/TnefSFTJEfI/AAAAAAAAAKY/hesumFP-mbk/s1600/art21_t1Betty+Edwards.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-vT2LaRdlnMA/TnefSFTJEfI/AAAAAAAAAKY/hesumFP-mbk/s1600/art21_t1Betty+Edwards.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Hi ha moltes estratègies per convidar a fer diferents mires a un objecte o imatge.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;Presentem dues de les estratègies que utilitzem en els nostres tallers:&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;b&gt;&lt;u&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size: 14pt; line-height: 21px;"&gt;Disseny gràfic&amp;nbsp;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/u&gt;&lt;/b&gt;&lt;u&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size: 14pt; line-height: 21px;"&gt;(treball compositiu)&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/u&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 18px;"&gt;Objectius:&lt;b&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-left: 36pt; text-indent: -18pt;"&gt;&lt;span lang="EN-US" style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18px;"&gt;•&lt;span style="font: normal normal normal 7pt/normal 'Times New Roman';"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 18px;"&gt;Treballar amb l’hemisferi dret del cervell.&lt;/span&gt;&lt;span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; line-height: 18px;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-left: 36pt; text-indent: -18pt;"&gt;&lt;span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18px;"&gt;•&lt;span style="font: normal normal normal 7pt/normal 'Times New Roman';"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 18px;"&gt;Treballar la composició i l’estructura de la lletra.&lt;/span&gt;&lt;span style="font-size: 12pt; line-height: 18px;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-left: 36pt; text-indent: -18pt;"&gt;&lt;span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18px;"&gt;•&lt;span style="font: normal normal normal 7pt/normal 'Times New Roman';"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 18px;"&gt;Treballar els espais lliures (entre lletres), donant-l'hi un pes i un valor.&lt;/span&gt;&lt;span style="font-size: 12pt; line-height: 18px;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-left: 36pt; text-indent: -18pt;"&gt;&lt;span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18px;"&gt;•&lt;span style="font: normal normal normal 7pt/normal 'Times New Roman';"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 18px;"&gt;Treballar el color i la grafia.&lt;/span&gt;&lt;span style="font-size: 12pt; line-height: 18px;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-left: 36pt; text-indent: -18pt;"&gt;&lt;span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18px;"&gt;•&lt;span style="font: normal normal normal 7pt/normal 'Times New Roman';"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 18px;"&gt;Gaudir de l’estètica de les formes i el color.&lt;/span&gt;&lt;span style="font-size: 12pt; line-height: 18px;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-left: 36pt; text-indent: -18pt;"&gt;&lt;span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18px;"&gt;•&lt;span style="font: normal normal normal 7pt/normal 'Times New Roman';"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;b&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 18px;"&gt;Metodologia&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 18px;"&gt;: Partir de les tres inicials del nom de cadascú del alumnes i omplir el full del paper estructurat per 4 x 5 quadrats de 4 cm. de costat&lt;/span&gt;&lt;span style="font-size: 12pt; line-height: 18px;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-left: 36pt; text-indent: -18pt;"&gt;&lt;span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 18px;"&gt;•&lt;span style="font: normal normal normal 7pt/normal 'Times New Roman';"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;b&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 18px;"&gt;Nivell&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span style="font-size: 12pt; line-height: 18px;"&gt;: Cicle Superior 6e.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;1er. Exemple. Veiem clar les tres lletres agafades l’A, B i la X. Observem el seu joc. Omplen espais.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-iL524ta-sEA/TneiqQJQPoI/AAAAAAAAAKg/ME6_gKXxfk0/s1600/alumn.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="320" src="http://1.bp.blogspot.com/-iL524ta-sEA/TneiqQJQPoI/AAAAAAAAAKg/ME6_gKXxfk0/s320/alumn.jpg" width="217" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-teHOqg8B0Qk/TnelNmo2phI/AAAAAAAAAKk/f0y9sHpdW-k/s1600/alumnsd.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="320" src="http://3.bp.blogspot.com/-teHOqg8B0Qk/TnelNmo2phI/AAAAAAAAAKk/f0y9sHpdW-k/s320/alumnsd.jpg" width="256" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size: 12pt; line-height: 18px;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-size: 12pt; line-height: 18px;"&gt;Aquestes ja estan més treballades&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-size: 12pt; line-height: 18px;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 18px;"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-size: 12pt; line-height: 18px;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 18px;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-qPtLQD_DfL4/TnemM-wWtjI/AAAAAAAAAKs/PxCaUNJ6yWM/s1600/aluiubc.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="320" src="http://3.bp.blogspot.com/-qPtLQD_DfL4/TnemM-wWtjI/AAAAAAAAAKs/PxCaUNJ6yWM/s320/aluiubc.jpg" width="211" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-Rjux1Kbrjvg/TnelmBK-LDI/AAAAAAAAAKo/Wi2_5_A9Qug/s1600/alommmngd.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="320" src="http://2.bp.blogspot.com/-Rjux1Kbrjvg/TnelmBK-LDI/AAAAAAAAAKo/Wi2_5_A9Qug/s320/alommmngd.jpg" width="212" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 18px;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 18px;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 18px;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 18px;"&gt;Altre proposta:&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;b&gt;&lt;u&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size: 14pt; line-height: 21px;"&gt;Treball a partir d’una silueta de la Dansa de Matisse&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/u&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;b&gt;&lt;u&gt;&lt;span style="font-size: 14pt; line-height: 21px;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/u&gt;&lt;/b&gt;&lt;b&gt;&lt;u&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size: 14pt; line-height: 21px;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/u&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-8DSZ8ZvlUUc/TnemcZ_S9-I/AAAAAAAAAKw/4yCmJTa41Nk/s1600/mataig+bv.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="206" src="http://4.bp.blogspot.com/-8DSZ8ZvlUUc/TnemcZ_S9-I/AAAAAAAAAKw/4yCmJTa41Nk/s320/mataig+bv.jpg" width="320" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;b&gt;&lt;u&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size: 14pt; line-height: 21px;"&gt;Objectius:&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/u&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 18px;"&gt;-Treballar la linea i la taca.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 18px;"&gt;-Treballar els conceptes (dins-fora); es a dir, postiu i negatiu.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 18px;"&gt;-Treballar la composició (Pes-equilibri, ritme, moviment). Harmonització del color.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 18px;"&gt;-Treballar la creativitat.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoListParagraphCxSpFirst"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 18px;"&gt;Agafem la silueta de la part esquerra. Ho dibuixem i després ho enganxem a una cartolina per a poder ser retallada; aprofitarem així la part positiva i la negativa; es a dir dins i fora i ho treballarem amb retoladors (treball de línia) i amb pintura –impressions amb esponges- o pinzell (treball de taca)&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoListParagraphCxSpMiddle"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoListParagraphCxSpMiddle"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 18px;"&gt;Ritme i moviment&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-HwMNY2S5TOY/TnemuP3Ip8I/AAAAAAAAAK0/6Oc_aFSwi2c/s1600/mamsg+xfbcvg.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="286" src="http://3.bp.blogspot.com/-HwMNY2S5TOY/TnemuP3Ip8I/AAAAAAAAAK0/6Oc_aFSwi2c/s320/mamsg+xfbcvg.jpg" width="320" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 18px;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoListParagraphCxSpMiddle"&gt;&lt;span style="font-size: 12pt; line-height: 18px;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 18px;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoListParagraphCxSpMiddle"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoListParagraphCxSpMiddle"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 18px;"&gt;Harmonitzacions de color i linea.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoListParagraphCxSpMiddle"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoListParagraphCxSpMiddle"&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-Tei_IUGJF3M/Tnemz2Q0riI/AAAAAAAAAK4/NJpC5A8M5cU/s1600/mnu.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="224" src="http://1.bp.blogspot.com/-Tei_IUGJF3M/Tnemz2Q0riI/AAAAAAAAAK4/NJpC5A8M5cU/s320/mnu.jpg" width="320" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 18px;"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-size: 12pt; line-height: 18px;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 18px;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoListParagraphCxSpLast"&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 18px;"&gt;Conclusions:&lt;br /&gt;És una bona experiència en el que per aprenetatge significatiu els alumnes discuteixen i valor entre ells, quines son les obres que tenen un bon equilibri, una bona haromintizació etc.&lt;span id="goog_733297178"&gt;&lt;/span&gt;&lt;span id="goog_733297179"&gt;&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 18px;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 18px;"&gt;Montse Cosidó&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 18px;"&gt;senticrea@hotmail.com&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;iframe src="http://www.facebook.com/plugins/likebox.php?id=185550966885&amp;amp;width=292&amp;amp;connections=10&amp;amp;stream=true&amp;amp;header=true&amp;amp;height=587" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; width:292px; height:587px;" allowTransparency="true"&gt;&lt;/iframe&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8088399115739497510-8435619017168595636?l=artpopulus-senticrea.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://artpopulus-senticrea.blogspot.com/feeds/8435619017168595636/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://artpopulus-senticrea.blogspot.com/2011/09/quin-tipus-de-persona-demanda-la-nostra.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8088399115739497510/posts/default/8435619017168595636'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8088399115739497510/posts/default/8435619017168595636'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://artpopulus-senticrea.blogspot.com/2011/09/quin-tipus-de-persona-demanda-la-nostra.html' title='Quin tipus de persona demanda la nostra societat, per ocupar càrrecs en el món  laboral?'/><author><name>Montse Cosidó - Jonathan Elbaz</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13092246780306106761</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='18' src='http://1.bp.blogspot.com/_Gcvu676V80Q/THQNxSXRUzI/AAAAAAAAAII/FERutXyuh5w/S220/senticrea+(1).jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/-fjR1a9nYetA/TneY6ZF8byI/AAAAAAAAAJ8/XdhXaRsrNHw/s72-c/cerebro_hemi2+ab.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-8088399115739497510.post-3418184191628981188</id><published>2011-09-17T10:21:00.000-07:00</published><updated>2011-09-17T10:21:30.878-07:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Què és l&apos;art? / ¿Qué es el arte?'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='sent i crea artpopulus genero cultura'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='montse cosido jonathan elbaz artpopulus arte cursos recursos pedagogicos cultura emocional sensorial  plastica'/><title type='text'>Què és l'art? / ¿Qué es el arte?</title><content type='html'>&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;&lt;br /&gt;&lt;div id="__ss_9158995" style="width: 425px;"&gt; &lt;strong style="display: block; margin: 12px 0 4px;"&gt;&lt;a href="http://www.slideshare.net/artpopulus/qu-s-lart-sent-i-crea-projectes-9158995" target="_blank" title="Què és l’art sent i crea projectes "&gt;Què és l’art sent i crea projectes &lt;/a&gt;&lt;/strong&gt; &lt;iframe frameborder="0" height="355" marginheight="0" marginwidth="0" scrolling="no" src="http://www.slideshare.net/slideshow/embed_code/9158995" width="425"&gt;&lt;/iframe&gt; &lt;div style="padding: 5px 0 12px;"&gt; View more &lt;a href="http://www.slideshare.net/" target="_blank"&gt;presentations&lt;/a&gt; from &lt;a href="http://www.slideshare.net/artpopulus" target="_blank"&gt;home&lt;/a&gt; &lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div id="__ss_9159035" style="width: 425px;"&gt; &lt;strong style="display: block; margin: 12px 0 4px;"&gt;&lt;a href="http://www.slideshare.net/artpopulus/que-es-el-arte-sent-i-crea-projectes" target="_blank" title="Que es el arte sent i crea projectes"&gt;Que es el arte sent i crea projectes&lt;/a&gt;&lt;/strong&gt; &lt;iframe frameborder="0" height="355" marginheight="0" marginwidth="0" scrolling="no" src="http://www.slideshare.net/slideshow/embed_code/9159035" width="425"&gt;&lt;/iframe&gt; &lt;div style="padding: 5px 0 12px;"&gt; View more &lt;a href="http://www.slideshare.net/" target="_blank"&gt;presentations&lt;/a&gt; from &lt;a href="http://www.slideshare.net/artpopulus" target="_blank"&gt;home&lt;/a&gt; &lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;iframe src="http://www.facebook.com/plugins/likebox.php?id=185550966885&amp;amp;width=292&amp;amp;connections=10&amp;amp;stream=true&amp;amp;header=true&amp;amp;height=587" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; width:292px; height:587px;" allowTransparency="true"&gt;&lt;/iframe&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8088399115739497510-3418184191628981188?l=artpopulus-senticrea.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://artpopulus-senticrea.blogspot.com/feeds/3418184191628981188/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://artpopulus-senticrea.blogspot.com/2011/09/que-es-lart-que-es-el-arte.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8088399115739497510/posts/default/3418184191628981188'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8088399115739497510/posts/default/3418184191628981188'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://artpopulus-senticrea.blogspot.com/2011/09/que-es-lart-que-es-el-arte.html' title='Què és l&apos;art? / ¿Qué es el arte?'/><author><name>Montse Cosidó - Jonathan Elbaz</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13092246780306106761</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='18' src='http://1.bp.blogspot.com/_Gcvu676V80Q/THQNxSXRUzI/AAAAAAAAAII/FERutXyuh5w/S220/senticrea+(1).jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-8088399115739497510.post-9143866423592264998</id><published>2011-09-17T10:13:00.000-07:00</published><updated>2011-09-17T10:13:20.760-07:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Què és una emoció sent i crea montse cosido jonathan elbaz artpopulus arte cursos recursos pedagogicos cultura emocional sensorial  plastica'/><title type='text'>Què és una emoció</title><content type='html'>&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;&lt;br /&gt;&lt;div id="__ss_9288830" style="width: 425px;"&gt; &lt;strong style="display: block; margin: 12px 0 4px;"&gt;&lt;a href="http://www.slideshare.net/artpopulus/qu-s-una-emoci" target="_blank" title="Què és una emoció"&gt;Què és una emoció&lt;/a&gt;&lt;/strong&gt; &lt;iframe frameborder="0" height="355" marginheight="0" marginwidth="0" scrolling="no" src="http://www.slideshare.net/slideshow/embed_code/9288830" width="425"&gt;&lt;/iframe&gt; &lt;div style="padding: 5px 0 12px;"&gt; View more &lt;a href="http://www.slideshare.net/" target="_blank"&gt;presentations&lt;/a&gt; from &lt;a href="http://www.slideshare.net/artpopulus" target="_blank"&gt;home&lt;/a&gt; &lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;iframe src="http://www.facebook.com/plugins/likebox.php?id=185550966885&amp;amp;width=292&amp;amp;connections=10&amp;amp;stream=true&amp;amp;header=true&amp;amp;height=587" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; width:292px; height:587px;" allowTransparency="true"&gt;&lt;/iframe&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8088399115739497510-9143866423592264998?l=artpopulus-senticrea.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://artpopulus-senticrea.blogspot.com/feeds/9143866423592264998/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://artpopulus-senticrea.blogspot.com/2011/09/que-es-una-emocio.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8088399115739497510/posts/default/9143866423592264998'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8088399115739497510/posts/default/9143866423592264998'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://artpopulus-senticrea.blogspot.com/2011/09/que-es-una-emocio.html' title='Què és una emoció'/><author><name>Montse Cosidó - Jonathan Elbaz</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13092246780306106761</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='18' src='http://1.bp.blogspot.com/_Gcvu676V80Q/THQNxSXRUzI/AAAAAAAAAII/FERutXyuh5w/S220/senticrea+(1).jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-8088399115739497510.post-6941948257495390835</id><published>2011-09-16T16:08:00.000-07:00</published><updated>2011-09-17T10:09:23.135-07:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='sent i crea artpopulusarte cultura'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='La filosofia de SENT I CREA projectes'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='elbaz'/><title type='text'>La filosofia de SENT I CREA projectes</title><content type='html'>&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="line-height: 23px;"&gt;&lt;a href="http://senticreaprojectes.socialgo.com/magazine/read/punt-de-partida-de-la-filosofia-de-sent-i-crea-projectes_2.html" style="color: #020032; text-decoration: none;" title="Punt de partida de la filosofia de SENT I CREA projectes"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: large;"&gt;Punt de partida de la filosofia de SENT I CREA projectes&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;&lt;div class="entry-body clearfix" style="display: block; margin-bottom: 10px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 10px; padding-left: 15px; padding-right: 15px; padding-top: 10px; word-wrap: break-word;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: large; line-height: 1.5em;"&gt;Partim de la psicologia holística, entenen que l’ésser humà s’ha de entendre com un tot i com a tal, la nostre tasca vol cobrir tots els aspectes que creiem són necessaris d’assolir per una bona convivència social i personal.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: large;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: large; line-height: 1.5em;"&gt;Rafael Yus Ramos (Doctor en Ciències per la Universitat de Granada) en els seus llibres en torn L’Educació Integral ens obre aquests aparats.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: large;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: large;"&gt;&lt;strong style="font-weight: bold; line-height: 1.5em;"&gt;Dimensió personal&lt;/strong&gt;&lt;em style="font-style: italic; line-height: 1.5em;"&gt;&lt;span style="text-decoration: underline;"&gt;Física - Psicològica- Espiritual&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="line-height: 1.5em;"&gt;Educar el cos&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: large; line-height: 1.5em;"&gt;Educar les emocions i la individualitat&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: large; line-height: 1.5em;"&gt;Educar el caràcter i l’esperit&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: large; line-height: 1.5em;"&gt;Educar la creativitat&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: large; line-height: 1.5em;"&gt;Educar des de l’experiència&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: large;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: large;"&gt;&lt;strong style="font-weight: bold; line-height: 1.5em;"&gt;Dimensió interpersonal&lt;/strong&gt;&lt;span style="line-height: 1.5em; text-decoration: underline;"&gt;&lt;em style="font-style: italic;"&gt;Social-comunitaria&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="line-height: 1.5em;"&gt;Educar per la justicia social&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: large; line-height: 1.5em;"&gt;Educar per la comunitat&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: large; line-height: 1.5em;"&gt;Educar per la democràcia&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: large;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: large;"&gt;&lt;strong style="font-weight: bold; line-height: 1.5em;"&gt;Dimensió ecològica&lt;/strong&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="line-height: 1.5em;"&gt;Educar la visió integradora&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: large; line-height: 1.5em;"&gt;Educar la complexitat&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: large; line-height: 1.5em;"&gt;Educar per l’aldea global&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: large;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: large; line-height: 1.5em;"&gt;Partim d’artistes contemporanis que desenvolupen conceptes que nosaltres tenim molt presents, vinculats con la holística.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: large;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: large;"&gt;&lt;span style="line-height: 1.5em;"&gt;-&lt;span style="text-decoration: underline;"&gt;&lt;strong style="font-weight: bold;"&gt;En la&amp;nbsp;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="line-height: 1.5em; text-decoration: underline;"&gt;&lt;strong style="font-weight: bold;"&gt;dimensió personal&lt;/strong&gt;&amp;nbsp;(Sensorialitat-Emoció)&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="line-height: 1.5em;"&gt;.&lt;/span&gt;&lt;span style="line-height: 1.5em;"&gt;&lt;strong style="font-weight: bold;"&gt;El JO INTERIOR.&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="line-height: 1.5em;"&gt;-&lt;/span&gt;&lt;strong style="font-weight: bold; line-height: 1.5em;"&gt;&lt;span style="text-decoration: underline;"&gt;E&lt;/span&gt;&lt;span style="text-decoration: underline;"&gt;n&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;span style="line-height: 1.5em; text-decoration: underline;"&gt;&lt;strong style="font-weight: bold;"&gt;la dimensión socia&lt;/strong&gt;l (Conductes assertives, Empatia , Habilitas socials) Cohesió social, Multi i Interculturalitat. Coeducació&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="line-height: 1.5em;"&gt;.&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;strong style="font-weight: bold; line-height: 1.5em;"&gt;JO I EL MEU ENTORN&lt;/strong&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="line-height: 1.5em;"&gt;.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: large;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="line-height: 1.5em;"&gt;-&lt;/span&gt;&lt;span style="line-height: 1.5em; text-decoration: underline;"&gt;&lt;strong style="font-weight: bold;"&gt;En la dimensió ecològica&lt;/strong&gt;. Economia sostenible. Obsolescència. Reciclatge de materials&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="line-height: 1.5em;"&gt;.&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;strong style="font-weight: bold; line-height: 1.5em;"&gt;JO, LA NATURA I EL COSMOS&lt;/strong&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="line-height: 1.5em;"&gt;.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: large;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: large; line-height: 1.5em;"&gt;Ens a centrem amb el artistes:&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: large; line-height: 1.5em;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #783f04; font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: large;"&gt;&lt;span style="line-height: 1.5em; text-decoration: underline;"&gt;&lt;strong style="font-weight: bold;"&gt;JOSEPH BEUYS&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="line-height: 1.5em;"&gt;&amp;nbsp;–&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;em style="font-style: italic; line-height: 1.5em;"&gt;“L’art com a curació”&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: large; line-height: 1.5em;"&gt;Treballa la natura (geometria divina)&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: large; line-height: 1.5em;"&gt;Treballa a la dona com a deïtat, i com a recol•lectora dels aliments que genera la natura.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: large; line-height: 1.5em;"&gt;Treballa el nomadisme i el funcionament de les societats a partir de l’estudi de les abelles.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: large; line-height: 1.5em;"&gt;Treballa els conceptes de vida/mort/vida.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: large; line-height: 1.5em;"&gt;Treballa els simbolismes culturals i és multidisciplinari.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: large; line-height: 1.5em;"&gt;Iniciador del moviment ecologista (verds a Alemanya).&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: large;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div id="__ss_9280104" style="width: 425px;"&gt;&lt;strong style="display: block; margin: 12px 0 4px;"&gt;&lt;a href="http://www.slideshare.net/artpopulus/joseph-beuys-la-pell" target="_blank" title="Joseph Beuys -La Pell-"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: large;"&gt;Joseph Beuys -La Pell-&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;/strong&gt; &lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: large;"&gt;&lt;iframe frameborder="0" height="355" marginheight="0" marginwidth="0" scrolling="no" src="http://www.slideshare.net/slideshow/embed_code/9280104" width="425"&gt;&lt;/iframe&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: large;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="padding: 5px 0 12px;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: large;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: large;"&gt;View more &lt;a href="http://www.slideshare.net/" target="_blank"&gt;presentations&lt;/a&gt; from &lt;a href="http://www.slideshare.net/artpopulus" target="_blank"&gt;home&lt;/a&gt; &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: large;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: large;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #783f04; font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: large;"&gt;&lt;strong style="font-weight: bold; line-height: 1.5em;"&gt;&lt;span style="text-decoration: underline;"&gt;ANA MENDIETA&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="line-height: 1.5em;"&gt;.&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;em style="font-style: italic; line-height: 1.5em;"&gt;“La dona i la natura”&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: large; line-height: 1.5em;"&gt;Treballa la vinculació de l’esser humà a la natura com a part integrant de la creació universal.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: large; line-height: 1.5em;"&gt;Treballa els conceptes de vida/mort/vida.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: large; line-height: 1.5em;"&gt;Treballa la dona com a deïtat i com víctima de gènere.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: large; line-height: 1.5em;"&gt;Treballa els simbolismes culturals i és multidisciplinària.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: large; line-height: 20px;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: large;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div id="__ss_9279854" style="width: 425px;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: large; line-height: 20px;"&gt;&lt;strong style="display: block; margin: 12px 0 4px;"&gt;&lt;a href="http://www.slideshare.net/artpopulus/ana-mendieta" target="_blank" title="Ana mendieta"&gt;Ana mendieta&lt;/a&gt;&lt;/strong&gt; &lt;iframe frameborder="0" height="355" marginheight="0" marginwidth="0" scrolling="no" src="http://www.slideshare.net/slideshow/embed_code/9279854" width="425"&gt;&lt;/iframe&gt; &lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: large;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="padding: 5px 0 12px;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: large;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: large; line-height: 20px;"&gt;View more &lt;a href="http://www.slideshare.net/" target="_blank"&gt;presentations&lt;/a&gt; from &lt;a href="http://www.slideshare.net/artpopulus" target="_blank"&gt;home&lt;/a&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: large;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #783f04; font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: large;"&gt;&lt;strong style="font-weight: bold; line-height: 1.5em;"&gt;&lt;span style="text-decoration: underline;"&gt;ANTONI GAUDÍ&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="line-height: 1.5em;"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;em style="font-style: italic; line-height: 1.5em;"&gt;“Natura, home i arquitectura”&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: large; line-height: 1.5em;"&gt;Les seves propostes sempre parteixen de l’observació de la natura.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: large; line-height: 1.5em;"&gt;Treballa la natura (geometria divina)&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: large; line-height: 1.5em;"&gt;Treballa els conceptes de vida/mort/vida.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: large; line-height: 1.5em;"&gt;Treballa els simbolismes culturals i és multidisciplinari.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: large; line-height: 1.5em;"&gt;Es respectuós amb la natura i podem dir que va ser un dels iniciadors del reciclatge.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="entry-body clearfix" style="display: block; margin-bottom: 10px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 10px; padding-left: 15px; padding-right: 15px; padding-top: 10px; word-wrap: break-word;"&gt;&lt;div id="__ss_9286067" style="width: 425px;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: large; line-height: 20px;"&gt;&lt;strong style="display: block; margin: 12px 0 4px;"&gt;&lt;a href="http://www.slideshare.net/artpopulus/gaudim-gaud" target="_blank" title="Gaudim Gaudí"&gt;Gaudim Gaudí&lt;/a&gt;&lt;/strong&gt; &lt;iframe frameborder="0" height="355" marginheight="0" marginwidth="0" scrolling="no" src="http://www.slideshare.net/slideshow/embed_code/9286067" width="425"&gt;&lt;/iframe&gt; &lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: large;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="padding: 5px 0 12px;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: large;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: large; line-height: 20px;"&gt;View more &lt;a href="http://www.slideshare.net/" target="_blank"&gt;presentations&lt;/a&gt; from &lt;a href="http://www.slideshare.net/artpopulus" target="_blank"&gt;home&lt;/a&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="entry-body clearfix" style="display: block; margin-bottom: 10px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 10px; padding-left: 15px; padding-right: 15px; padding-top: 10px; word-wrap: break-word;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: large; line-height: 1.5em;"&gt;&amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp;------------------------------------------------&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong style="font-weight: bold; line-height: 1.5em;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: large;"&gt;&lt;em style="font-style: italic;"&gt;&lt;span style="text-decoration: underline;"&gt;Els tres artistes&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&amp;nbsp;tenen en comú l’observació i la integració del ésser humà a la natura. Estan molt vinculats amb la filosofia i l’antropologia . Les seves obres son transcendentals. Estan vinculats amb la cultura esfèrica de línia més oriental.&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: large;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: large;"&gt;&lt;strong style="font-weight: bold; line-height: 1.5em;"&gt;SENT I CREA projectes&lt;/strong&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="line-height: 1.5em;"&gt;, contempla en totes les seves propostes, tres aspectes importants.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: large;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="line-height: 1.5em;"&gt;-&lt;/span&gt;&lt;span style="line-height: 1.5em; text-decoration: underline;"&gt;Una visió &amp;nbsp;Sensorial i Perceptual&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="line-height: 1.5em;"&gt;&amp;nbsp;de les imatges, els objectes i els recorreguts de espais en el carrer, edificis, places o en la natura.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: large;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="line-height: 1.5em;"&gt;-&lt;/span&gt;&lt;span style="line-height: 1.5em; text-decoration: underline;"&gt;Una visió identificativa&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="line-height: 1.5em;"&gt;&amp;nbsp;d’aquests objectes o recorreguts, fent una representació plàstica d’allò observat. Aquí intervenen les emocions experimentades en el procés.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: large;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="line-height: 1.5em;"&gt;-&lt;/span&gt;&lt;span style="line-height: 1.5em; text-decoration: underline;"&gt;Una visió creativa&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="line-height: 1.5em;"&gt;&amp;nbsp;(transformació=pensament divergent), creant quelcom nou d’allò observat.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: large;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Times, 'Times New Roman', serif; font-size: large;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;iframe src="http://www.facebook.com/plugins/likebox.php?id=185550966885&amp;amp;width=292&amp;amp;connections=10&amp;amp;stream=true&amp;amp;header=true&amp;amp;height=587" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; width:292px; height:587px;" allowTransparency="true"&gt;&lt;/iframe&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8088399115739497510-6941948257495390835?l=artpopulus-senticrea.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://artpopulus-senticrea.blogspot.com/feeds/6941948257495390835/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://artpopulus-senticrea.blogspot.com/2011/09/la-filosofia-de-sent-i-crea-projectes.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8088399115739497510/posts/default/6941948257495390835'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8088399115739497510/posts/default/6941948257495390835'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://artpopulus-senticrea.blogspot.com/2011/09/la-filosofia-de-sent-i-crea-projectes.html' title='La filosofia de SENT I CREA projectes'/><author><name>Montse Cosidó - Jonathan Elbaz</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13092246780306106761</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='18' src='http://1.bp.blogspot.com/_Gcvu676V80Q/THQNxSXRUzI/AAAAAAAAAII/FERutXyuh5w/S220/senticrea+(1).jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-8088399115739497510.post-9205359994390797748</id><published>2011-09-07T03:53:00.000-07:00</published><updated>2011-09-07T04:15:09.171-07:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Yona Wallach o la llum salvatge (extracte)'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Societat Catalana d’Estudis Hebraics poesia art'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='© IEC'/><title type='text'>Yona Wallach o la llum salvatge Eduard Feliu  (extracte)</title><content type='html'>&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-RJXxiT21_es/TmdEY_rmvUI/AAAAAAAAAJ4/5cDdwVg67lM/s1600/n93268074852_2492149_8136917.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="247" src="http://3.bp.blogspot.com/-RJXxiT21_es/TmdEY_rmvUI/AAAAAAAAAJ4/5cDdwVg67lM/s400/n93268074852_2492149_8136917.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;© IEC, Societat Catalana d’Estudis Hebraics&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;Eduard Feliu&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;Per més que no sigui del tot necessari d’inscriure Yona Wallach en el marc d’un país i d’un temps concrets per a entendre-la, pot ser útil, tanmateix, de donar-ne algunes dades biogràfiques bàsiques que ens permetin d’acostar-nos una mica més a la comprensió correcta del clam desesperat, dolorós, sovint nostàlgic d’un món utòpic o somniat, que els seus poemes ens fan sentir.Sapiguem, doncs, que el pare de Yona, Mikhael Wallach, arribà a Haifal’any 1932, procedent d’un poblet de Bessaràbia, i que el 1935 es casà amb EsterGoffman, nadiua del mateix poble. S’instal·laren a Kefar Onó, aleshores en els afores de Tel-Aviv (avui Qiryat Onó, dins la zona metropolitana d’aquestaciutat) i al cap de sis anys d’haver tingut una primera filla, Nira, nasqué Yona, el 10 de juny de 1944, en els primers dies del desembarcament aliat a Normandia, notícia de la qual tothom estava pendent en aquells moments.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;El juliol de1948, quan Yona ja tenia quatre anys, Mikhael Wallach morí defensant heroicament la terra d’Israel. Un carrer de Qiryat Onó porta el seu nom. La mort del pare marcà de manera inesborrable la vida de Yona Wallach. El seu record mitificat és un dels elements més actius de la poesia de Yona Wallach i un dels motius de la constant meditació sobre la mort que omple els seus poemes.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;La vida de Yona Wallach no fou gens plàcida. Les relacions amb la mare forensempre tenses i les baralles contínues, però visqueren a la mateixa casa tota la vida. Ester Wallach morí de la malaltia de Parkinson el juliol de 1985, just tres mesos abans que morís la seva filla poetessa. Yona Wallach va ser una adolescentdifícil i complicada, descentrada als ulls de molta gent que la conegué, amb tendències sexuals ambivalents i grans accesos d’ira.No volgué acabar els estudis secundaris, però l’any 1961, quan tenia disset anys, es va inscriure en un institut de Belles Arts, on aprengué dibuix, mentre continuava escrivint poesies, la seva passió d’ençà que a tretze anys llegí Fulles d’herba de Walt Whitman.Essent encara molt jove avortà voluntàriament.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;La idea de ser mare li era impensable. El poema «Absalom», que al·ludeix a aquest incident, reflecteix, sentiments ambigus sobre la qüestió.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;L’hivern de 1964, quan ja havia aconseguitde publicar el primer poema, el seu estat nerviós arribà a un tal punt que ella mateixa decidí de demanar assistència psiquiàtrica a causa d’un irreprimible desig de matar sa mare i de diverses fòbies, insomnis, malsons i al·lucinacionsque no la deixaven viure. Els metges la van tenir hospitalitzada quatre mesos. El pensament de la mort i el temor de morir jove no la deixaren mai de petja, i els expressà en múltiples poemes. L’any 1972 intentà suïcidar-se prenent una sobredoside píndoles (però ella mateixa se’n féu enrere i corregué cap a un hospital perquè li fessin un rentat d’estómac).Freqüentant els cafès de Tel-Aviv féu amistat amb nombrosos joves poetes d’avantguarda: Wieseltier, Hurvits, Shabtai, Shammas, Someck, Silk, entre d’altres, amb els quals tingué estretes relacions literàries i amoroses.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;Excepte en alguns casos, com Wieseltier, de qui estigué veritablement enamorada, desfeia els lligams a la mateixa velocitat amb què els creava. Participava en les tertúlies literàries dels seus amics lletraferits i en algunes activitats teatrals i radiofòniques.Parlava —diuen— amb molta loquacitat, amb un doll inestroncable de paraules en una llengua rica i expressiva (pel que sembla no conegué mai cap altra llengua que l’hebreu) i d’una profunda musicalitat. La seva manera de vestir era força extravagant i el seu posat provocatiu.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;Era una dona excèntrica; volia cridar l’atenció i ho aconseguia.El desembre de 1982, li detectaren el càncer que la duria a una dolorosa mort el setembre de 1985. Tenia quaranta-un anys, com la poetessa Rahel (1890-1931), de qui es creia (ben sincerament segons afirmen els seus íntims) la reencarnació. Desaparegué d’aquest món d’horrors (així l’havia anomenat més d’una vegada), els mites i les repressions del qual havia intentat destruiramb l’art de la paraula i amb un gran instint de combativitat, essent per als uns una de les més grans poetesses de la literatura hebrea moderna i per als altres l’encarnació d’un esperit blasfem, dues coses, val a dir, que no són pas incompatibles.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;b&gt;Poemes.&lt;i&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;b&gt;Jonatan&lt;/b&gt;&amp;nbsp; &lt;/div&gt;Travesso el pont corrents&lt;br /&gt;i els nois m’empaiten&lt;br /&gt;Jonatan&lt;br /&gt;Jonatan criden&lt;br /&gt;una mica de sang&lt;br /&gt;per eixugar-nos la mel&lt;br /&gt;deixo que em punxin amb una xinxeta&lt;br /&gt;però els nois en volen més&lt;br /&gt;són nois&lt;br /&gt;i jo sóc Jonatan&lt;br /&gt;em tallen el cap amb una tija&lt;br /&gt;de gladiol i amb dues&lt;br /&gt;el recullen i en fan un bolic&lt;br /&gt;amb un paper que cruix&lt;br /&gt;Jonatan&lt;br /&gt;Jonatan diuen&lt;br /&gt;sisplau perdona’ns&lt;br /&gt;no ens pensàvem que fossis així.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;b&gt;Lota&lt;/b&gt;&lt;b&gt;&amp;nbsp;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;Lota es pentina amb unes alicates&lt;br /&gt;els seus cabells són rulls d’acer&lt;br /&gt;pren píndoles contra uns quants&lt;br /&gt;sentiments inconfessables&lt;br /&gt;es vesteix amb fil de teranyina&lt;br /&gt;i se’n va allò&lt;br /&gt;que Lota copsa en lloc&lt;br /&gt;de la veritat és que tens&lt;br /&gt;un cos meravellós per què&lt;br /&gt;et cal la pipa de la guerra&lt;br /&gt;però Lota prenia píndoles&lt;br /&gt;i ara entén només mots.&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;b&gt;Cançó de bressol&lt;/b&gt;&amp;nbsp;&lt;/div&gt;Lamentar el desig no&lt;br /&gt;no hi ha lloc per al plany&lt;br /&gt;la bardissa creix salvatge&lt;br /&gt;a ritme de jazz&lt;br /&gt;el que sentim&lt;br /&gt;en dones histèriques&lt;br /&gt;és el feble ressò&lt;br /&gt;del desenllaç sonor&lt;br /&gt;una cançó de bressol&lt;br /&gt;que és una xarxa de caçar papallons&lt;br /&gt;i una altra cançó&lt;br /&gt;que és una altra xarxa.&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;b&gt;La casa és buida&lt;/b&gt;&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;La casa és buida i l’abeurador trencat&lt;br /&gt;Noemí que el meu cor estimava on&lt;br /&gt;ha anat. La casa saquejada, els armaris&lt;br /&gt;buits. Noemí se n’ha anat esglai&lt;br /&gt;quins brodats o quins parracs cobreixen&lt;br /&gt;el seu cos. Els vergers estan secs, la terra&lt;br /&gt;abandonada. Males herbes i esbarzers.&lt;br /&gt;Els ases ja no hi trepitgen la pols&lt;br /&gt;i Noemí no fa que s’ajeguin.&lt;br /&gt;Noemí que el meu cor estimava. Ocell&lt;br /&gt;aquàtic i vida i Noemí on ets&lt;br /&gt;amiga, qui no la faria ressuscitar&lt;br /&gt;tant de bo fossin encara els seus dies plens de vida&lt;br /&gt;i em convidés a la jonceda.&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;b&gt;Absalom&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;Una vegada més&lt;br /&gt;cal que faci memòria d’Absalom el meu fill&lt;br /&gt;el cabell del qual s’embullà a les meves entranyes&lt;br /&gt;i no vaig ser capaç&lt;br /&gt;d’acabar Absalom el meu fill&lt;br /&gt;construeixo les possibilitats del meu sentiment&lt;br /&gt;la compassió m’inunda&lt;br /&gt;i l’anhel possible&lt;br /&gt;el desig atàvic&lt;br /&gt;i Absalom a qui no fou concedida&lt;br /&gt;una altra reencarnació Absalom serà&lt;br /&gt;el meu amor i palparé el seu record&lt;br /&gt;quan Absalom el meu amor&lt;br /&gt;és sensació corporal o com el meu ventre&lt;br /&gt;buit d’Absalom el meu fill&lt;br /&gt;esdevé seqüència d’estels&lt;br /&gt;errants i una espasa que dóna cops&lt;br /&gt;contra l’imant damunt el seu cor&lt;br /&gt;un sentiment precís:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;per quina cosa has de lluitar&lt;br /&gt;i damunt què s’aturarà&lt;br /&gt;el vent&lt;br /&gt;on et durà&lt;br /&gt;el vent fill meu.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;b&gt;És record aquest desfici?&amp;nbsp;&lt;/b&gt;&lt;b&gt;&amp;nbsp;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;És record aquest desfici?&lt;br /&gt;Crit d’ocell prim constant&lt;br /&gt;sentor de poma cara al vent&lt;br /&gt;nedo dins el desfici feta un garbuix.&lt;br /&gt;Ara m’acosto adés m’allunyo&lt;br /&gt;una certa fredor davant les coses&lt;br /&gt;quan són festives purifiquen el cos&lt;br /&gt;el nom de Déu es fa real en les coses.&lt;br /&gt;Dolor i purificació vius i agosarats&lt;br /&gt;fins i tot quan es fan més apagats&lt;br /&gt;gens per això perden les fidelitats.&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;b&gt;Pren-me com un burgès&lt;/b&gt;&amp;nbsp;&lt;/div&gt;Pren-me com un burgès&lt;br /&gt;seré el teu obrer&lt;br /&gt;em mataré treballant&lt;br /&gt;em deixaré esprémer&lt;br /&gt;i no caldrà que em paguis res&lt;br /&gt;pren-m’ho tot&lt;br /&gt;embolica’m amb deutes&lt;br /&gt;que no pugui satisfer&lt;br /&gt;jo el serf&lt;br /&gt;tu el senyor&lt;br /&gt;paga’m amb mercaderia&lt;br /&gt;i pren-me-la després&lt;br /&gt;amb trossos de terra&lt;br /&gt;que t’hauré de tornar&lt;br /&gt;amb terra&lt;br /&gt;espiritual&lt;br /&gt;grans ermots&lt;br /&gt;que mai no cultivaré&lt;br /&gt;tot serà teu&lt;br /&gt;no em deixis ni alè&lt;br /&gt;ni esperit&lt;br /&gt;ni espai vital&lt;br /&gt;ni personalitat&lt;br /&gt;deixa’m una mica de personalitat&lt;br /&gt;una mica&lt;br /&gt;perquè senti el mal el conegui&lt;br /&gt;no siguis el meu igual&lt;br /&gt;ni el meu company&lt;br /&gt;ni un comunista&lt;br /&gt;com no està escrit enlloc&lt;br /&gt;com no ha estat mai&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;b&gt;El preu de la lllibertat&lt;/b&gt;&amp;nbsp;&lt;/div&gt;Una vegada més vull oblidar&lt;br /&gt;l’amarga experiència&lt;br /&gt;de rebre’t&lt;br /&gt;desvalguda&lt;br /&gt;com una «nena».&lt;br /&gt;Vam parlar de llibertat&lt;br /&gt;i ens vam oblidar d’alliberar-nos nosaltres&lt;br /&gt;de tota dominació.&lt;br /&gt;Una vegada més m’adono&lt;br /&gt;que només puc recordar&lt;br /&gt;a qui conec.&lt;br /&gt;Oblidar un poc&lt;br /&gt;un poc airejar-se&lt;br /&gt;viure un instant&lt;br /&gt;en un món bo&lt;br /&gt;com si conegués&lt;br /&gt;allò que conec&lt;br /&gt;i he adquirit&lt;br /&gt;per amarga experiència.&lt;br /&gt;Com si no tingués preu&lt;br /&gt;la llibertat.&lt;br /&gt;Com si cada instant&lt;br /&gt;no hagués de ser una guerra&lt;br /&gt;d’independència&lt;br /&gt;i com si a cada instant&lt;br /&gt;no hi haguessin territoris&lt;br /&gt;a ocupar&lt;br /&gt;per un invasor&lt;br /&gt;quan tota la meva garantia&lt;br /&gt;és l’experiència.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;&lt;b&gt;Ja no m’agrada tant jugar amb la por&lt;/b&gt;&amp;nbsp;&lt;/div&gt;Jugava amb la por&lt;br /&gt;com qui juga amb un infant&lt;br /&gt;agitant-la davant meu&lt;br /&gt;mirant-la de fit&lt;br /&gt;i cridant-la&lt;br /&gt;por vine por,&lt;br /&gt;llegia&lt;br /&gt;les coses&lt;br /&gt;més paoroses&lt;br /&gt;m’abandonava a les sensacions&lt;br /&gt;com si això fos l’única cosa&lt;br /&gt;encara jo&lt;br /&gt;la por,&lt;br /&gt;les petites pors no tenien interès&lt;br /&gt;només la gran por&lt;br /&gt;que s’ho enduia tot&lt;br /&gt;ara ja no m’agrada tant tenir por&lt;br /&gt;m’he trobat asseguda&lt;br /&gt;cridant-la de nou en xiuxiueig&lt;br /&gt;com en altres temps&lt;br /&gt;por vine por&lt;br /&gt;vine a jugar amb mi a fer por&lt;br /&gt;em pensava que era això&lt;br /&gt;el que havia de fer&lt;br /&gt;aleshores en aquells temps&lt;br /&gt;tenir por,&lt;br /&gt;restava glaçada de por&lt;br /&gt;veia coses terribles&lt;br /&gt;o les sentia&lt;br /&gt;va començar un dia&lt;br /&gt;vaig descobrir la por&lt;br /&gt;vaig descobrir altres coses&lt;br /&gt;la follia per exemple&lt;br /&gt;però això en un altre lloc&lt;br /&gt;d’una forma semblant,&lt;br /&gt;vaig descobrir les sensacions humanes&lt;br /&gt;vaig trobar el xoc de la interpretació després&lt;br /&gt;vaig entendre coses diferents&lt;br /&gt;i d’altres coses en vaig estar farta&lt;br /&gt;però la por va ser la darrera&lt;br /&gt;vaig caminar per llarguíssims corredors&lt;br /&gt;sempre llarguíssims corredors&lt;br /&gt;de monestirs hospitals&lt;br /&gt;edificis públics&lt;br /&gt;i em vaig dir&lt;br /&gt;que per començar la por i la follia&lt;br /&gt;les deixo estar n’estic farta&lt;br /&gt;ja no m’agrada tant tenir por,&lt;br /&gt;ha arribat l’hora de la collita&lt;br /&gt;cullo la fruita de la por&lt;br /&gt;en general podrida&lt;br /&gt;i me la miro amb un somriure&lt;br /&gt;sense cap gest d’horror&lt;br /&gt;i me la trec del davant&lt;br /&gt;ja no m’agrada tenir por&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;Un home no home / una dona no dona&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;Un home no home&lt;br /&gt;una dona no dona&lt;br /&gt;fan l’amor&lt;br /&gt;a pit nu&lt;br /&gt;sense rostre&lt;br /&gt;sexe cara&lt;br /&gt;com a la càbala&lt;br /&gt;en la màgia negra&lt;br /&gt;l’interior es desclou&lt;br /&gt;perden&lt;br /&gt;la cara&lt;br /&gt;l’home no home&lt;br /&gt;la dona no dona&lt;br /&gt;un sentiment mort a la cara&lt;br /&gt;en els òrgans sexuals&lt;br /&gt;la sensibilitat&lt;br /&gt;el cervell és ple&lt;br /&gt;de bona voluntat&lt;br /&gt;però més encara&lt;br /&gt;de por&lt;br /&gt;i és possible de mantenir&lt;br /&gt;la virginitat&lt;br /&gt;emocional&lt;br /&gt;fins que vingui el messies&lt;br /&gt;i és clar que vindrà&lt;br /&gt;la dona serà dona&lt;br /&gt;l’home home&lt;br /&gt;les seves cares sexuals&lt;br /&gt;i en els seus membres la sensibilitat&lt;br /&gt;ressuscitarà&lt;br /&gt;tortuga blanca&lt;br /&gt;muralla poderosa&lt;br /&gt;que d’onada esdevingué&lt;br /&gt;resclosa per a les emocions&lt;br /&gt;que romp com&lt;br /&gt;una cascada&lt;br /&gt;per a negar&lt;br /&gt;la dona home&lt;br /&gt;i l’home dona&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;YONAWALLACH O LA LLUM SALVATGE EDUARD FELIU© IEC, Societat Catalana d’Estudis Hebraics&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;iframe src="http://www.facebook.com/plugins/likebox.php?id=185550966885&amp;amp;width=292&amp;amp;connections=10&amp;amp;stream=true&amp;amp;header=true&amp;amp;height=587" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; width:292px; height:587px;" allowTransparency="true"&gt;&lt;/iframe&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8088399115739497510-9205359994390797748?l=artpopulus-senticrea.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://artpopulus-senticrea.blogspot.com/feeds/9205359994390797748/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://artpopulus-senticrea.blogspot.com/2011/09/yona-wallach-o-la-llum-salvatge-eduard.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8088399115739497510/posts/default/9205359994390797748'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8088399115739497510/posts/default/9205359994390797748'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://artpopulus-senticrea.blogspot.com/2011/09/yona-wallach-o-la-llum-salvatge-eduard.html' title='Yona Wallach o la llum salvatge Eduard Feliu  (extracte)'/><author><name>Montse Cosidó - Jonathan Elbaz</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13092246780306106761</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='18' src='http://1.bp.blogspot.com/_Gcvu676V80Q/THQNxSXRUzI/AAAAAAAAAII/FERutXyuh5w/S220/senticrea+(1).jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/-RJXxiT21_es/TmdEY_rmvUI/AAAAAAAAAJ4/5cDdwVg67lM/s72-c/n93268074852_2492149_8136917.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-8088399115739497510.post-6343250249080798553</id><published>2011-08-26T07:48:00.000-07:00</published><updated>2011-08-26T07:48:36.102-07:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Arte Africano Contemporáneo sent i crea artpopulus genero masculino femenino arte cultura SAATCHI GALLERY'/><title type='text'>Arte Africano Contemporáneo</title><content type='html'>&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 15px;"&gt;Dos visiones&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 15px;"&gt;&amp;nbsp;Masculino &amp;amp; Femenino&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 15px;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="background-color: white; font-size: 12px; line-height: normal;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;h1 id="watch-headline-title" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; border-bottom-width: 0px; border-color: initial; border-color: initial; border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; border-style: initial; border-style: initial; border-top-width: 0px; color: #333333; font-size: 1.8333em; font-weight: bold; height: 1.1363em; line-height: 1.1363em; margin-bottom: 5px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; max-height: 1.1363em; overflow-x: hidden; overflow-y: hidden; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/h1&gt;&lt;div&gt;&lt;b&gt;Wangechi Mutu&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 15px;"&gt;&lt;iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="345" src="http://www.youtube.com/embed/LSsGapFUl7s" width="420"&gt;&lt;/iframe&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 15px;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="background-color: white; font-size: 12px; line-height: normal;"&gt;&lt;div&gt;&lt;b&gt;&lt;br /&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;b&gt;Chris Ofili&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: arial, sans-serif;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: 14px; line-height: 15px;"&gt;&lt;iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="345" src="http://www.youtube.com/embed/aF0jZPZy9_M" width="420"&gt;&lt;/iframe&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;iframe src="http://www.facebook.com/plugins/likebox.php?id=185550966885&amp;amp;width=292&amp;amp;connections=10&amp;amp;stream=true&amp;amp;header=true&amp;amp;height=587" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; width:292px; height:587px;" allowTransparency="true"&gt;&lt;/iframe&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8088399115739497510-6343250249080798553?l=artpopulus-senticrea.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://artpopulus-senticrea.blogspot.com/feeds/6343250249080798553/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://artpopulus-senticrea.blogspot.com/2011/08/arte-africano-contemporaneo.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8088399115739497510/posts/default/6343250249080798553'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8088399115739497510/posts/default/6343250249080798553'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://artpopulus-senticrea.blogspot.com/2011/08/arte-africano-contemporaneo.html' title='Arte Africano Contemporáneo'/><author><name>Montse Cosidó - Jonathan Elbaz</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13092246780306106761</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='18' src='http://1.bp.blogspot.com/_Gcvu676V80Q/THQNxSXRUzI/AAAAAAAAAII/FERutXyuh5w/S220/senticrea+(1).jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://img.youtube.com/vi/LSsGapFUl7s/default.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-8088399115739497510.post-6898100813971165415</id><published>2011-08-16T10:02:00.000-07:00</published><updated>2011-12-15T02:35:51.502-08:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='artpopulus sent crea Zygmunt Bauman art culture arte movimiento accion pink floy cultura migracion dibujo nomadas sxxi'/><title type='text'>Sociedad Liquida</title><content type='html'>&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-yRVWEuSHXlA/TkqgWI-TPPI/AAAAAAAAAJc/1p7LXaX04ng/s1600/conferencia+liquida+034ssswr.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="background-color: white; color: black;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-qPnI76oqDjM/Tkq7X0zB5RI/AAAAAAAAAJg/KT1BQyhN7lY/s1600/conferencia+societat+liquida+006.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="280" src="http://1.bp.blogspot.com/-qPnI76oqDjM/Tkq7X0zB5RI/AAAAAAAAAJg/KT1BQyhN7lY/s400/conferencia+societat+liquida+006.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="background-color: white;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="background-color: white;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: arial; line-height: 19px; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-size: 13px;"&gt;&lt;b style="background-color: white;"&gt;Jonathan Elbaz - instalación&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: arial; line-height: 19px; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="background-color: white; font-size: 13px;"&gt;Sociedad Liquida&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: arial; line-height: 19px; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="background-color: white; font-size: 13px;"&gt;En esta instalación se representa la forma en que vive la mayoría de la sociedad actual en constante movimiento; la ciudad comiendo la identidad de sus habitantes, creando una identidad propia: la&lt;i&gt;&amp;nbsp;identidad de la ciudad&lt;/i&gt;.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: arial; line-height: 19px; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="background-color: white; font-size: 13px;"&gt;De cualquier forma nada es real, nada es eterno, todos somos fruto de la movilidad mezclándonos entre si perdiendo nuestros orígenes.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="background-color: white;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: arial; line-height: 19px; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;"&gt;&lt;span style="background-color: white; font-size: 13px;"&gt;&lt;u&gt;La instalación consta de tres fases&lt;/u&gt;:&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: arial; line-height: 19px; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;"&gt;&lt;span style="background-color: white; font-size: 13px;"&gt;-Fase de adaptación,&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: arial; line-height: 19px; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;"&gt;&lt;span style="background-color: white; font-size: 13px;"&gt;-Fase de asimilación,&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: arial; line-height: 19px; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;"&gt;&lt;span style="background-color: white; font-size: 13px;"&gt;-Fase de la movilidad.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: arial; line-height: 19px; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;"&gt;&lt;span style="background-color: white; font-size: 13px;"&gt;Fase de adaptación: esta fase representa los múltiples procesos de búsqueda y desengaño que recibe el visitante en el&amp;nbsp;país de acogida, cuando crees que llegas a la gallina de los huevos de oro y te encuentras con la realidad;&amp;nbsp;es un proceso de 6 meses más o menos de adaptación y desengaño del mismo.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: arial; line-height: 19px; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;"&gt;&lt;span style="background-color: white; font-size: 13px;"&gt;En nuestro mapa de la ciudad el personaje en cuestión señala los puntos de trabajo en rojo,&amp;nbsp;los puntos de estancia en viviendas en verde, los puntos de reunión con los suyos en azul y los puntos de trabajo en rojo (que son los recorridos donde el personaje se pierde dentro de la ciudad).&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: arial; line-height: 19px; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;"&gt;&lt;span style="background-color: white; font-size: 13px;"&gt;Fase de asimilación: es el proceso de aceptar todo, sin rebeldía, con apatía y con la sumisa aceptación de lo cuotidiano. Esta imagen representa al trabajador que después de 6 meses de búsqueda constante por un trabajo temporal de 3 meses pierde su personalidad,&amp;nbsp;para adaptarse&amp;nbsp;y con el sueño de que un&amp;nbsp;&lt;i&gt;mañana,&lt;/i&gt;&amp;nbsp;pueda tener algún trabajo&amp;nbsp;fijo.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: arial; line-height: 19px; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-yRVWEuSHXlA/TkqgWI-TPPI/AAAAAAAAAJc/1p7LXaX04ng/s1600/conferencia+liquida+034ssswr.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="227" src="http://4.bp.blogspot.com/-yRVWEuSHXlA/TkqgWI-TPPI/AAAAAAAAAJc/1p7LXaX04ng/s320/conferencia+liquida+034ssswr.jpg" width="320" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;"&gt;&lt;span style="background-color: white; font-size: 13px;"&gt;Fase de la movilidad: En el momento que asimilas tu nueva vida tienes la necesidad de encontrarse con un nuevo yo…este momento y solo en él sientes que nada te ata y que el año que vine no sabes donde estarás, sin amigos o con muchos amigos;&amp;nbsp;buscas incansablemente el propio yo y sus nuevas mascaras y poco a poco estas engullido en esta sociedad,… uno mas, en las listas del paro o al borde de la pobreza…&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: arial; line-height: 19px; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;"&gt;&lt;span style="background-color: white; font-size: 13px;"&gt;Representa la prostitución laboral o la tensión y seducción de la desesperación, perdido en esta sociedad al borde de la quiebra.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: arial; line-height: 19px; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;"&gt;&lt;span style="background-color: white; font-size: 13px;"&gt;Resultado gráfico de algunos textos de los mundos fluidos de&amp;nbsp;&lt;span class="apple-style-span"&gt;Zygmunt&lt;/span&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;em&gt;Bauman&lt;/em&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;:&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;"&gt;&lt;span style="background-color: white; font-size: 13px;"&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-pFWuzuPCgC4/Tkq8G71O3_I/AAAAAAAAAJk/uT6rUq9EbJc/s1600/conferencia+liquida+019cdfs.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="225" src="http://3.bp.blogspot.com/-pFWuzuPCgC4/Tkq8G71O3_I/AAAAAAAAAJk/uT6rUq9EbJc/s320/conferencia+liquida+019cdfs.jpg" width="320" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;"&gt;&lt;span style="background-color: white; font-size: 13px;"&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: arial; line-height: 19px; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;"&gt;&lt;span style="background-color: white; font-size: 13px;"&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;D&lt;/span&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;entro de los dibujos habran estos textos del sociologo Zygmunt&lt;/span&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;em&gt;Bauman&lt;/em&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;:&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: arial; line-height: 19px; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;"&gt;&lt;span style="background-color: white; font-size: 13px;"&gt;El mundo fluido es el mundo del desempleo estructural, donde nadie puede sentirse ni seguro ni a salvo. "&lt;i&gt;No existen habilidades ni experiencias que, una vez adquiridas, garanticen la obtención de un empleo y, en el caso de obtenerlo, éste no resulta duradero&lt;/i&gt;."&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: arial; line-height: 19px; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;"&gt;&lt;span style="background-color: white; font-size: 13px;"&gt;"&lt;i&gt;la descomposición y el languidecimiento de los vínculos humanos, de las comunidades y de las relaciones&lt;/i&gt;."&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: arial; line-height: 19px; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;"&gt;&lt;span style="background-color: white; font-size: 13px;"&gt;Emancipación:&lt;i&gt;&lt;u&gt;&lt;br /&gt;&lt;/u&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: arial; line-height: 19px; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;"&gt;&lt;span style="background-color: white; font-size: 13px;"&gt;&lt;i&gt;&lt;u&gt;“Pero lo primero que uno aprende en contacto con los otros es que la única ayuda que nos pueden brindar es el consejo de cómo sobrevivir en nuestra propia e irredimible soledad y que la vida de todos está llena de peligros que deben ser enfrentados y combatidos en soledad&lt;/u&gt;&lt;/i&gt;&lt;i&gt;&lt;u&gt;.”&lt;/u&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-rZRgefEi3cQ/Tkq90MxjL7I/AAAAAAAAAJo/GsEDMN-ZDDk/s1600/conferencia+liquida+014cd.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="227" src="http://1.bp.blogspot.com/-rZRgefEi3cQ/Tkq90MxjL7I/AAAAAAAAAJo/GsEDMN-ZDDk/s320/conferencia+liquida+014cd.jpg" width="320" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;"&gt;&lt;span style="background-color: white; font-size: 13px;"&gt;&lt;i&gt;&lt;u&gt;&lt;br /&gt;&lt;/u&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: arial; line-height: 19px; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;"&gt;&lt;span style="background-color: white; font-size: 13px;"&gt;&lt;i&gt;“…la individualización ha llegado para quedarse; todo razonamiento acerca de los medios de hacer frente a su impacto sobre el modo en que llevamos adelante nuestras vidas debe partir de la aceptación de este hecho. El abismo que se abre entre el derecho a la autoafirmación y la capacidad de controlar los mecanismos sociales que la hacen viable o inviable parece alzarse como la mayor contradicción de la modernidad fluida, una brecha que por ensayo/error, reflexión crítica y abierta experimentación, deberemos aprender a enfrentar colectivamente&lt;/i&gt;."&lt;i&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;"&gt;&lt;span style="background-color: white; font-size: 13px;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: arial; line-height: 19px; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;"&gt;&lt;span style="background-color: white; font-size: 13px;"&gt;Individualidad:&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: arial; line-height: 19px; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;"&gt;&lt;span style="background-color: white; font-size: 13px;"&gt;"&lt;i&gt;'Nosotros' es el pronombre personal más empleado por los líderes. En cuanto a los asesores, lo emplean muy rara vez: el 'nosotros' es simplemente un conglomerado de yos y ese conglomerado, a diferencia del grupo, no es mayor que la suma de sus partes&lt;/i&gt;".&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;"&gt;&lt;span style="background-color: white; font-size: 13px;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: arial; line-height: 19px; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;"&gt;&lt;span style="background-color: white; font-size: 13px;"&gt;Espacio/tiempo:&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: arial; line-height: 19px; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;"&gt;&lt;span style="background-color: white; font-size: 13px;"&gt;La mayoría de los hábitos aprendidos para enfrentar la vida han perdido toda utilidad y sentido:&amp;nbsp;&lt;i&gt;“&lt;/i&gt;…&lt;i&gt;los hombres y las mujeres de hoy difieren de sus padres y sus madres porque viven en un presente: quieren olvidar el pasado y ya no parecen creen en el futuro. Pero la memoria del pasado y la confianza en el futuro han sido, hasta ahora, los dos pilares sobre los que se asentaba los puentes morales entre lo transitorio y lo duradero, entre la mortalidad humana y la inmortalidad de los logros humanos y entre la asunción de responsabilidad y la preferencia por vivir el momento&lt;/i&gt;&lt;i&gt;.”&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;"&gt;&lt;span style="background-color: white; font-size: 13px;"&gt;&lt;i&gt;&lt;br /&gt;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: arial; line-height: 19px; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;"&gt;&lt;span style="background-color: white; font-size: 13px;"&gt;Comunidad:&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: arial; line-height: 19px; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;"&gt;&lt;span style="background-color: white; font-size: 13px;"&gt;"&lt;i&gt;Una reacción ante su consecuencia más irritante y dolorosa: el desequilibrio, cada vez más profundo, entre la libertad individual y la seguridad&lt;/i&gt;."&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;"&gt;&lt;span style="background-color: white; font-size: 13px;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: arial; line-height: 19px; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;"&gt;&lt;span style="background-color: white; font-size: 13px;"&gt;Una posible síntesis de&amp;nbsp;&lt;i&gt;Modernidad Líquida&lt;/i&gt;:&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: arial; line-height: 19px; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;"&gt;&lt;span style="background-color: white; font-size: 13px;"&gt;Didáctico como siempre, Bauman comienza desde la primera línea de&amp;nbsp;&lt;i&gt;Modernidad Líquida&lt;/i&gt;&amp;nbsp;descubriendo las claves de la sociedad actual:&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;"&gt;&lt;span style="background-color: white; font-size: 13px;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: arial; line-height: 19px; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;"&gt;&lt;span style="background-color: white; font-size: 13px;"&gt;º Los líquidos, a diferencia de los sólidos, no conservan fácilmente su forma.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: arial; line-height: 19px; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;"&gt;&lt;span style="background-color: white; font-size: 13px;"&gt;º No se fijan al espacio.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: arial; line-height: 19px; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;"&gt;&lt;span style="background-color: white; font-size: 13px;"&gt;º Se desplazan con facilidad ("&lt;i&gt;fluyen, se filtran, gotean, inundan, manan, chorrean, exudan&lt;/i&gt;") y, por lo tanto, no es posible detenerlos fácilmente.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="font-family: arial; line-height: 19px; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;"&gt;&lt;span style="background-color: white; font-size: 13px;"&gt;º "&lt;i&gt;Hay líquidos&lt;/i&gt;- advierte Bauman-&amp;nbsp;&lt;i&gt;que en pulgadas cúbicas son más pesados que muchos sólidos, pero de todos modos tendemos a visualizarlos como más livianos. Asociamos levedad o liviandad con movilidad e inconstancia: la práctica nos muestra que cuando menos cargados nos desplacemos, tanto más rápido será nuestro avance."&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="border-bottom-style: solid; border-bottom-width: 1pt; border-left-style: none; border-left-width: medium; border-right-style: none; border-right-width: medium; border-top-style: none; border-top-width: medium; font-family: arial; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm;"&gt;&lt;h2 style="border-bottom-style: none; border-bottom-width: medium; border-color: initial; border-left-style: none; border-left-width: medium; border-right-style: none; border-right-width: medium; border-top-style: none; border-top-width: medium; font: normal normal bold 14px/normal Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; line-height: 21px; margin-bottom: 0.0001pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; padding-bottom: 0cm; padding-left: 0cm; padding-right: 0cm; padding-top: 0cm; position: relative; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 18px;"&gt;&lt;span style="font-size: 14px; font-weight: normal;"&gt;&lt;span lang="ES-TRAD" style="background-color: white; line-height: 21px;"&gt;Toman consciencia de la&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span lang="ES-TRAD" style="line-height: 21px;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="background-color: white;"&gt;identidad en la modernidad líquida en que vivimos creando identidades flexibles y&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: white;"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;ve&lt;span class="Apple-style-span" style="background-color: white;"&gt;rsátiles en constante movimiento.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/h2&gt;&lt;/div&gt;&lt;iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="270" src="http://blip.tv/play/AYLjwHIA.html" width="320"&gt;&lt;/iframe&gt;&lt;embed src="http://a.blip.tv/api.swf#AYLjwHIA" style="display: none;" type="application/x-shockwave-flash"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="349" src="http://www.youtube.com/embed/vWT2dF385o4" width="425"&gt;&lt;/iframe&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;iframe src="http://www.facebook.com/plugins/likebox.php?id=185550966885&amp;amp;width=292&amp;amp;connections=10&amp;amp;stream=true&amp;amp;header=true&amp;amp;height=587" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; width:292px; height:587px;" allowTransparency="true"&gt;&lt;/iframe&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8088399115739497510-6898100813971165415?l=artpopulus-senticrea.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://artpopulus-senticrea.blogspot.com/feeds/6898100813971165415/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://artpopulus-senticrea.blogspot.com/2011/08/sociedad-liquida.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8088399115739497510/posts/default/6898100813971165415'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8088399115739497510/posts/default/6898100813971165415'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://artpopulus-senticrea.blogspot.com/2011/08/sociedad-liquida.html' title='Sociedad Liquida'/><author><name>Montse Cosidó - Jonathan Elbaz</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13092246780306106761</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='18' src='http://1.bp.blogspot.com/_Gcvu676V80Q/THQNxSXRUzI/AAAAAAAAAII/FERutXyuh5w/S220/senticrea+(1).jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/-qPnI76oqDjM/Tkq7X0zB5RI/AAAAAAAAAJg/KT1BQyhN7lY/s72-c/conferencia+societat+liquida+006.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-8088399115739497510.post-7291774049155657576</id><published>2011-08-14T10:57:00.000-07:00</published><updated>2011-08-14T10:57:35.408-07:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='El lado oscuro de la belleza Daniele Buetti artpopulus sent i crea arte nihilismo educación'/><title type='text'>Daniele Buetti</title><content type='html'>&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;El lado oscuro de la belleza&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;embed allowfullscreen="true" allowscriptaccess="always" height="442" src="http://blip.tv/play/AfbaSwI" type="application/x-shockwave-flash" width="550" wmode="transparent"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;iframe src="http://www.facebook.com/plugins/likebox.php?id=185550966885&amp;amp;width=292&amp;amp;connections=10&amp;amp;stream=true&amp;amp;header=true&amp;amp;height=587" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; width:292px; height:587px;" allowTransparency="true"&gt;&lt;/iframe&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8088399115739497510-7291774049155657576?l=artpopulus-senticrea.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://artpopulus-senticrea.blogspot.com/feeds/7291774049155657576/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://artpopulus-senticrea.blogspot.com/2011/08/daniele-buetti.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8088399115739497510/posts/default/7291774049155657576'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8088399115739497510/posts/default/7291774049155657576'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://artpopulus-senticrea.blogspot.com/2011/08/daniele-buetti.html' title='Daniele Buetti'/><author><name>Montse Cosidó - Jonathan Elbaz</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13092246780306106761</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='18' src='http://1.bp.blogspot.com/_Gcvu676V80Q/THQNxSXRUzI/AAAAAAAAAII/FERutXyuh5w/S220/senticrea+(1).jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-8088399115739497510.post-404084550145525038</id><published>2011-08-14T10:50:00.000-07:00</published><updated>2011-08-14T10:50:12.506-07:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Boris Mikhailov'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='artpopulus El sueño de la razón  produce monstruos. sent i crea arte nihilismo perdida del sentido fotografia'/><title type='text'>Boris Mikhailov</title><content type='html'>&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;El sueño de la&amp;nbsp;razón&amp;nbsp; produce monstruos.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;embed allowfullscreen="true" allowscriptaccess="always" height="442" src="http://blip.tv/play/AfWpdAI" type="application/x-shockwave-flash" width="550" wmode="transparent"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;iframe src="http://www.facebook.com/plugins/likebox.php?id=185550966885&amp;amp;width=292&amp;amp;connections=10&amp;amp;stream=true&amp;amp;header=true&amp;amp;height=587" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; width:292px; height:587px;" allowTransparency="true"&gt;&lt;/iframe&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8088399115739497510-404084550145525038?l=artpopulus-senticrea.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://artpopulus-senticrea.blogspot.com/feeds/404084550145525038/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://artpopulus-senticrea.blogspot.com/2011/08/boris-mikhailov.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8088399115739497510/posts/default/404084550145525038'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8088399115739497510/posts/default/404084550145525038'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://artpopulus-senticrea.blogspot.com/2011/08/boris-mikhailov.html' title='Boris Mikhailov'/><author><name>Montse Cosidó - Jonathan Elbaz</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13092246780306106761</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='18' src='http://1.bp.blogspot.com/_Gcvu676V80Q/THQNxSXRUzI/AAAAAAAAAII/FERutXyuh5w/S220/senticrea+(1).jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-8088399115739497510.post-23087401956011840</id><published>2011-07-26T03:22:00.000-07:00</published><updated>2011-07-26T03:22:23.502-07:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Declaració de la comissió de Cultura d’ACAMPADABCN de plaça Catalunya'/><title type='text'>Declaració de la comissió de Cultura d’ACAMPADABCN de plaça Cataluny</title><content type='html'>&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 16px; line-height: 20px;"&gt;&lt;em&gt;La&lt;/em&gt;&lt;em&gt;&amp;nbsp;Declaració de la Comissió de Cultura d’AcampadaBCN de&amp;nbsp; Plaça Catalunya&amp;nbsp; per a un Model de Cultura és un document de principis i propostes debatudes, consensuades i redactades assembleàriament al llarg de dos mesos a la Plaça Catalunya de Barcelona dins el marc de l’Acampada 15M. Aquest document es considera permanentment obert i en procés.&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="entry" style="line-height: 1.6em;"&gt;&lt;div style="font-size: 1.25em; text-align: justify;"&gt;&lt;a href="http://blog.aavc.net/wp-content/uploads/2011/07/cropped-cabeceraweb1.jpg" style="color: #c94418; text-decoration: none;"&gt;&lt;img alt="" class="alignnone size-medium wp-image-957" height="54" src="http://blog.aavc.net/wp-content/uploads/2011/07/cropped-cabeceraweb1-300x54.jpg" style="border-bottom-style: none; border-color: initial; border-left-style: none; border-right-style: none; border-top-style: none; border-width: initial; max-width: 100%; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;" title="cropped-cabeceraweb1" width="300" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.25em; text-align: justify;"&gt;&lt;strong&gt;DECLARACIÓ&amp;nbsp;&lt;/strong&gt;&lt;strong&gt;DE LA COMISSIÓ DE CULTURA&lt;/strong&gt;&lt;strong&gt;&amp;nbsp;D’ACAMPADABCN DE&amp;nbsp; PLAÇA CATALUNYA&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.25em; text-align: justify;"&gt;&lt;strong&gt;La política cultural no és la cultura.&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.25em; text-align: justify;"&gt;&lt;strong&gt;Les institucions públiques no fan la cultura.&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.25em; text-align: justify;"&gt;&lt;strong&gt;Les institucions públiques gestionen els recursos públics destinats a la cultura.&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.25em; text-align: justify;"&gt;&lt;strong&gt;La cultura és un bé comú i un procés en constant transformació, que reflecteix les dinàmiques socials, el resultat del qual no ha de ser necessàriament una obra o un producte mercantil.&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.25em; text-align: justify;"&gt;&lt;strong&gt;La cultura ha de ser lliure i plural, i les polítiques culturals han de reflectir, fomentar i garantir aquesta llibertat i aquesta pluralitat.&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.25em; text-align: justify;"&gt;&lt;strong&gt;La política cultural ha de dotar de recursos les activitats de recerca, producció, exhibició, difusió i educació cultural, des d’una òptica sostenible i en base al seu valor social.&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.25em; text-align: justify;"&gt;&lt;strong&gt;La política cultural no pot estar orientada a una mera consecució de beneficis econòmics.&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.25em; text-align: justify;"&gt;&lt;strong&gt;Cal desenvolupar models culturals a llarg termini, inclusius, participatius, sostenibles i exploratoris.&lt;span id="more-956"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.25em; text-align: justify;"&gt;&lt;strong&gt;1.0 – Per una redefinició social de les polítiques culturals&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.25em; text-align: justify;"&gt;1.1- Replantejar el model de polítiques culturals impulsat pel Govern de la Generalitat de Catalunya mitjançant les anomenades&amp;nbsp;&lt;em&gt;Lleis Òmnibus&lt;/em&gt;, on es penalitzen els processos culturals no mercantils i s’afavoreixen les produccions culturals destinades a l’espectacularització de la cultura i al guany econòmic, mitjançant un procès de mercantilització dels imaginaris col·lectius. El guany cultural és fonamentalment social i col·lectiu. El guany econòmic és complementari.&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.25em; text-align: justify;"&gt;1.2- Constituir un organisme de gestió cultural independent a partir d’un debat horitzontal, transparent i participatiu amb tots els sectors implicats. La fallida trajectòria dels organismes existents fins ara (CoNCA, ICIC…) no pot servir d’excusa per un retorn al dirigisme polític envers les polítiques culturals ni per una vertebració del teixit cultural en base únicament al concepte de Indústries Culturals.&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.25em; text-align: justify;"&gt;1.3- Intensificar el suport a les pràctiques culturals de base que es dediquen a la recerca i a aquelles plataformes que donen cobertura a la creació “emergent”, més que no pas a aquelles centrades en la producció cultural de consum massiu. Al mateix temps, cal adaptar les polítiques culturals als temps productius propis de la investigació i la producció culturals.&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.25em; text-align: justify;"&gt;1.4- Afavorir una política d’inversions en què la Recerca, el Desenvolupament i la Innovació cultural (R+D+i) funcionin com a motor d’un model sociocultural no basat necessàriament en la creació d’obres i en la seva exhibició i difusió. Cal afavorir inversions adequades a les realitats culturals i als nous suports que aquestes presenten, tot deixant de banda les inversions en noves infraestructures, aprofitant vivers ja en latència o existents, universitats, etc. i optimitzant així els recursos existents.&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.25em; text-align: justify;"&gt;1.5- Concedir als creadors i creadores el poder per gestionar els recursos públics vinculats a les seves activitats des de protocols flexibles i transparents. Els organismes públics de gestió cultural són gestors de recursos, no els seus propietaris. La cultura no està al servei de l’administració; l’administració està al servei de la cultura.&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.25em; text-align: justify;"&gt;&lt;strong&gt;2.0 – Per un nou model de gestió dels recursos públics&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.25em; text-align: justify;"&gt;2.1- Redimensionar els actuals ajustaments pressupostaris per tal de no orientar-los cap a la retallada d’activitats, sinó cap a una política de planificació sostenible dels recursos a llarg termini, que salvaguardi prioritàriament el teixit cultural de base.&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.25em; text-align: justify;"&gt;2.2- Redimensionar els sous dels càrrecs públics de les institucions culturals d’acord amb l’actual realitat socioeconòmica.&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.25em; text-align: justify;"&gt;2.3- Fer que els recursos públics invertits en cultura reverteixin al domini públic. Les activitats dels productors culturals que rebin subvencions públiques han de tornar valor social afegit a la societat. Aquest retorn pot prendre forma de socialització dels seus procesos i resultats, a través de l’accés gratuït, mitjançant l’exigència d’ús de llicències lliures o compartint públicament aquests actius.&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.25em; text-align: justify;"&gt;2.4- Limitar la privatització del guany generat amb ajuts públics i suprimir les subvencions als projectes, empreses i entitats culturals que poden mantenir la seva sostenibilitat i autonomia econòmica sense la contribució d’aquestes ajudes públiques.Cal reconsiderar les subvencions a les empreses i entitats culturals que extreuen un benefici econòmic desproporcionat, mitjançant la limitació d’aquest ajut o el retorn al domini públic de part d’aquest guany.&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.25em; text-align: justify;"&gt;2.5- En tant que les institucions culturals privades gaudeixen de finançament públic, aquestes han d’estar subjectes als mateixos protocols que afecten els organismes íntegrament públics. Denunciem que els preus d’entrada a un centre cultural privat impedeixin la visita d’una part important de la població, quan és aquesta mateixa ciutadania la que facilita amb els seus impostos part del finançament d’aquesta institució.&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.25em; text-align: justify;"&gt;2.6- Que l’externalització dels serveis culturals no impliqui la privatització encoberta del servei, la seva mercantilització ni la precarietat dels treballadors i treballadores culturals.&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.25em; text-align: justify;"&gt;2.7- Que l’aplicació de l’1% Cultural contemplat a la&amp;nbsp;&lt;em&gt;Ley de Patrimonio Histórico&lt;/em&gt;&amp;nbsp;-que estableix l’obligació de destinar, en els contractes d’obres públiques, una partida de l’1% a treballs de conservació, enriquiment del patrimoni històric i foment de la creativitat artística- sigui transparent i cogestionat amb el teixit cultural local.&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.25em; text-align: justify;"&gt;2.8- L’obligació de que les entitats culturals públiques i privades amb participació pública programin una quota significativa de produccions procedents del teixit local, autonòmic o estatal en base a criteris contextuals.&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.25em; text-align: justify;"&gt;2.9- Potenciar els departaments d’activitats, en comparació amb els departaments expositius, als centres culturals públics, com a marc on es dóna visibilitat preferentment als fenòmens socials emergents i a la vocació de servei public d’aquestes institucions.&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.25em; text-align: justify;"&gt;2.10- La consideració d’una nova llei del mecenatge que afavoreixi la col·laboració d’entitats privades en la creació artística.&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.25em; text-align: justify;"&gt;&lt;strong&gt;3.0 – Per un model de cultura lliure&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.25em; text-align: justify;"&gt;3.1-Abolició immediata i completa de la&amp;nbsp;&lt;em&gt;Disposición Final Segunda de la Ley de Economía Sostenible&lt;/em&gt;, també anomenada&amp;nbsp;&lt;em&gt;Llei Sinde&lt;/em&gt;, i del&amp;nbsp;&lt;em&gt;Cànon Digital&lt;/em&gt;, sense que això suposi la pèrdua del dret a còpia privada ni que s’hagi de gravar un cànon sobre la connexió a Internet.&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.25em; text-align: justify;"&gt;3.2-Prohibició del cobrament per part de les entitats de gestió col·lectiva dels drets d’obres que no pertanyin als seus socis i sòcies, així com dels impostos no atribuïbles.&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.25em; text-align: justify;"&gt;3.3- Alliberament a l’espai públic, sota llicències lliures, dels fons audiovisuals de les corporacions públiques de ràdio-televisió estatals, autonòmiques i locals.&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.25em; text-align: justify;"&gt;3.4- Ús i foment per part de les institucions públiques -estatals, autonòmiques i locals- de sistemes operatius lliures i, en general, de programari lliure.&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.25em; text-align: justify;"&gt;3.5- Establir mecanismes legals que garanteixin l’obligatorietat de retorn al domini públic i que afavoreixin l’ús de llicències lliures d’aquelles obres finançades amb fons públics, i estipulació de programes d’ajudes públiques a la creació per a aquelles obres que s’amparin legalment sota aquesta classe de llicències.&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.25em; text-align: justify;"&gt;3.6- Fomentar, per part de les administracions públiques, la cultura del paradigma del “procomú”, dels projectes socials que incideixen en operatives procomunitàries i de les empreses del procomú. Desenvolupar institucionalment projectes orientats a la sostenibilitat social i a la possibilitat de compartir col·lectivament els recursos disponibles, com ara l’aprofitament d’infraestructures i espais en desús o la creació de magatzems de materials reutilitzables per la comunitat de creadors i creadores i pels centres de producció.&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.25em; text-align: justify;"&gt;&lt;strong&gt;4.0 – Per unes polítiques culturals transparents&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.25em; text-align: justify;"&gt;4.1- La total transparència informativa en la gestió i adjudicació dels recursos de les institucions culturals, tant públiques com privades, i dels seus criteris d’adjudicació de beques i subvencions, així com dels seus pressupostos.&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.25em; text-align: justify;"&gt;4.2- L’exigència de que els alts càrrecs de l’administració cultural tinguin un coneixement solvent del context cultural local.&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.25em; text-align: justify;"&gt;4.3- La convocatòria de concurs públic pels càrrecs directius de les entitats culturals públiques i privades que rebin finançament públic.&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.25em; text-align: justify;"&gt;4.4- L’articulació d’una legislació que reguli el traspàs dels gestors i gestores entre l’àmbit públic i privat per tal de prevenir el conflicte d’interessos.&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.25em; text-align: justify;"&gt;4.5- L’aplicació obligatòria del “Codi de Bones Pràctiques Professionals a les Arts Visuals” a les institucions culturals, públiques i privades. Les entitats han de fer contractes als creadors i productors, i cal que el seu paper primordial en l’activitat quedi reflectit en el conjunt del pressupost.&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.25em; text-align: justify;"&gt;&lt;strong&gt;5.0 – Per una redefinició política de l’espai públic&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.25em; text-align: justify;"&gt;5.1- La fi de les polítiques municipals de privatització de l’espai públic. Cal posar fre a l’afavoriment per part de l’administració pública d’aquelles manifestacions en l’espai públic vinculades exclusivament a iniciatives privades i mercantils.&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.25em; text-align: justify;"&gt;5.2- La derogació de&amp;nbsp;&lt;em&gt;l’Ordenança Municipal de Civisme de Barcelona&lt;/em&gt;&amp;nbsp;i la reescriptura dels usos culturals de l’espai públic a fi de fomentar pràctiques culturals plurals i inclusives, particularment aquelles no tutelades per les administracions.&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.25em; text-align: justify;"&gt;5.3- La modificació de la legislació sobre el disseny dels espais públics i mobiliaris urbans per tal d’afavorir la recuperació social dels usos de l’espai públic.&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.25em; text-align: justify;"&gt;5.4- Modificació de la gestió i del model de propietat de l’espai ràdioelèctric públic. Obertura de canals de lliure de producció i accés, tant en televisió com en ràdio.&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.25em; text-align: justify;"&gt;&lt;strong&gt;6.0 – Recursos per a una sensibilització cultural a l’educació&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.25em; text-align: justify;"&gt;6.1- Intensificar l’educació a les escoles en base a l’experimentació i al foment del reconeixement plural de la sensibilitat, no del consumisme i de l’espectacularització.&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.25em; text-align: justify;"&gt;6.2- Transformar i ampliar els programes de primària i secundària sobre les arts i les pràctiques culturals, en base a l’esperit crític i la llibertat d’expressió, introduint-hi transversalitat cultural i encreuament de disciplines i fomentant l’exploració de l’herència cultural en detriment d’una transmissió mecanicista de la mateixa.&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.25em; text-align: justify;"&gt;6.3- Revisar l’aplicació del&amp;nbsp;&lt;em&gt;Plà&lt;/em&gt;&lt;em&gt;Bolònia&lt;/em&gt;&amp;nbsp;a la universitat, i la seva categorització de l’alumnat únicament en funció d’una suposada competència per a sostenir el mercat, sancionant severament aquelles disciplines considerades “improductives”.&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.25em; text-align: justify;"&gt;&lt;em&gt;&lt;strong&gt;Aquest document està en constant procés de constitució i obert a la participació.&lt;/strong&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.25em; text-align: justify;"&gt;&lt;strong&gt;Plaça Catalunya, Barcelona, a les escales darrere del monument a Macià.&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="font-size: 1.25em; text-align: justify;"&gt;&lt;strong&gt;19 de juliol de 2011&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;iframe src="http://www.facebook.com/plugins/likebox.php?id=185550966885&amp;amp;width=292&amp;amp;connections=10&amp;amp;stream=true&amp;amp;header=true&amp;amp;height=587" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; width:292px; height:587px;" allowTransparency="true"&gt;&lt;/iframe&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8088399115739497510-23087401956011840?l=artpopulus-senticrea.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://artpopulus-senticrea.blogspot.com/feeds/23087401956011840/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://artpopulus-senticrea.blogspot.com/2011/07/declaracio-de-la-comissio-de-cultura.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8088399115739497510/posts/default/23087401956011840'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8088399115739497510/posts/default/23087401956011840'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://artpopulus-senticrea.blogspot.com/2011/07/declaracio-de-la-comissio-de-cultura.html' title='Declaració de la comissió de Cultura d’ACAMPADABCN de plaça Cataluny'/><author><name>Montse Cosidó - Jonathan Elbaz</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13092246780306106761</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='18' src='http://1.bp.blogspot.com/_Gcvu676V80Q/THQNxSXRUzI/AAAAAAAAAII/FERutXyuh5w/S220/senticrea+(1).jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-8088399115739497510.post-8002565871039395384</id><published>2011-03-07T04:39:00.000-08:00</published><updated>2011-03-07T04:39:12.533-08:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Jonathan Meese artpopulus sent i crea arte cultura'/><title type='text'>Jonathan Meese</title><content type='html'>&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: tahoma, verdana, sans-serif; font-size: 12px; line-height: 18px;"&gt;La obsesión, el caos, el desconcierto, la decadencia, el desencanto de la religión… son algunos de los planteamientos a través de los cuales Jonathan Meese cuestiona la realidad, recurriendo a alusiones figurativas de personajes históricos alemanes como Wagner o Hitler, actores y actrices de Hollywood, cómics o películas de terror. Consigue llevar hasta límites insospechados su resistencia psíquica, plasmando en sus obras los horrores de la guerra, el descontento social y, en definitiva, la historia del arte germánico. En sus trabajos, Meese repite de manera casi obsesiva determinados temas y motivos, que producen entre público y crítica un primer rechazo, desasosiego y controversia.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="color: #333333; font-family: tahoma, verdana, sans-serif; font-size: 12px; line-height: 1.5em; margin-bottom: 0.8em; margin-left: 1em; margin-right: 1em; margin-top: 0.5em; text-align: justify;"&gt;Su obra se mueve entre los extremos: a veces es Dr. Jekyll y otras Mr. Hyde; a veces es el héroe y después la víctima. De manera contradictoria, este pesimismo radical que le caracteriza le proporciona un punto positivo de orientación en el presente. La concepción del arte como única vía de “salvación”, la búsqueda incansable de la complicidad con el espectador para hacerle partícipe del caos y el desastre que precede a una nueva era.&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #333333; font-family: tahoma, verdana, sans-serif; font-size: 12px; line-height: 1.5em; margin-bottom: 0.8em; margin-left: 1em; margin-right: 1em; margin-top: 0.5em; text-align: justify;"&gt;Jonathan Meese (Tokio, 1970) se dio a conocer internacionalmente gracias a la primera Bienal de Berlín en 1998, en la que se reunieron distintos artistas bajo la denominación de “nuevo activismo”, que recuperaba la tradición transgresora de las corrientes alemanas contemporáneas (Anselm Kiefer o Georg Baselitz) y del accionismo vienés. Amigo de artistas de la talla de Daniel Ritcher o Tal R, que ya han expuesto en el centro y con quienes ha realizado alguna exposición conjunta (Mor, 2006, video que formaba parte de Teenager Beach de Tal R en el CAC Málaga) comparten esa mirada en la que el arte se independiza de los intereses y las pasiones humanas.&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0.8em; margin-left: 1em; margin-right: 1em; margin-top: 0.5em; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: tahoma, verdana, sans-serif;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: 12px; line-height: 18px;"&gt;extracto&lt;/span&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: 12px; line-height: 1.5em;"&gt;&amp;nbsp;de:&lt;a href="http://alenar.wordpress.com/2010/04/12/exposicion-de-jonathan-meese-en-el-cac-de-malaga/"&gt; Alenarte revista internacional de acutualidad cultural y artistica&lt;/a&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;h1 style="margin-bottom: 5px; margin-left: 20px; margin-right: 0px; margin-top: 12px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #556677; font-family: tahoma, verdana, sans-serif;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: 38px; font-weight: normal; letter-spacing: -1px;"&gt;&lt;iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="390" src="http://www.youtube.com/embed/xITGRHUiAX4" title="YouTube video player" width="480"&gt;&lt;/iframe&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/h1&gt;&lt;div style="color: #333333; font-family: tahoma, verdana, sans-serif; font-size: 12px; line-height: 1.5em; margin-bottom: 0.8em; margin-left: 1em; margin-right: 1em; margin-top: 0.5em; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;iframe src="http://www.facebook.com/plugins/likebox.php?id=185550966885&amp;amp;width=292&amp;amp;connections=10&amp;amp;stream=true&amp;amp;header=true&amp;amp;height=587" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; width:292px; height:587px;" allowTransparency="true"&gt;&lt;/iframe&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8088399115739497510-8002565871039395384?l=artpopulus-senticrea.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://artpopulus-senticrea.blogspot.com/feeds/8002565871039395384/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://artpopulus-senticrea.blogspot.com/2011/03/jonathan-meese.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8088399115739497510/posts/default/8002565871039395384'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8088399115739497510/posts/default/8002565871039395384'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://artpopulus-senticrea.blogspot.com/2011/03/jonathan-meese.html' title='Jonathan Meese'/><author><name>Montse Cosidó - Jonathan Elbaz</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13092246780306106761</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='18' src='http://1.bp.blogspot.com/_Gcvu676V80Q/THQNxSXRUzI/AAAAAAAAAII/FERutXyuh5w/S220/senticrea+(1).jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://img.youtube.com/vi/xITGRHUiAX4/default.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-8088399115739497510.post-4056101832101366347</id><published>2011-03-07T02:43:00.000-08:00</published><updated>2011-03-07T02:43:55.028-08:00</updated><title type='text'>Jaume Plensa y La Fura dels Baus</title><content type='html'>&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;Seleccion de intervenciones escenográfica de Jaume Plena en colaboración con la Fura dels Baus&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;span class="long-title" dir="ltr" id="eow-title" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial; border-bottom-width: 0px; border-color: initial; border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; border-style: initial; border-top-width: 0px; font-size: 0.9166em; letter-spacing: -0.5px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;" title="La damnation de Faust -- Berlioz -- Rákóczi March"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-weight: normal;"&gt;La Damnation de Faust-Berlioz&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="345" src="http://www.youtube.com/embed/CFtLTHA6GRQ" title="YouTube video player" width="560"&gt;&lt;/iframe&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;Flauta Magica-Mozart&lt;br /&gt;&lt;iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="349" src="http://www.youtube.com/embed/C-6xJAJW4Ds" title="YouTube video player" width="425"&gt;&lt;/iframe&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;iframe src="http://www.facebook.com/plugins/likebox.php?id=185550966885&amp;amp;width=292&amp;amp;connections=10&amp;amp;stream=true&amp;amp;header=true&amp;amp;height=587" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; width:292px; height:587px;" allowTransparency="true"&gt;&lt;/iframe&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8088399115739497510-4056101832101366347?l=artpopulus-senticrea.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://artpopulus-senticrea.blogspot.com/feeds/4056101832101366347/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://artpopulus-senticrea.blogspot.com/2011/03/jaume-plensa-y-la-fura-dels-baus.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8088399115739497510/posts/default/4056101832101366347'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8088399115739497510/posts/default/4056101832101366347'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://artpopulus-senticrea.blogspot.com/2011/03/jaume-plensa-y-la-fura-dels-baus.html' title='Jaume Plensa y La Fura dels Baus'/><author><name>Montse Cosidó - Jonathan Elbaz</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13092246780306106761</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='18' src='http://1.bp.blogspot.com/_Gcvu676V80Q/THQNxSXRUzI/AAAAAAAAAII/FERutXyuh5w/S220/senticrea+(1).jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://img.youtube.com/vi/CFtLTHA6GRQ/default.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-8088399115739497510.post-5228880369310010072</id><published>2011-03-07T02:22:00.000-08:00</published><updated>2011-03-07T02:22:21.645-08:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='jaume plensa documental sinonims sent i crea artpopulus art arte cultura'/><title type='text'>Jaume Plensa</title><content type='html'>&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="https://lh4.googleusercontent.com/-1TMplh2uFVw/TXSxHbdqLiI/AAAAAAAAAJI/Nk59MbjhJa8/s1600/img_exposicion_22.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="320" src="https://lh4.googleusercontent.com/-1TMplh2uFVw/TXSxHbdqLiI/AAAAAAAAAJI/Nk59MbjhJa8/s320/img_exposicion_22.jpg" width="229" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;Cada ser humano es un “lugar”. Cada mujer, hombre, niño, viejo es un espacio&lt;br /&gt;habitable en sí mismo que se desplaza y desarrolla; un “lugar” en tiempo, en&lt;br /&gt;geografía, en volumen y en color.&lt;br /&gt;Ciudades enteras edificadas con cuerpos abriéndose y cerrándose como puertas.&lt;br /&gt;Luces que parpadean.&lt;br /&gt;Cada vez que un ser humano muere, una casa se cierra y se pierde un “lugar”.&lt;br /&gt;Mi obra es su memoria. La fijación congelada de tantos y tantos cuerpos&lt;br /&gt;desarrollándose y desapareciendo en la fugacidad de la luz.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Mi obra es su volumen.&lt;br /&gt;Jaume Plensa&lt;br /&gt;(sinònims&amp;nbsp;extracte)&lt;br /&gt;Barcelona, julio de 2000&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;documental:&amp;nbsp;J&lt;a href="http://www.rtve.es/television/20101110/escultura-arte-jaume-plensa/369598.shtml"&gt;aume Plensa&lt;/a&gt;&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;iframe src="http://www.facebook.com/plugins/likebox.php?id=185550966885&amp;amp;width=292&amp;amp;connections=10&amp;amp;stream=true&amp;amp;header=true&amp;amp;height=587" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; width:292px; height:587px;" allowTransparency="true"&gt;&lt;/iframe&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8088399115739497510-5228880369310010072?l=artpopulus-senticrea.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://artpopulus-senticrea.blogspot.com/feeds/5228880369310010072/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://artpopulus-senticrea.blogspot.com/2011/03/jaume-plensa.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8088399115739497510/posts/default/5228880369310010072'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8088399115739497510/posts/default/5228880369310010072'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://artpopulus-senticrea.blogspot.com/2011/03/jaume-plensa.html' title='Jaume Plensa'/><author><name>Montse Cosidó - Jonathan Elbaz</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13092246780306106761</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='18' src='http://1.bp.blogspot.com/_Gcvu676V80Q/THQNxSXRUzI/AAAAAAAAAII/FERutXyuh5w/S220/senticrea+(1).jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='https://lh4.googleusercontent.com/-1TMplh2uFVw/TXSxHbdqLiI/AAAAAAAAAJI/Nk59MbjhJa8/s72-c/img_exposicion_22.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-8088399115739497510.post-5428783957553966831</id><published>2010-08-24T04:05:00.000-07:00</published><updated>2010-08-24T09:42:38.332-07:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Montse Cosidó Estel Lola Anglada art pedagogia catalunya cultura'/><title type='text'>Estel -Lola Anglada-</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_Gcvu676V80Q/THOiy3igDVI/AAAAAAAAAFs/9LPLBqIYj_4/s1600/lola+1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/_Gcvu676V80Q/THOiy3igDVI/AAAAAAAAAFs/9LPLBqIYj_4/s320/lola+1.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"&gt;&lt;b&gt;-La imatge d’una lluitadora-&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"&gt;De la Lola Anglada s’han escrit forces biografies i de molt bones. La Diputació l’any 2006, en va fer un bon recull, amb motiu de la L’exposició que realitzà sota el nom "Lola Anglada i l'ideal del llibre".&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"&gt;M. Castillo descriu el compromís personal de Lola Anglada vers el seu país i la seva lluita per la defensa de la llibertat.&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"&gt;Per aquest motiu i des d’aquest blog, m’agradaria subratllar la seva valuosa aportació.&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"&gt;Lola Anglada és va marcar dos objectius clars:&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Per una banda, transmetre coneixements  i  valors als infants per mitjà de la lectura i la il·lustració; es preocupà pel disseny de llibres, cercant que les seves dimensiones  fossin les idònies per portar-los dins de la cartera, puig que els que havien en circulació solien ser més grans.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Per la Lola Anglada el progrés d’un país està en la cultura.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;A través de les seves obres se’ns mostra una visió detallada de la natura, de les estacions de l’any, dels animals o de les plantes.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Els seus infants protagonistes coneixeran la natura a través del desenvolupament progressiu de  totes les estacions, una rere l'altra.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Hi ha sempre una voluntat d’ensinistrar als infants. Ja des de l’any 1925 i a través de la revista “La Nuri” vol embarcar-se en la tasca d’ajudar a transmetre valors d’amor, convivència, coneixement i ganes d’aprendre a viure.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Per altre banda, ens transmet la visió cívica, de una dona compromesa amb el seu país i amb la seva gent.&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_Gcvu676V80Q/THOjPGC7AtI/AAAAAAAAAF0/80YI_g0BMZA/s1600/dona+noucentista.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="400" src="http://1.bp.blogspot.com/_Gcvu676V80Q/THOjPGC7AtI/AAAAAAAAAF0/80YI_g0BMZA/s400/dona+noucentista.jpg" width="182" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;Al finalitzar la primera Guerra Mundial va viatjar a París gràcies a una beca del Govern francès, col·laborant amb diverses editorials de la capital francesa, on es relacionà amb Francesc Macià i Josep Clarà.&lt;br /&gt;Afí als valors democràtics i la causa catalanista, organitzà una sol·licitud d’amnistia pels independentistes catalanes, acusats  de participar en el Complot de Garraf contra el rei Alfons XIII d’Espanya l’1925. &lt;br /&gt;Tanmateix durant la Guerra Civil s’afilià a la UGT en el Comissariat de propaganda on col·laborà activament.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;L’any 1937, i a instancies del Comissariat de Propaganda, s’encarregà a l’escultor barceloní Miquel Paredes una figura,  que agafes com a referència el conte popular infantil Els tres tambors.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La seva finalitat era simbolitzar la lluita antifeixista del catalanisme popular durant la Guerra Civil i se la titulà «la mascota de la revolució»&lt;br /&gt;La figura representa un nen que avança vestit amb una granota d'obrer, vestimenta característica dels milicians, amb una Senyera a la mà dreta i el puny esquerre alçat, que crida a lluitar contra els facciosos.&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_Gcvu676V80Q/THOjakwNg1I/AAAAAAAAAF8/ezbJLPWE24I/s1600/la2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/_Gcvu676V80Q/THOjakwNg1I/AAAAAAAAAF8/ezbJLPWE24I/s320/la2.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Paral·lelament és convidà a Lola Anglada a que adaptés aquesta figura,  a fi d’elaborar un llibre que recollís continguts cívics, solidaris i de lluita contra el feixisme. Es volia que des d’Europa , es  veies la posició de la Catalunya militant  i a favor de la defensa democràtica  de la república, lliurament escollida pel poble .&lt;br /&gt;Lola Anglada deia ”El més petit de tots és el fill de la revolució. Ha nascut com una guspira de la fornal on els nostres homes tenaços i abnegats, forgen la gran obra humana i regeneradora de l’alliberament del nostre poble”.&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_Gcvu676V80Q/THOjioLi_DI/AAAAAAAAAGE/SFud3M5ec-0/s1600/gggggggggggg.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/_Gcvu676V80Q/THOjioLi_DI/AAAAAAAAAGE/SFud3M5ec-0/s320/gggggggggggg.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_Gcvu676V80Q/THOj2i8-kII/AAAAAAAAAGM/Qf2WWePb180/s1600/qqqq.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/_Gcvu676V80Q/THOj2i8-kII/AAAAAAAAAGM/Qf2WWePb180/s320/qqqq.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;Durant la Guerra Civil es convertí en una reportera que dibuixava tot el que veia i deia:&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;/div&gt;“&lt;i&gt;Dibuixava com podia. Me n’anava al parc de la Ciutadella i dibuixava als milicians que entraven i sortien de la caserna “&lt;/i&gt;&lt;br /&gt;&lt;i&gt;&lt;br /&gt;&lt;/i&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_Gcvu676V80Q/THOkUEtOY1I/AAAAAAAAAGc/zMBbfvGjAtA/s1600/material+nou+20+a.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://4.bp.blogspot.com/_Gcvu676V80Q/THOkUEtOY1I/AAAAAAAAAGc/zMBbfvGjAtA/s200/material+nou+20+a.jpg" width="184" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_Gcvu676V80Q/THOkIWCsyGI/AAAAAAAAAGU/mJJeyZePEPc/s1600/material+nou+20+b.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://3.bp.blogspot.com/_Gcvu676V80Q/THOkIWCsyGI/AAAAAAAAAGU/mJJeyZePEPc/s200/material+nou+20+b.jpg" width="178" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;/div&gt;Els seus dibuixos de guerra demostren que la seva primordial preocupació era la dona, víctima indirecta, però també directa de la guerra.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_Gcvu676V80Q/THOlWir0eYI/AAAAAAAAAGk/etjonDC3zQI/s1600/Copy+(1)+of+material+nou+25+tt.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/_Gcvu676V80Q/THOlWir0eYI/AAAAAAAAAGk/etjonDC3zQI/s320/Copy+(1)+of+material+nou+25+tt.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;Una mostra d’això és la tortura infligida a les dones i l’afusellament d’aquestes juntament amb els seus fills infants.&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_Gcvu676V80Q/THOltQM9NtI/AAAAAAAAAGs/9nI9hmnRYZU/s1600/material+nou+19.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/_Gcvu676V80Q/THOltQM9NtI/AAAAAAAAAGs/9nI9hmnRYZU/s320/material+nou+19.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En el transcurs d’aquests anys de la guerra, les seves obres estan signades amb el nom de “Estel”&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Al meu entendre, Lola Anglada la podríem representar com un gran arbre, en la que seu tronc seria:  la dona noucentista catalana, polititzada, reivindicativa i reportera dels horrors de la guerra.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_Gcvu676V80Q/THOmEzXFDYI/AAAAAAAAAG0/IlCmUX0kIgw/s1600/Copy+(1)+of+material+nou+31+nnsl.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/_Gcvu676V80Q/THOmEzXFDYI/AAAAAAAAAG0/IlCmUX0kIgw/s320/Copy+(1)+of+material+nou+31+nnsl.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;Les fulles serien les seves obres literàries i il·lustrades, transmissores de coneixement, amor a la natura, als animals, a les persones...al cosmos.&lt;br /&gt;Les seves nines, finalment, representarien l’estancament, la pèrdua  i el dolor de tot allò que estimava.&lt;br /&gt;Reconstruir allò que està trencat. Crear quelcom nou, era la seva única sortida...&lt;br /&gt;Es tancà en el silenci, sense entendre el perquè d’aquell canvi fantasmal.&lt;br /&gt;Passar de l’obertura a la mediocritat.&lt;br /&gt;De la cultura del llibre a la del no res, el buit…&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_Gcvu676V80Q/THOmaBKw2PI/AAAAAAAAAG8/fkkyKxfJaHc/s1600/material+nou+22+a.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/_Gcvu676V80Q/THOmaBKw2PI/AAAAAAAAAG8/fkkyKxfJaHc/s320/material+nou+22+a.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;“La rendició i el dolor del més petit de tots, símbol de la revolució”&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_Gcvu676V80Q/THOmiKT9voI/AAAAAAAAAHE/0DQoRSwQCLM/s1600/material+nou+30.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/_Gcvu676V80Q/THOmiKT9voI/AAAAAAAAAHE/0DQoRSwQCLM/s320/material+nou+30.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;M’agradaria que el seu nom no estigués lligat únicament als seus contes (d’un gran contingut pedagògic i estètic), a les seves estampes vuitcentistes i a les seves nines mudes..., voldria que se la recordés també pel seu crit fort, potent i reivindicatiu d’una dona avançada al seu temps; una persona que defensava els drets de la dona i també els deures vers la seva societat, pilar d’un futur que s’esperava brillant i esperançador .&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_Gcvu676V80Q/THOmrGWPLGI/AAAAAAAAAHM/rcgX3VqgU9I/s1600/munecas_peque.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/_Gcvu676V80Q/THOmrGWPLGI/AAAAAAAAAHM/rcgX3VqgU9I/s320/munecas_peque.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp;&lt;b&gt;LA CULTURA ÉS LA BASE D’UN PAÍS&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Sense cultura no hi ha coneixement.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; No hi ha base crítica&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp;No hi han canvis potencials&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp; &amp;nbsp; &amp;nbsp; Els, les  que ens dediquem a l'ensenyament li rendim la nostra admiració i gratitud.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Montse Cosidó&lt;br /&gt;Artista i pedagoga&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;iframe src="http://www.facebook.com/plugins/likebox.php?id=185550966885&amp;amp;width=292&amp;amp;connections=10&amp;amp;stream=true&amp;amp;header=true&amp;amp;height=587" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; width:292px; height:587px;" allowTransparency="true"&gt;&lt;/iframe&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8088399115739497510-5428783957553966831?l=artpopulus-senticrea.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://artpopulus-senticrea.blogspot.com/feeds/5428783957553966831/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://artpopulus-senticrea.blogspot.com/2010/08/estel-lola-anglada.html#comment-form' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8088399115739497510/posts/default/5428783957553966831'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8088399115739497510/posts/default/5428783957553966831'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://artpopulus-senticrea.blogspot.com/2010/08/estel-lola-anglada.html' title='Estel -Lola Anglada-'/><author><name>Montse Cosidó - Jonathan Elbaz</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13092246780306106761</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='18' src='http://1.bp.blogspot.com/_Gcvu676V80Q/THQNxSXRUzI/AAAAAAAAAII/FERutXyuh5w/S220/senticrea+(1).jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_Gcvu676V80Q/THOiy3igDVI/AAAAAAAAAFs/9LPLBqIYj_4/s72-c/lola+1.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-8088399115739497510.post-2829583956882157259</id><published>2010-07-19T05:45:00.000-07:00</published><updated>2010-07-19T12:17:22.921-07:00</updated><title type='text'>Toni Puig ¿para que sirve la Kultura?</title><content type='html'>&lt;object height="385" width="640"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/J-vOVk6QnRc&amp;amp;hl=es_ES&amp;amp;fs=1"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;/param&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/J-vOVk6QnRc&amp;amp;hl=es_ES&amp;amp;fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="640" height="385"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;br /&gt;Toni Puig parte 2&lt;br /&gt;&lt;object height="385" width="640"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/OwTlm0fbPX0&amp;amp;hl=es_ES&amp;amp;fs=1"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;/param&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/OwTlm0fbPX0&amp;amp;hl=es_ES&amp;amp;fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="640" height="385"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;iframe src="http://www.facebook.com/plugins/likebox.php?id=185550966885&amp;amp;width=292&amp;amp;connections=10&amp;amp;stream=true&amp;amp;header=true&amp;amp;height=587" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; width:292px; height:587px;" allowTransparency="true"&gt;&lt;/iframe&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8088399115739497510-2829583956882157259?l=artpopulus-senticrea.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://artpopulus-senticrea.blogspot.com/feeds/2829583956882157259/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://artpopulus-senticrea.blogspot.com/2010/07/toni-puig-para-que-sirve-la-kultura.html#comment-form' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8088399115739497510/posts/default/2829583956882157259'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8088399115739497510/posts/default/2829583956882157259'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://artpopulus-senticrea.blogspot.com/2010/07/toni-puig-para-que-sirve-la-kultura.html' title='Toni Puig ¿para que sirve la Kultura?'/><author><name>Montse Cosidó - Jonathan Elbaz</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13092246780306106761</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='18' src='http://1.bp.blogspot.com/_Gcvu676V80Q/THQNxSXRUzI/AAAAAAAAAII/FERutXyuh5w/S220/senticrea+(1).jpg'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-8088399115739497510.post-342392770191895169</id><published>2010-06-27T10:13:00.000-07:00</published><updated>2011-08-27T09:39:39.406-07:00</updated><title type='text'>Ana Mendieta</title><content type='html'>&lt;div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on"&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_Gcvu676V80Q/TCd1j4jSQ0I/AAAAAAAAACM/WAvGI_Y99G8/s1600/mendieta+oldmans+creek+1977.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/_Gcvu676V80Q/TCd1j4jSQ0I/AAAAAAAAACM/WAvGI_Y99G8/s320/mendieta+oldmans+creek+1977.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"&gt;A lo largo de los años 70 tuvieron desarrollo el Body Art (arte corporal), las performances, las actuaciones, las instalaciones y el Land Art.&amp;nbsp;A partir de la&amp;nbsp;exposición&amp;nbsp;en Cornell University (1969), un gran numero de artistas empezaron a&amp;nbsp;salir&amp;nbsp;de sus estudios:&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"&gt;&amp;nbsp;(Vito Acconci, Chris Burdem, ect) y, sobretodo las mujeres artistas, exploraron estas nuevas formas de expresión (ivonne Riner, Mirele LademanUkeles) por su&amp;nbsp;carácter&amp;nbsp;efímero. Estas mismas artistas potenciaron la&amp;nbsp;utilización&amp;nbsp;del&amp;nbsp;vídeo&amp;nbsp;y la&amp;nbsp;fotografía&amp;nbsp;como medio de&amp;nbsp;expresión&amp;nbsp;y&amp;nbsp;documentación&amp;nbsp;de las obras realizadas.&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"&gt;Es notorio que Ana Mendieta (la Habana 1948-1985) fue una artista de su tiempo y ahora se ha convertido sin duda una referencia internacional en el mundo del arte, aunque su vida y sus trabajos siguen siendo&amp;nbsp;en&amp;nbsp;gran parte desconocidos. Devdio a la situación&amp;nbsp;política&amp;nbsp;en Cuba, Ana se fue en una edad muy joven de su tierra natal y de su familia para los Estados Unidos. Durante sus años de estudiante en la Universidad de Iowa &amp;nbsp;creó su propio estilo de &amp;nbsp;Body Art y Earth Art que en principio ella llamó escultura del cuerpo y tierra. En los años de la&amp;nbsp;Universidad&amp;nbsp;de Iowa&amp;nbsp;recibió&amp;nbsp;clases de&amp;nbsp;críticos&amp;nbsp;y artistas relevantes de la&amp;nbsp;época&amp;nbsp;y se enfrentó a todos los temas de la cultura&amp;nbsp;contemporánea.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"&gt;A lo largo un periodo de trece años (1972-1985) descubrió &amp;nbsp;en forma de ritos los temas de sus reflexiones sobre el mito y la liturgia, elementos clave que integran en sus obras, las cuales reflejaban ya una temprana madurez.&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"&gt;la tierra, el&amp;nbsp;río, el bosque o el monte, son&amp;nbsp;elementos&amp;nbsp;sagrados&amp;nbsp;dentro de la&amp;nbsp;religión. Ana logro situar su obra en un contexto en el cual la vida, la muerte y la vida&amp;nbsp;después&amp;nbsp;de la muerte, se conjugan para ofrecernos obras que logran una&amp;nbsp;extraordinaria&amp;nbsp;fuerza visual. Además, de su punto de vista&amp;nbsp;antropológico&amp;nbsp;sus trabajos nos permiten ampliar nuestras percepciones&amp;nbsp;sobre cultos afroamericanos.&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"&gt;Desde el 1972 y al 1978, investigó&amp;nbsp;tabúes&amp;nbsp;y transgresiones sociales. Sus trabajos se enfocaron a&amp;nbsp;propósito&amp;nbsp;del sacrifico y del crimen alrededor del cuerpo de la mujer.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"&gt;A los mediados de los años 70 ella empezó su serie de "Siluetas", &amp;nbsp;en las cuales grabó su silueta en varios&amp;nbsp;paisajes&amp;nbsp;de Iowa y&amp;nbsp;México, para establecer su lugar en el mundo, atando su propio cuerpo con la naturaleza, a&amp;nbsp;través&amp;nbsp;de un vínculo&amp;nbsp;simbólico, la naturaleza, la tierra, la sangre, las flores...&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"&gt;decisivo en su&amp;nbsp;evolución&amp;nbsp;artística fue su viaje a Cuba tras diecinueve años de exilio. en 1981 Ana realizó una serie de esculturas rupestres en las cuevas de Jaruco, que son parte de su&amp;nbsp;transición&amp;nbsp;a un estilo&amp;nbsp;gráfico. Para los cubanos fue uno de los primeros exiliados que renovó&amp;nbsp;vínculos&amp;nbsp;con su patria y que expreso con su arte el dolor de la ruptura en la historia cubana.&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"&gt;en 1985 Ana Mendieta se casó con Carl André, el famoso escultor minimalista. &amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"&gt;Justo un año despues de su boda, a los 36 años, ana "fue victima" de un suicido que ha permanecido siempre como tema de&amp;nbsp;debate&amp;nbsp;en diferentes&amp;nbsp;ámbitos:&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"&gt;estando a solas con su marido en un apartamento en SOHO (New York), cayó por la ventana. Carl Andre fue acusado de asesinato pero no hubo pruebas para demostrarlo. Su muerte aun sigue siendo misterio.&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"&gt;Ana Mendieta deseó afirmar la&amp;nbsp;posibilidad&amp;nbsp;de una presencia femenina en el&amp;nbsp;mundo&amp;nbsp;del arte, y a lo largo de toda su carrera artistica , sus investigaciones sobre las "identidades" encubren temas&amp;nbsp;todavía&amp;nbsp;actuales: los pueblos&amp;nbsp;americanos&amp;nbsp;formados por migraciones forzadas, mujeres violadas y libertades truncadas.&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 16px; font-weight: bold;"&gt;Alessandra Franciolini.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif;"&gt;&lt;b&gt;&lt;iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="270" src="http://blip.tv/play/AYLP6hQA.html" width="320"&gt;&lt;/iframe&gt;&lt;embed src="http://a.blip.tv/api.swf#AYLP6hQA" style="display: none;" type="application/x-shockwave-flash"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;iframe src="http://www.facebook.com/plugins/likebox.php?id=185550966885&amp;amp;width=292&amp;amp;connections=10&amp;amp;stream=true&amp;amp;header=true&amp;amp;height=587" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; width:292px; height:587px;" allowTransparency="true"&gt;&lt;/iframe&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8088399115739497510-342392770191895169?l=artpopulus-senticrea.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://artpopulus-senticrea.blogspot.com/feeds/342392770191895169/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://artpopulus-senticrea.blogspot.com/2010/06/ana-mendieta.html#comment-form' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8088399115739497510/posts/default/342392770191895169'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8088399115739497510/posts/default/342392770191895169'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://artpopulus-senticrea.blogspot.com/2010/06/ana-mendieta.html' title='Ana Mendieta'/><author><name>Montse Cosidó - Jonathan Elbaz</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13092246780306106761</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='18' src='http://1.bp.blogspot.com/_Gcvu676V80Q/THQNxSXRUzI/AAAAAAAAAII/FERutXyuh5w/S220/senticrea+(1).jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_Gcvu676V80Q/TCd1j4jSQ0I/AAAAAAAAACM/WAvGI_Y99G8/s72-c/mendieta+oldmans+creek+1977.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-8088399115739497510.post-2930173299245002638</id><published>2010-06-26T04:00:00.000-07:00</published><updated>2010-06-26T04:00:02.910-07:00</updated><title type='text'>Michel Foucault: Filosofía y Psicología</title><content type='html'>&lt;object height="385" width="480"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/Q9IJ4gpuX7U&amp;amp;hl=es_ES&amp;amp;fs=1&amp;amp;"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;/param&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/Q9IJ4gpuX7U&amp;amp;hl=es_ES&amp;amp;fs=1&amp;amp;" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="480" height="385"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;object height="385" width="480"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/nz0AYpwK8Ds&amp;amp;hl=es_ES&amp;amp;fs=1&amp;amp;"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;/param&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/nz0AYpwK8Ds&amp;amp;hl=es_ES&amp;amp;fs=1&amp;amp;" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="480" height="385"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;object height="385" width="480"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/wC_4B3uWl8Y&amp;amp;hl=es_ES&amp;amp;fs=1&amp;amp;"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;/param&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/wC_4B3uWl8Y&amp;amp;hl=es_ES&amp;amp;fs=1&amp;amp;" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="480" height="385"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;iframe src="http://www.facebook.com/plugins/likebox.php?id=185550966885&amp;amp;width=292&amp;amp;connections=10&amp;amp;stream=true&amp;amp;header=true&amp;amp;height=587" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; width:292px; height:587px;" allowTransparency="true"&gt;&lt;/iframe&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8088399115739497510-2930173299245002638?l=artpopulus-senticrea.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://artpopulus-senticrea.blogspot.com/feeds/2930173299245002638/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://artpopulus-senticrea.blogspot.com/2010/06/michel-foucault-filosofia-y-psicologia.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8088399115739497510/posts/default/2930173299245002638'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8088399115739497510/posts/default/2930173299245002638'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://artpopulus-senticrea.blogspot.com/2010/06/michel-foucault-filosofia-y-psicologia.html' title='Michel Foucault: Filosofía y Psicología'/><author><name>Montse Cosidó - Jonathan Elbaz</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13092246780306106761</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='18' src='http://1.bp.blogspot.com/_Gcvu676V80Q/THQNxSXRUzI/AAAAAAAAAII/FERutXyuh5w/S220/senticrea+(1).jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-8088399115739497510.post-2859940472971534883</id><published>2010-06-26T03:37:00.000-07:00</published><updated>2010-06-26T03:37:21.441-07:00</updated><title type='text'>Del criticismo a la crítica y a la criticabilidad</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_Gcvu676V80Q/TCXYSnne9cI/AAAAAAAAACE/WCOWorHXWBU/s1600/medium_Irit.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/_Gcvu676V80Q/TCXYSnne9cI/AAAAAAAAACE/WCOWorHXWBU/s320/medium_Irit.gif" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;Traducción de Marcelo Expósito, revisada por Joaquín Barriendos&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Irit Rogoff&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Una teórica o un teórico es alguien que ha sido desmenuzado por la teoría.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Antes que acumular herramientas y materiales teóricos, modelos de análisis, perspectivas y posiciones, el trabajo de la teoría es desentrañar las bases mismas sobre las que éste se sostiene; introducir cuestiones e incertidumbres en aquellos lugares en los que previamente había un consenso aparente sobre lo que se hacía y sobre cómo se hacía.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Respecto a la pregunta ¿qué debe ser una o un artista? me gustaría entonces formular la cuestión de qué debe ser una teórica o teórico, señalar cuan inextricablemente conectadas deben estar estas existencias y prácticas. Las viejas fronteras entre hacer y teorizar, historiar y exponer, criticar y afirmar, están desde hace mucho erosionadas.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La práctica artística ha comenzado a reconocerse como producción de conocimiento; los esfuerzos teóricos y curatoriales han asumido también una dimensión mucho más experimental e inventiva, situándose ambos en el ámbito de lo potencial y de lo posible más que en la producción exclusivamente material.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Las antiguas conexiones pragmáticas mediante las cuales un área se ponía al servicio de la otra han dado paso a nuevas formas de entendimiento con las que nos enfrentamos a los asuntos culturales en común y producimos formas de comprensión de lo cultural también comunes. En lugar de entender el ‘criticismo’ [criticism] como el acto de emitir un juicio sobre un objeto de crítica [critique] definido, reconocemos ahora no sólo nuestra propia imbricación en el objeto o el momento cultural, sino también la naturaleza performativa de cualquier acción o postura que podamos adoptar con relación a éstos. Ahora pensamos que todas estas prácticas están conectadas en un proceso complejo de producción de conocimiento, en lugar de la anterior separación entre crear y criticar, producir y aplicar. Quien comparta esta perspectiva no puede preguntar “¿qué es un o una artista?” sin preguntar “¿qué es un o una teórica?”.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Narrar el desentrañamiento teórico, el ser desmenuzado o desmenuzada, es describir un viaje en fases a través de las cuales el pensamiento en el que estamos inmersos o inmersas se invalida. Son momentos de epifanía silenciosa en los que caemos en la cuenta de que las cosas no tienen por qué ser necesariamente de una manera, que podría haber otra manera completamente distinta de pensarlas, momentos en los que los paradigmas que habitamos cesan de autolegitimarse y, en un destello, se nos revela que no son más que lo que son, paradigmas. En mi caso particular ha consistido en un viaje desde la disciplina llamada historia del arte (a través de los grandes caminos del estudio crítico y teórico) hasta algún otro lugar menos disciplinado que por el momento y muy provisionalmente podríamos llamar cultura visual.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Lo que es más, he llegado a las formaciones de la cultura visual desde la perspectiva ligeramente diferente de la diferencia cultural, siendo uno de los privilegios de los desplazados y desplazadas culturales el que su punto de vista sea siempre desmañado y desconfiado, nunca posicionado frontalmente y casi siempre en relación insegura respecto a los paradigmas dominantes. Inicialmente provengo de una formación larga, convencional y antiintelectual en historia del arte que a su finalización me dejó completamente perdida a la hora de navegar los intersticios entre quién era yo, qué hacía y el mundo que habitaba.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En mi caso particular, la distancia entre estos tres elementos era tal que, vistos en retrospectiva, mis aceptables intentos de estirar y expandir una práctica profesional para acomodarla a mis propios intereses no parecen haber sido capaces de cubrir tales brechas. Mi atención, en primera instancia, se vio por tanto retenida en las posibilidades de formular un proyecto no a partir de una serie de materiales dados o categorías existentes, sino de lo que pareciera el espectro de preocupaciones más urgentes en cada momento histórico. A grandes rasgos, éstas fueron para mí. En los años ochenta: el interés por el género y la diferencia sexual que derivó en una exploración de las epistemologías feministas; en los noventa: el interés por la diferencia racial y cultural que derivó en el intento de tratar la autoridad de la “geografía” como un corpus de conocimiento con implicaciones políticas; actualmente: el interés por las cuestiones relativas a la democracia y cómo sus modos parlamentarios y performativos podrían abrírsenos para tomar parte en ella, algo que actualmente pienso en términos de exploración de formas participativas y de lo que significa tomar parte en la cultura visual más allá de los roles que nos asigna como espectadores, espectadoras y oyentes.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Obviamente, de lo que estoy hablando es de un largo viaje de unos dieciocho años que ha incluido encuentros con las formas en que las políticas globales se reformulan y reformatean constantemente por una parte y, por otra, encuentros tremendamente excitantes con la teoría crítica que afirma que las cosas no son necesariamente lo que parecen. Ambas me han ofrecido herramientas a través de las cuales observar. Pero no temáis, no me dispongo a explicaros la larga marcha desde el estructuralismo hasta Deleuze con desvíos por el feminismo, el psicoanálisis y el colonialismo. Lo que me importa a cambio es la dinámica de la pérdida, de la renuncia, del desplazamiento y del estar sin.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Estas dinámicas son para mí una parte necesaria de mi comprensión de la cultura visual que, sea lo que sea, NO es un proyecto acumulativo y aditivo en el que trozos de perspectivas recién descubiertas se añaden a una estructura existente, aumentándola y enriqueciéndola aparentemente, haciéndola supuestamente aceptable ante las presiones de la época. A mi entender no es posible divorciar la noción de ‘criticabilidad’ [criticality], que yo veo como fundacional para la cultura visual, de los procesos que experimentan corpus de conocimientos ya existentes, dejando atrás ciertos modelos teóricos de análisis y prescindiendo de ciertas fidelidades.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La ‘criticabilidad’, tal como yo la percibo, se encuentra precisamente en las operaciones de reconocimiento de las limitaciones del pensamiento propio, ya que uno o una no puede aprender algo nuevo hasta que se desaprende de algo viejo; de lo contrario sencillamente suma información en lugar de reconsiderar una estructura.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Me parece que en el espacio de un periodo relativamente corto hemos sido capaces de desplazarnos desde el criticismo hacia la crítica y de ahí a la criticabilidad [from criticism to critique to criticality]: del poner reparos hacia el examen de los presupuestos subyacentes que hacen que algo se muestre como una lógica convincente, y de ahí a operar desde un terreno incierto en el que, al mismo tiempo que se construye sobre la crítica, se quiere sin embargo habitar la cultura en una relación diferente que la del análisis crítico; otra relación con la cultura que la de iluminar defectos, localizar elisiones, repartir culpas.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En el proyecto del ‘criticismo’ nos preocupamos principalmente por aplicar valores y juicios, operando a partir de un apenas reconocido índice de medidas humanista que se sostiene en creencias naturalizadas e intereses negados. El proyecto de ‘crítica’, que negaba el del ‘criticismo’ en diversos niveles de la teoría posestructuralista y en las esferas entre sí relacionadas de la diferencia sexual y el poscolonialismo, ha supuesto un extraordinario examen de todas las asunciones, valores naturalizados y estructuras de pensamiento que han sostenido nuestras heredadas pretensiones de verdad a través del conocimiento..&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La crítica, en toda su miríada de complejidades, nos ha permitido develar, descubrir y reexaminar críticamente las lógicas y operaciones convincentes de dichas pretensiones de verdad. Sin embargo, a pesar de su poderoso aparato crítico y de su inmenso y continuado valor, la crítica ha mantenido un cierto conocimiento externo, una cierta capacidad de mirar desde el exterior hacia el interior y desentrañar, examinar y exponer lo que aparentemente ha estado escondido entre los pliegues del conocimiento estructurado. El énfasis creciente en el reparto de culpabilidades y en el señalamiento de elisiones e injusticias ha creado alianzas entre la crítica y proyectos políticos como el de las ‘políticas de identidad’, disminuyendo la compleja potencialidad que la crítica tiene de ocupar la cultura mediante un conjunto de productivas dualidades y ambigüedades.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Uno o una se encuentra siempre, después de todo, en un error, ésta es su condición permanente y continuada, pues año tras año toma conciencia de una nueva y hasta ahora desconocida perspectiva que ilumina injusticias cada vez más profundas en la cultura. La fase más actual de la teoría cultural, que aquí llamo ‘criticabilidad’ (quizá no sea el mejor término pero es del que dispongo por el momento), está cobrando forma mediante el énfasis sobre el presente, el vivir una situación, el comprender la cultura como una serie de efectos antes que de causas, por la posibilidad de actualizar algunas de sus potencialidades antes que revelar sus defectos. Obviamente bajo la influencia de Deleuze, Nancy y Agamben, de su manera de desbaratar las dicotomías ‘dentro’/’fuera’ mediante numerosas categorías emergentes como rizoma, pliegue, singularidad, etcétera, que colapsan binarismos reemplazándolos por complejas y múltiples formas de estar, la ‘criticabilidad’ está por tanto conectada en mi mente con el riesgo, con una forma de estar en la cultura que reconoce performativamente lo que arriesga sin ser totalmente capaz de expresarlo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En la ‘criticabilidad’ tenemos esa doble dedicación por la cual estamos totalmente armados y armadas con los conocimientos de la crítica, capaces de analizar y develar, mientras compartimos y vivimos la mismas condiciones que sabemos analizar. Es así que vivimos una dualidad que requiere tanto un modo analítico como la exigencia de producir nuevas subjetividades que reconozcan que somos lo que Hannah Arendt llamó “compañeros de fatigas” en las propias condiciones que examinamos críticamente.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Este texto es la primera sección de “What is a Theorist?”, http://kein.org/node/62&lt;br /&gt;http://eipcp.net/transversal/0806/rogoff1/sp&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;iframe src="http://www.facebook.com/plugins/likebox.php?id=185550966885&amp;amp;width=292&amp;amp;connections=10&amp;amp;stream=true&amp;amp;header=true&amp;amp;height=587" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; width:292px; height:587px;" allowTransparency="true"&gt;&lt;/iframe&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8088399115739497510-2859940472971534883?l=artpopulus-senticrea.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://artpopulus-senticrea.blogspot.com/feeds/2859940472971534883/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://artpopulus-senticrea.blogspot.com/2010/06/del-criticismo-la-critica-y-la.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8088399115739497510/posts/default/2859940472971534883'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8088399115739497510/posts/default/2859940472971534883'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://artpopulus-senticrea.blogspot.com/2010/06/del-criticismo-la-critica-y-la.html' title='Del criticismo a la crítica y a la criticabilidad'/><author><name>Montse Cosidó - Jonathan Elbaz</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13092246780306106761</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='18' src='http://1.bp.blogspot.com/_Gcvu676V80Q/THQNxSXRUzI/AAAAAAAAAII/FERutXyuh5w/S220/senticrea+(1).jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_Gcvu676V80Q/TCXYSnne9cI/AAAAAAAAACE/WCOWorHXWBU/s72-c/medium_Irit.gif' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-8088399115739497510.post-5523753792503945173</id><published>2010-06-26T03:34:00.000-07:00</published><updated>2010-06-26T03:34:52.723-07:00</updated><title type='text'>Simone de Beauvoir. No se nace Mujer</title><content type='html'>&lt;object width="480" height="385"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/DTmgQ3h447E&amp;hl=es_ES&amp;fs=1&amp;"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;/param&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/DTmgQ3h447E&amp;hl=es_ES&amp;fs=1&amp;" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="480" height="385"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;object width="480" height="385"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/-5B0qrnjUwU&amp;hl=es_ES&amp;fs=1&amp;"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;/param&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/-5B0qrnjUwU&amp;hl=es_ES&amp;fs=1&amp;" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="480" height="385"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;object width="480" height="385"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/hLCURDjMeb8&amp;hl=es_ES&amp;fs=1&amp;"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;/param&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/hLCURDjMeb8&amp;hl=es_ES&amp;fs=1&amp;" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="480" height="385"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;object width="480" height="385"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/79WYr24MHJA&amp;hl=es_ES&amp;fs=1&amp;"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;/param&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/79WYr24MHJA&amp;hl=es_ES&amp;fs=1&amp;" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="480" height="385"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;object width="480" height="385"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/F5jHJbpzmgc&amp;hl=es_ES&amp;fs=1&amp;"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;/param&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/F5jHJbpzmgc&amp;hl=es_ES&amp;fs=1&amp;" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="480" height="385"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;iframe src="http://www.facebook.com/plugins/likebox.php?id=185550966885&amp;amp;width=292&amp;amp;connections=10&amp;amp;stream=true&amp;amp;header=true&amp;amp;height=587" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; width:292px; height:587px;" allowTransparency="true"&gt;&lt;/iframe&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8088399115739497510-5523753792503945173?l=artpopulus-senticrea.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://artpopulus-senticrea.blogspot.com/feeds/5523753792503945173/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://artpopulus-senticrea.blogspot.com/2010/06/simone-de-beauvoir-no-se-nace-mujer.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8088399115739497510/posts/default/5523753792503945173'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8088399115739497510/posts/default/5523753792503945173'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://artpopulus-senticrea.blogspot.com/2010/06/simone-de-beauvoir-no-se-nace-mujer.html' title='Simone de Beauvoir. No se nace Mujer'/><author><name>Montse Cosidó - Jonathan Elbaz</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13092246780306106761</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='18' src='http://1.bp.blogspot.com/_Gcvu676V80Q/THQNxSXRUzI/AAAAAAAAAII/FERutXyuh5w/S220/senticrea+(1).jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-8088399115739497510.post-6740031473910925167</id><published>2010-06-26T03:32:00.000-07:00</published><updated>2010-06-26T03:32:20.789-07:00</updated><title type='text'>Fakes: jugando a imitar las voces del poder</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_Gcvu676V80Q/TCXXLFe8fqI/AAAAAAAAAB8/zoufxVXXQDc/s1600/wuming.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/_Gcvu676V80Q/TCXXLFe8fqI/AAAAAAAAAB8/zoufxVXXQDc/s320/wuming.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;Los fakes&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La producción de fakes es una de las actividades predilectas de la guerrilla de la comunicación. Un buen fake (falsificación/imitación/engaño) debe su eficacia a la coincidencia de imitación, invención, distanciamiento y exageración. Imita la voz del poder lo más perfectamente posible para poder hablar durante un tiempo limitado, sin ser descubierto, en su nombre y con su autoridad (por ejemplo, mediante la falsificación de documentos oficiales). La autora de fakes, sin embargo, no pretende conseguir en primer lugar un efecto material inmediato o buscar su propio beneficio. El objetivo más bien consiste en desencadenar un proceso de comunicación en el cual -a menudo precisamente por el (intencionado) descubrimiento de la falsificación- se cuestiona la estructura misma de la situación de comunicación falsificada. El fake despliega su eficacia en el transcurso del proceso que sigue a su descubrimiento, en la cadena de desmentidos auténticos o tal vez también falsos, completados a ser posible con nuevos fakes. La producción de fakes se mueve muchas veces en el límite o ya al margen de la legalidad. Aunque la situación jurídica no es tan clara como en el caso de las falsificaciones (engaño, etc.), suelen ser perseguidos por la ley.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;No vamos a dar indicaciones concretas de cómo se pueden conseguir cartas con membretes, datos personales, ni tampoco explicaremos el uso de los scanners, fotocopiadoras y de los sistemas de edición en láser. Las autoras de fakes siempre han tenido mucha imaginación respecto a su utilización. Aquí más bien se trata de hablar de los efectos de los fakes y de los objetivos que se persiguen con ellos.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La teoría del fake&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En las sociedades burguesas de hoy, el poder se ejerce y se legitima en gran parte por medio del discurso. Los fakes intentan alterar este sistema de funcionamiento del poder y dañar su legitimación difundiendo en su nombre informaciones falsas, sutilmente modificadas o simplemente sin sentido. De este modo, se quiere violentar la pretendida naturalidad de los procesos discursivos mediante los cuales el poder se constituye y se reproduce. El fake es un medio táctico que no suele ofrecer proyectos o discursos alternativos. A pesar de ello, posee en cierto modo un efecto esclarecedor-emancipador: demuestra que todo podría ser también muy diferente, que las estructuras del habla y del poder, tal como se le presentan al ser humano, ni son concluyentes ni naturales. En los procesos de comunicación, el fake hace vislumbrar aquel perturbador y potencialmente resistente «otro» de lo existente, que el discurso dominante condena al silencio a todos los niveles, sin conseguir nunca hacerlo desaparecer.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El fake se basa, pues, en la interferencia o subversión momentánea de aquello que Foucault llama el «orden del discurso» y que identifica como el elemento esencial del ejercicio de poder. Este orden determina tanto los enunciados permitidos de la comunicación social como también los interlocutores permitidos (El Sr. Ministro se dirige al pueblo). El que cambia disimuladamente al interlocutor rompe las reglas que fijan quién puede decir qué y cuándo, y quién no. Eso resulta especialmente efectivo en situaciones estructuradas por grandes diferencias de poder en las que el nombre y la etiqueta del interlocutor determinan la importancia de su discurso y no la fuerza de su argumentación. El fake hace que las ocultas estructuras discursivas del poder queden de repente al descubierto, puesto que la alteración parece proceder justamente de aquel lado que en el orden del discurso tiene la legitimación de hablar y de ser escuchado. Aparentemente son las instituciones municipales las que envían cartas pidiendo a los ciudadanos que se hagan un test de SIDA. El mensaje y el interlocutor varían: por un lado, la ciudadana honrada cree en la honradez de su autoridad pública en lo que a la esfera privada se refiere, por lo que duda de la autenticidad del escrito; por otro lado, sin embargo, es posible que pida hora para someterse al test de Sida precisamente porque confía el control total de la «salud pública» -a pesar de sus dudas- a esta honrada autoridad pública.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La legitimidad de hablar en nombre del poder se consigue mediante la utilización de signos reservados para el poder. Eso pueden ser logotipos como el membrete de una institución, títulos, nombres, pero también el mismo medio utilizado. Tales signos deben garantizarla unidad de autor y texto, esencial para el ejercicio del poder discursivo que, por tanto, queda asegurado por medio de leyes y amenazas de castigo: las instituciones de poder legitimadas son las únicas que pueden disponer de autoridad para pronunciar determinadas exhortaciones. El fake rompe esta unidad. Que eso se percibe como un fuerte ataque queda demostrado por el hecho de que prácticamente todos los fakes, incluso los que se reconocen a primera vista, suelen provocar desmentidos por parte de las personas o instituciones aludidas.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Un fake logrado juega con la atribución de autor y texto. Despliega toda su eficacia justamente cuando ya no es posible construir una relación unívoca entre ambos. En este momento empiezan a oscilar también las significaciones de las declaraciones hechas y se abre la posibilidad de crear nuevas interpretaciones. El principio de la variabilidad interpretativa (¿Por qué no me escucha nadie?) -considerado en los procesos de comunicación convencionales como un factor perturbador inevitable- se convierte en los fakes en el fundamento sin el cual el modo de comunicación del fake no seria posible. El fake no quiere ser entendido literalmente, sino que intenta provocar reflexiones sobre el autor y el contenido del mensaje. Su indefinición, sin embargo, conlleva también que sus resultados nunca sean predecibles con toda seguridad.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El fake pretende introducir lecturas subversivas en los textos yen los modos discursivos del poder. Cada fake convincente constituye una negación lúdica del principio estructuralista que dice que «el texto escribe al autor». Pero tampoco es la autora del fake la que escribe el fake: el texto utilizado del poder existe. Es un texto accesible para el autor del fake, forma parte de nuestro lenguaje. El mismo principio del lenguaje permite que la posición de la persona que hace una determinada declaración pueda ser ocupada (por lo menos potencialmente) por cualquier otra. 0 sea, el tono del poder puede ser imitado también por los que no poseen la legitimación prevista por el orden del discurso. En este sentido, puede afirmarse que el lenguaje es ambiguo y anárquico. El mismo procedimiento que ha transportado los efectos del poder al lenguaje de los individuos y que ha convertido las prácticas del propio lenguaje en instrumentos de ejercicio del poder, ha abierto a las autoras de fakes las posibilidades de la subversión. Como todos conocen el lenguaje del poder, el fake puede tornarse en una práctica cotidiana subversiva. Puesto que el ejercicio del poder tiene lugar a todos los niveles sociales -pues ya no queda restringido a una pequeña élite-, el correspondiente lenguaje es hablado por muchos (a diferencia, por ejemplo, del latín en la Edad Media). Los que mejor dominan el tono del poder son los que se mueven en el entorno o en los márgenes del poder. (En EEUU, por ejemplo, muchos pranksters son profesores de universidad.) Por esta razón, el fake más bien representa una forma de actuación de disidentes de la clase media que de los expulsados a la periferia, es decir, los más expuestos a la opresión. El fake tal vez funciona mejor cuando las identidades de los «fakeadores» y de los «fakeados» tienen algo en común (Deleuze/Guattari resumen esto en el concepto de la más pequeña diferencia mínima).&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El hecho, precisamente, de que esta cercanía exista en muchas personas de izquierda quizás sirva de explicación para sus dificultades con estas prácticas. El «fakear» hace necesario tomar conciencia de la multiplicidad de las propias identidades y vinculaciones y poder jugar con ellas. Sólo así es posible agotar las identidades y los fragmentos de identidades de los autores en todo su abanico discursivo. No hay nada más fatal para el fake que la superstición de la vieja izquierda según la cual a una persona de izquierdas sólo le está permitido decir un discurso: EL DISCURSO VERDADERO.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El funcionamiento del fake&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El funcionamiento del fake se basa en una paradoja: Por un lado, el fake debería serlo menos reconocible posible (o sea, la falsificación tiene que estar bien hecha); por otro lado, no obstante, debería desencadenar al mismo tiempo un proceso comunicativo donde quede claro que se trataba de una información falsa (o sea, el fake tiene que ser descubierto). En resumen, la fórmula es: fake = falsificación + descubrimiento/desmentido/reconocimiento. Esta fórmula, sin embargo, presenta varios obstáculos para las fakeras.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Un fake que se reconoce enseguida como tal, porque la falsificación está mal hecha, en el mejor de los casos se leerá como una sátira buena; en el peor, como una octavilla pesada. Hoy día, la producción de falsificaciones convincentes ya no representa ningún problema. Bastante más difícil resulta imitar bien el tono y la retórica del poder. Expresiones de la jerga izquierdista, por ejemplo, tendrían como único resultado que las lectoras detecten al cabo de dos frases la autoría.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;No obstante, un fake que no se descubre en absoluto como tal es un fake fallido. Y en el peor de los casos duplica y refuerza el discurso de poder que quería imitar. Un ejemplo sería un aviso que indicara entradas diferentes a un edificio público para las personas, según tengan o no pasaporte alemán. Este tipo de fakes, que aparentemente parten de una institución legitimada, suelen colar sin mayores problemas. La gente con pasaporte extranjero lo percibirá corno una amenaza real, y su posterior desvelamiento por parte de los autores no cambiará para riada esta percepción. Lo decisivo para el efecto de un fake consiste en la irritación acerca de una situación comunicativa aparentemente clarísima. El objetivo es provocar preguntas sobre un proceso de comunicación. Preguntas como: ¿es posible que esta pregunta provenga de aquel locutor? Si es así, ¿cómo hay que interpretarlo? Si no es así, ¿por qué no? y ¿de quién será entonces? A primera vista, el enunciado es coherente; sin embargo, algo falla, pero ¿qué? Un ejemplo: »Una autoridad exige un comportamiento de carácter antiautoritario. A la gente se le presentan dos opciones: o bien obedece a la autoridad, comportándose de manera antiautoritaria; o bien se comporta de forma autoritaria, no obedeciendo a la autoridad». Tales paradojas tienen a menudo como resultado que la gente se dirija al (presunto) autor. En ocasiones, también ocurre que un fake sólo se hace objeto de discusión pública por la confesión de sus autoras. Eso pasa sobre todo cuando los medios de comunicación han sido las víctimas de un fake, ya que éstos no tienen ningún interés en publicar sus fracasos. Pero por regla general no hace falta una confesión explícita de los fakers, puesto que existe una extraña costumbre que les ahorra eso prácticamente siempre: la rectificación.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Con la rectificación, el poder intenta restablecer el orden alterado del discurso: el «fakeado» toma personalmente la palabra y explica a todos o al mayor número posible cómo ha sido realmente. Quien habla de hecho en el nombre del poder no se fía de que la gente sea capaz de reconocer por sí misma un fake. Los fakers se lo agradecen. Puesto que la rectificación otorga al fake prácticamente un visto bueno oficial. Como estas rectificaciones suelen publicarse en los medios de comunicación, le otorgan además una publicidad que muchas veces sobrepasa su propia trascendencia.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Dado que las rectificaciones se producen prácticamente de forma automática, algunos fakers las utilizan conscientemente. Ofrecen un buen campo de actuación para determinados fakes. Estos fakes de un nivel más exigente hacen de las suyas jugando con la forma literaria de los desmentidos. En el caso más simple ya consiguen su meta sólo con provocar muchos comentarios sobre la rectificación, aunque todo parezca estar en regla. Tal rectificación puede ser provocada por un fake totalmente inofensivo que no llame la atención de nadie. Resulta especialmente elegante y poco laborioso cuando las fakers logran que los representantes del poder hagan todo el trabajo. Basta con convencerlos de la existencia de un fake ficticio; y si todo sale bien, ellos desmienten algo que nunca se había dicho.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Incluso se ha intentado intervenir con una rectificación falsificada, sin que haya existido anteriormente un fake, partiendo los fakers del supuesto de que la rectificación de una rectificación requería unos peliagudos retorcimientos discursivos. Si los medios transmiten la noticia de que los 1.000 empleados de la empresa XY al final no serán despedidos, todos los afectados se preguntarán qué pasa con estas noticias, si es verdad o no. Así, la empresa se verá obligada a declarar que nadie será despedido, o quizás sólo 300 personas, etc.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Se ve que la rectificación es un medio poco eficaz para restaurar el orden discursivo. Incluso ya se han utilizado desmentidos falsos para dar apoyo a una falsificación auténtica. El primer paso fue no hacer nada: no había billetes de transporte falsificados. Luego se publicó el falso desmentido: se desmintió que hubiera habido un reparto de billetes gratuitos para todos los habitantes. Sólo después de este escrito se enviaron de verdad billetes de transporte falsificados... Todo eso podría ampliarse, en principio, hasta llegar a un juego total de declaraciones y rectificaciones falsificadas, a un proceso de simulación completa en el que se desarticulen y se rearticulen una y otra vez los órdenes del discurso.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El desmentido puede aplicarse también como una estrategia de los media de comunicación. Por regla general, los fakers tienen pocas posibilidades de introducir un tema en los medios burgueses, mientras que eso no constituye ningún problema para entidades públicas y otras instituciones. ¿Qué mejor estrategia, pues, que obligarles mediante fakes a divulgar rectificaciones en los medios de comunicación, facilitando así el trabajo mediático a las fakers? En este proceso, los fakers confían en la variabilidad interpretativa, es decir, en que la tematización mediática posibilite por lo menos la lectura por ellos perseguida. Un ejemplo: cuando en los media se dice que no ha habido ningún accidente en la central nuclear XY, esta noticia provoca más dudas sobre la seguridad de dicha central que cuando no se publica nada sobre la central. Los especialistas en publicidad conocen un fenómeno similar, pero en el sentido opuesto: cualquier información es buena con tal de que el producto esté presente en los media. Por esta razón no es de sorprender que ellos también hayan descubierto el fake para sus fines. La cadena VOX hacía propaganda de su mediocre serie «Space» divulgando un anuncio «fakeado» titulado: «Una iniciativa popular boicotea Space».&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Pequeña tipología del fake&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Una tipología del fake puede trazarse según los objetivos que se pretenden conseguir. Existen dos grandes líneas. La primera sería a quién se quiere «fakear», y la segunda a quién va dirigido el fake. En el libro Dies Buch ist pure Fälschung (Este libro es una pura falsificación), probablemente la mejor colección de fakes, van clasificados por los temas sociales a los que hacen referencia. A continuación vamos a hacer una diferenciación según los elementos fundamentales del orden discursivo que atacan y cómo lo atacan.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Amenazas y peligros&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El poder (del Estado) garantiza la seguridad y el bienestar de todos. Lo maneja todo. Sus instituciones nos protegen de las confusas amenazas y peligros de la vida, de las mareas, del caos, de lo impredecible. La imagen de lo propio» seguro y poderoso y de lo «otro» amenazador constituye un elemento fundamental de los discursos del poder.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Fue sobre todo en los años 80 cuando un gran número de fakes intentaban hacer tambalearse esta imagen. Posibles catástrofes, amenazas y peligros, considerados en los discursos del poder corno imposibles, controlables o inofensivos, se convirtieron en el fake en una realidad simulada: centrales nucleares que reventaban, faltaban búnkers y salidas de emergencia, venenos y peligros acechaban por doquier. El mensaje de estos fakes siempre es el mismo: al contrario de lo que el poder pueda afirmar, no domina en absoluto la situación. Su modo de recepción es: todos saben que la situación es muy grave, y el fake demuestra que es/será aún mucho más grave. En realidad, dichos fakes, que surgieron sobre todo en relación con el movimiento ecologista y pacifista, no cuestionan la estructura fundamental del poder. Aparentemente contradicen la afirmación del poder de que garantiza la seguridad, pero no la idea de que ésa sea su verdadera tarea. Bien al contrario. Expresan el deseo de que el poder cumpla mejor con esta tarea. Justamente este anhelo de una seguridad absolutamente garantizada queda sin cuestionar.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Alteraciones del orden social&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Los discursos del poder son expresión de las jerarquías sociales y, a la vez, su garante. Legitiman las desigualdades. No hablan de la buena vida para todos, sino de rendimiento, mérito y utilidad. El poder protege a las personas trabajadoras y castiga a los holgazanes e inútiles. Y si reparte entre ellas unas limosnas no merecidas, pide a cambio rituales de humillación y sumisión. (Cualquiera que haya frecuentado alguna vez las oficinas del INEM o haya pedido la ayuda familiar sabe perfectamente de qué estamos hablando.)&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Sólo en contadas ocasiones el poder parece perder la cabeza y entonces empieza a repartir recompensas y castigos no merecidos: unos ciudadanos buenos y trabajadores reciben unas citaciones incomprensibles para presentarse en las oficinas del INEM, un partido cristiano distribuye entre jóvenes parados unos bonos para ir a comer a restaurantes de lujo, y a todos se les da billetes «gratis» para ir en autobús. Estos fakes tienen dos ejes de choque. Cuando se exige a unos ciudadanos impecables unos trámites inesperados, tras las fachadas de reconocidas instituciones aparecen las máscaras oscuras de las burocracias kafkianas, la cara veleidosa y amenazadora del poder.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En otros fakes, las instituciones reparten de repente unos beneficios inesperados: en 1975 se distribuyeron en Berlín Occidental un total de 120.000 tarjetas falsificadas de transporte público por valor de unos 30.000.000 de pesetas. En 1976, los sin techo recibieron bonos falsificados para comida y la mayor parte los canjeó. Las dos acciones fueron reivindicadas por las Revolutionäre Zellen (Células Revolucionarias). Tales fakes son, en primer lugar, falsificaciones. Quien los hace servir, sabe normalmente muy bien que de ahí no puede esperar ningún beneficio. A pesar de ello, se canjearon los bonos de comida y se utilizaron las tarjetas, y un grupo de jóvenes parados no vaciló en ir a comer a cargo de la CDU (Unión Democratacristiana) al Hotel Kempinski de Berlín (uno de los más caros de la ciudad; N.T.). Las falsificaciones ofrecen una cierta protección para acciones un tanto tenaces y antagonistas. Apelan justamente a un deseo no confesado y reprimido de una parte de las ciudadanas de rebelarse. La excusa «¡Pero si yo no lo sabía!» les da la posibilidad de experimentar un poco de resistencia cotidiana.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Este juego puede a veces conllevar ciertos problemas. El reparto de entradas gratuitas «fakeadas» para un banquete de vips entre gente sin techo puede resultar un tiro por la culata, si una de las personas se presenta en el lugar en espera de una buena cena y el servicio de orden la echa a golpes o si incluso es detenida. El riesgo lo corren no solamente los fakeadores subversivos (por regla general, ya cuentan con esta posibilidad), sino también las personas a las cuales se dirigen los fakes y que, cuando quieren sacarles provecho, suelen ser las primeras en comerse el marrón.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Tales fakes consiguen su efecto comunicativo sólo cuando obligan a las instituciones «fakeadas» a posicionarse claramente, desmintiendo, por ejemplo, que se les pudiera haber ocurrido repartir comida a jóvenes en paro.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El poder como patán&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El discurso del poder destaca la racionalidad y objetividad de sus decisiones así como su preocupación por el bienestar común. Muchos ciudadanos, sin embargo, creen que gran parte de los representantes del poder son unos perfectos imbéciles. Por eso se contempla con cierta alegría maliciosa cuando mediante sutiles fakes se consigue que estos personajes se retraten en público como unos patanes. Quien desmiente con insistencia haber dicho o hecho alguna estupidez, sugiere a la vez también: «Pues sí, sí que podría haber sido yo, pero...»&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El lenguaje performativo&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Hay mensajes que no sólo tienen un aspecto lingüístico-discursivo, sino que también pueden provocar efectos materiales directos. Tales mensajes son denominados performativos. El que encuentra en su buzón una carta de despido o una sentencia judicial, se siente realmente despedido o condenado, independientemente del discurso que Io envuelva. Hay legiones de representantes del poder ocupados con la formulación y enunciación de expresiones performativos corno, por ejemplo: «En el nombre del pueblo», «Ego te absolvo» o «Hasta que la muerte os separe». Las falsificaciones que persiguen efectos materiales se basan precisamente en este aspecto de la comunicación. Y el descubrimiento de la falsificación es Io último que el autor desea, puesto que anula no sólo el efecto performativo, sino que puede tener también consecuencias desagradables. Cuando las «fakeras» se sirven de enunciados performativos, no pretenden sólo pasar un buen rato, sino también fines subversivos. Los efectos materiales de los mensajes se producen principalmente a raíz de consentimientos tácitos y solamente en casos excepcionales tienen que ser forzados mediante violencia física. Dichos consentimientos presuponen que los mensajes performativos sólo pueden ser pronunciados por personas legitimadas para ello y que los correspondientes efectos tienen lugar realmente. Mediante un fake y su subsiguiente desvelamiento se intenta dañar esta legitimidad para que pierda su aparente normalidad.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Un ejemplo: si la administración municipal informa a sus conciudadanos con un aviso fakeado de que procederá tal día, por un motivo especial, a recoger los frigoríficos viejos, puede resultar que ese día muchos frigoríficos acaben ciertamente en la calle. Al Ayuntamiento no le quedará entonces más remedio que recogerlos, si no quiere que los ciudadanos lo consideren una tomadura de pelo. En el primer caso, el mensaje performativo habría funcionado a pesar de que proceda de una persona no legitimada. En el segundo caso se habría dañado la credibilidad de la administración pública. Lo típico de la reacción de las instituciones públicas frente a los fakes es que lamenten la «confusión provocada entre los ciudadanos». Para el fakero la semilla de la subversión reside precisamente en esta inseguridad que pone en cuestión durante unos instantes el funcionamiento normal del orden discursivo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El aspecto performativo de los fakes obliga a las instituciones del poder a restablecer de nuevo el orden discursivo mediante un desmentido, y de esta manera contribuye directamente a provocar el proceso de comunicación deseado por las fakeras. Los atacados se encuentran, por lo tanto, ante una «doble trampa»: por un lado, no pueden pasar simplemente del fake; por otro lado, sin embargo, el desmentido provoca el planteamiento de cuestiones más bien desagradables, la discusión de las cuales posiblemente representa el deseo de los fakers, pero seguramente no el de los atacados.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El caos comunicativo&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El caos comunicativo se produce cuando llega un momento en que resulta imposible saber qué manifestaciones corresponden a qué interlocutor. Con algunos fakes muy bien elaborados ya se ha conseguido alcanzar por momentos tales situaciones. Con el polémico censo de población que se intentó hacer en Alemania, por ejemplo, hubo una interacción a muchos niveles y muy efectiva entre efectos performativos y comunicativos, fakes y desmentidos. El objetivo era claro: provocar desorientación e introducir falsos caminos de comunicación el tiempo necesario hasta que nadie de los implicados supiera ya de qué iba la historia.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La Tercera Guerra Mundial será una guerra de guerrilla de la información&lt;br /&gt;sin distinción entre la población militar y civil (Marshall McLuhan)&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El fake se entiende como ataque al poder, a pesar de que su técnica se parezca al repertorio de los servicios secretos que utilizan métodos de desinformación y falsificación. Justamente para gente que cree vivir en la era de la «sociedad de la información», estas técnicas se han convertido en un medio de guerra, de lucha por el poder. En la Guerra del Golfo se aplicaron masivamente formas de desinformación mediática y extramediática. Pero las semejanzas con un fake son mucho menores de lo que pueda parecer a primera vista, puesto que las falsificaciones de los servicios secretos apuntan por regla general a la información misma. Se pretende que la información falsa influya en acciones del adversario, las provoque o impida, o que sirva para contribuir a cerrar las propias filas. La falsificación realizada por los servicios secretos utiliza los canales de comunicación de modo lineal y sólo sustituye secretamente el emisor por uno falso. No trabaja con la ambigüedad de la información.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;A diferencia de la falsificación de los servicios secretos, el fake representa una forma de expresión de las voces sin poder, condenadas a callar por las estructuras discursivas del orden. Como instrumento deslegimitador del derecho a hablar del poder apunta a la propia estructura del proceso de comunicación. En el enfrentamiento por la POSESIÓN del poder, esta forma de crítica fundamental carecería totalmente de sentido. No es casual que las técnicas del fake no desempeñen ningún papel esencial en los conflictos bélicos. Como el fake no intenta ganar posiciones «estratégicas», ni le interesa meterse en las luchas por el poder, puede incluir ya su propio desvelamiento y convertirlo en un arma de subversión comunicativa. Al resistirse por Io menos durante unos momentos al juego del poder, los fakers ganan nuevas posibilidades de ataque, de subversión y de crítica práctica.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;REFERENCIAS&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;- Foucault, Michel: El orden del discurso, Barcelona. 1980.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;- Foucault, Michel: Microfísica del poder, Madrid, 1979.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;- Deleuze, Gilles/Guattari, Felix: Mil mesetas Capitalismo y esquizofrenia. Valencia, 1988.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;- SpassGuerilla, Münsler, 1991. (Berlín, 1982), p. 116.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;- Huth, Peter/Volland, Ernst (ed.): Dies Buch ist pure Fälschung, Frankfurt, 1989. Este libro se basa en los fondos del Bremer Archiv G.Falschl. Cfr. el apartado de Servicios.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;- Se pueden encontrar numerosas falsificaciones y fakes en la World Wide Web. Bajo «hoax», se encuentra una introducción en&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;- ID-Archiv im IISG/Amsterdam (ed.): Texte und Materialien zur Geschichte der Revolutionären Zellen und der Roten Zora, vol. Berlín, 1993, pp. 124-126.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Texto extraído del "Manual de guerrilla de la comunicación", Virus, 2000, Barcelona&lt;br /&gt;http://www.antimilitaristas.org/spip.php?article2032&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;iframe src="http://www.facebook.com/plugins/likebox.php?id=185550966885&amp;amp;width=292&amp;amp;connections=10&amp;amp;stream=true&amp;amp;header=true&amp;amp;height=587" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; width:292px; height:587px;" allowTransparency="true"&gt;&lt;/iframe&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8088399115739497510-6740031473910925167?l=artpopulus-senticrea.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://artpopulus-senticrea.blogspot.com/feeds/6740031473910925167/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://artpopulus-senticrea.blogspot.com/2010/06/fakes-jugando-imitar-las-voces-del.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8088399115739497510/posts/default/6740031473910925167'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8088399115739497510/posts/default/6740031473910925167'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://artpopulus-senticrea.blogspot.com/2010/06/fakes-jugando-imitar-las-voces-del.html' title='Fakes: jugando a imitar las voces del poder'/><author><name>Montse Cosidó - Jonathan Elbaz</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13092246780306106761</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='18' src='http://1.bp.blogspot.com/_Gcvu676V80Q/THQNxSXRUzI/AAAAAAAAAII/FERutXyuh5w/S220/senticrea+(1).jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_Gcvu676V80Q/TCXXLFe8fqI/AAAAAAAAAB8/zoufxVXXQDc/s72-c/wuming.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-8088399115739497510.post-8515086995903820109</id><published>2010-06-26T03:28:00.000-07:00</published><updated>2010-06-26T03:28:35.972-07:00</updated><title type='text'>Gilles Deleuze: ¿Qué es el acto de creación?</title><content type='html'>&lt;object width="480" height="385"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/GYGbL5tyi-E&amp;hl=es_ES&amp;fs=1&amp;"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;/param&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/GYGbL5tyi-E&amp;hl=es_ES&amp;fs=1&amp;" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="480" height="385"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;object width="480" height="385"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/yPrtM_FR7cc&amp;hl=es_ES&amp;fs=1&amp;"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;/param&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/yPrtM_FR7cc&amp;hl=es_ES&amp;fs=1&amp;" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="480" height="385"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;object width="480" height="385"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/uNl7vtX0Mkk&amp;hl=es_ES&amp;fs=1&amp;"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;/param&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/uNl7vtX0Mkk&amp;hl=es_ES&amp;fs=1&amp;" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="480" height="385"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;object width="480" height="385"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/HKFLpo3TbiQ&amp;hl=es_ES&amp;fs=1&amp;"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;/param&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/HKFLpo3TbiQ&amp;hl=es_ES&amp;fs=1&amp;" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="480" height="385"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;object width="480" height="385"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/Z-r3p8ncVlU&amp;hl=es_ES&amp;fs=1&amp;"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;/param&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/Z-r3p8ncVlU&amp;hl=es_ES&amp;fs=1&amp;" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="480" height="385"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;iframe src="http://www.facebook.com/plugins/likebox.php?id=185550966885&amp;amp;width=292&amp;amp;connections=10&amp;amp;stream=true&amp;amp;header=true&amp;amp;height=587" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; width:292px; height:587px;" allowTransparency="true"&gt;&lt;/iframe&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8088399115739497510-8515086995903820109?l=artpopulus-senticrea.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://artpopulus-senticrea.blogspot.com/feeds/8515086995903820109/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://artpopulus-senticrea.blogspot.com/2010/06/gilles-deleuze-que-es-el-acto-de.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8088399115739497510/posts/default/8515086995903820109'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8088399115739497510/posts/default/8515086995903820109'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://artpopulus-senticrea.blogspot.com/2010/06/gilles-deleuze-que-es-el-acto-de.html' title='Gilles Deleuze: ¿Qué es el acto de creación?'/><author><name>Montse Cosidó - Jonathan Elbaz</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13092246780306106761</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='18' src='http://1.bp.blogspot.com/_Gcvu676V80Q/THQNxSXRUzI/AAAAAAAAAII/FERutXyuh5w/S220/senticrea+(1).jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-8088399115739497510.post-4178164968081006065</id><published>2010-06-26T03:15:00.000-07:00</published><updated>2010-06-26T03:15:21.846-07:00</updated><title type='text'>Diseño Protesta</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_Gcvu676V80Q/TCXNgnqh3cI/AAAAAAAAAB0/WzclgvwpTxE/s1600/3574cover.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/_Gcvu676V80Q/TCXNgnqh3cI/AAAAAAAAAB0/WzclgvwpTxE/s320/3574cover.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp; &amp;nbsp; Hoy en dia, establecer una comunicació directa con el expectador, resulta algo duro y difícil. El flujo informativo de los &lt;b&gt;media&lt;/b&gt;, nos tienen abducidos en un mundo en el que el pensamiento crítico tiene poca cabida.&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;Dentro de este mundo obscuro, salen a la luz diseñadores de carteles que de una manera subtil y muy directa, nos transmiten mensajes con múltiples contenidos que nos hacen reflexionar y salir de nuestra paranoia.&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;Son más que una simple denuncia, Son &lt;b&gt;carteles&lt;/b&gt; para &lt;b&gt;PENSAR&lt;/b&gt;!!!&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;h1 id="watch-headline-title" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; border-bottom-width: 0px; border-color: initial; border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; border-style: initial; border-top-width: 0px; color: #333333; font-size: 1.6666em; font-weight: bold; height: 23px; line-height: 23px; margin-bottom: 5px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; max-height: 23px; outline-color: initial; outline-style: initial; outline-width: 0px; overflow-x: hidden; overflow-y: hidden; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"&gt;&lt;span class="" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial; border-bottom-width: 0px; border-color: initial; border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; border-style: initial; border-top-width: 0px; font-size: 20px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; outline-color: initial; outline-style: initial; outline-width: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;" title="Mirko Ilić"&gt;Mirko Ilić&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/h1&gt;&lt;object height="385" width="480"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/oMTtyKswCSo&amp;hl=es_ES&amp;fs=1&amp;"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;/param&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/oMTtyKswCSo&amp;hl=es_ES&amp;fs=1&amp;" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="480" height="385"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;&lt;h1 id="watch-headline-title" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial; border-bottom-width: 0px; border-color: initial; border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; border-style: initial; border-top-width: 0px; color: #333333; font-size: 1.6666em; font-weight: bold; height: 23px; line-height: 23px; margin-bottom: 5px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; max-height: 23px; outline-color: initial; outline-style: initial; outline-width: 0px; overflow-x: hidden; overflow-y: hidden; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"&gt;&lt;span class="" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: transparent; background-image: initial; background-origin: initial; border-bottom-width: 0px; border-color: initial; border-left-width: 0px; border-right-width: 0px; border-style: initial; border-top-width: 0px; font-size: 20px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; outline-color: initial; outline-style: initial; outline-width: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;" title="Mirko Ilić"&gt;Yossi Lemel&lt;/span&gt;&lt;/h1&gt;&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;object height="385" width="480"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/X874WzsJr7k&amp;hl=es_ES&amp;fs=1&amp;"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;/param&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/X874WzsJr7k&amp;hl=es_ES&amp;fs=1&amp;" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="480" height="385"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;iframe src="http://www.facebook.com/plugins/likebox.php?id=185550966885&amp;amp;width=292&amp;amp;connections=10&amp;amp;stream=true&amp;amp;header=true&amp;amp;height=587" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; width:292px; height:587px;" allowTransparency="true"&gt;&lt;/iframe&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8088399115739497510-4178164968081006065?l=artpopulus-senticrea.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://artpopulus-senticrea.blogspot.com/feeds/4178164968081006065/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://artpopulus-senticrea.blogspot.com/2010/06/diseno-protesta.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8088399115739497510/posts/default/4178164968081006065'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8088399115739497510/posts/default/4178164968081006065'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://artpopulus-senticrea.blogspot.com/2010/06/diseno-protesta.html' title='Diseño Protesta'/><author><name>Montse Cosidó - Jonathan Elbaz</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13092246780306106761</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='18' src='http://1.bp.blogspot.com/_Gcvu676V80Q/THQNxSXRUzI/AAAAAAAAAII/FERutXyuh5w/S220/senticrea+(1).jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_Gcvu676V80Q/TCXNgnqh3cI/AAAAAAAAAB0/WzclgvwpTxE/s72-c/3574cover.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-8088399115739497510.post-812206560344922447</id><published>2010-06-26T02:30:00.000-07:00</published><updated>2010-06-26T02:30:54.827-07:00</updated><title type='text'>NETZSCHE Y LOS FASCISTAS GEORGES BATAILLE</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_Gcvu676V80Q/TCXItqConFI/AAAAAAAAABs/XPk4ND2eg_U/s1600/Masson_Acephale.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/_Gcvu676V80Q/TCXItqConFI/AAAAAAAAABs/XPk4ND2eg_U/s320/Masson_Acephale.gif" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;NETZSCHE Y LOS FASCISTAS&lt;br /&gt;GEORGES BATAILLE&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;“ACÉPHALE. Religion / Sociologie / Philosophie”, nº 2, 21 de enero de 1937. Traducción de Margarita&lt;br /&gt;Martínez [i].&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;ELISABETH JUDAS-FÖRSTER&lt;br /&gt;El judío Judas traicionó a Jesús por una suma de dinero nimia: después de eso, se colgó.&lt;br /&gt;La traición de los familiares de Nietzsche no tuvo la consecuencia brutal que tuvo la de&lt;br /&gt;Judas, pero resume y termina de volver intolerable el conjunto de traiciones que&lt;br /&gt;deforman la enseñanza de Nietzsche (que la colocan a la altura de las pretensiones de&lt;br /&gt;más corto alcance de la fiebre actual). Las falsificaciones antisemitas de la señora&lt;br /&gt;Förster, su hermana, y del señor Richard Oehler, primo de Nietzsche, tienen además&lt;br /&gt;algo que es más vulgar que el comercio de Judas: más allá de toda medida, confieren el&lt;br /&gt;valor de un golpe de látigo a la máxima con la que Nietzsche expresó su horror por el&lt;br /&gt;antisemitismo: “¡NO FRECUENTAR A NADIE QUE ESTÉ IMPLICADO EN ESTE&lt;br /&gt;ENGAÑO DESFACHATADO DE LAS RAZAS!” [ii]&lt;br /&gt;El nombre de Elisabeth Förster-Nietzsche [iii], quien acaba de clausurar, el 8 de&lt;br /&gt;noviembre de 1935, una vida consagrada a una forma muy mezquina y degradante de&lt;br /&gt;culto familiar, no se ha convertido todavía en objeto de aversión... Elisabeth Förster-&lt;br /&gt;Nietzsche no había olvidado, el 2 de noviembre de 1933, las dificultades que se habían&lt;br /&gt;introducido entre ella y su hermano con motivo de su casamiento, en 1885, con el&lt;br /&gt;antisemita Bernard Förster. Ella misma publicó por sus propios medios una carta en la&lt;br /&gt;que Nietzsche le recuerda su “repulsión”, “tan pronunciada como es posible”, por el&lt;br /&gt;partido de su marido, este último designado con especial rencor [iv]. El 2 de noviembre&lt;br /&gt;de 1933 frente a Adolf Hitler, a quien había recibido en persona en el Nietzsche-Archiv&lt;br /&gt;en Weimar, Elisabeth Förster daba fe del antisemitismo de Nietzsche leyendo un texto&lt;br /&gt;de Bernard Förster.&lt;br /&gt;“Antes de abandonar Weimar para irse a Essen”, informa el periódico El Tiempo del 4&lt;br /&gt;de noviembre de 1933, “el canciller Hitler visitó a la señora Elisabeth Förster-Nietzsche,&lt;br /&gt;hermana del célebre filósofo. La anciana señora le obsequió un bastón que había&lt;br /&gt;pertenecido a su hermano. Le hizo también visitar los Archivos Nietzsche. El señor&lt;br /&gt;Hitler asistió a la lectura de un texto que el doctor Förster, agitador antisemita, había&lt;br /&gt;dirigido a Bismarck en 1879, texto en donde se quejaba de “la invasión del espíritu&lt;br /&gt;judío en Alemania”. Con el bastón de Nietzsche en la mano, Hitler atravesó la&lt;br /&gt;muchedumbre en medio de aclamaciones y subió a su automóvil para ir a Erfurt, y&lt;br /&gt;desde allí a Essen.”&lt;br /&gt;Nietzsche, en una carta despectiva enviada en 1887 al antisemita Theodor Fritsch [v],&lt;br /&gt;concluía con estas palabras: “PERO AL FIN, ¿QUÉ CREE USTED QUE SIENTO&lt;br /&gt;CUANDO EL NOMBRE DE ZARATUSTRA SALE DE BOCA DE LOS&lt;br /&gt;ANTISEMITAS?”.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;EL SEGUNDO JUDAS DEL NIETZSCHE ARCHIV&lt;br /&gt;Adolf Hitler en Weimar se hizo fotografiar frente al busto de Nietzsche. Richard Oehler,&lt;br /&gt;primo de Nietzsche y colaborador de Elisabeth Förster en el Archivo, hizo reproducir la&lt;br /&gt;fotografía en el frontispicio de su libro Friedrich Nietzsche y el futuro alemán [vi]. En&lt;br /&gt;esta obra intentó mostrar el acuerdo profundo entre la enseñanza de Nietzsche y la de&lt;br /&gt;Mein Kampf (Mi lucha). Reconoce, es cierto, la existencia de pasajes de Nietzsche que&lt;br /&gt;no serían hostiles a los judíos, pero concluye:&lt;br /&gt;“Lo que más nos importa es esta advertencia: ¡Ni un judío más! ¡Cerrémosles nuestras&lt;br /&gt;puertas, sobre todo hacia el este! (...) Alemania tiene ya su buen número de judíos, el&lt;br /&gt;estómago y la sangre alemanes deberán padecer largo tiempo antes de haber asimilado&lt;br /&gt;esa dosis de “lo judío”; no tenemos la digestión tan activa como los italianos, los&lt;br /&gt;franceses, los ingleses, que pasaron por el trance de manera mucho más expeditiva.&lt;br /&gt;(Obsérvese que esto es expresión de un sentimiento más general que exige que se lo&lt;br /&gt;escuche y que se actúe en consecuencia.) ¡Ni un judío más! ¡Cerrémosles nuestras&lt;br /&gt;puertas, sobre todo hacia el este (incluida Austria)! He aquí lo que reclama el instinto de&lt;br /&gt;un pueblo cuyo carácter es todavía tan débil y tan poco marcado que corre el riesgo de&lt;br /&gt;ser abolido por la mezcla con una raza más enérgica.”&lt;br /&gt;No se trata aquí solamente de “engaño descarado” sino de una falsedad grosera y&lt;br /&gt;concientemente elaborada. Este texto figura, en efecto, en Más allá del bien y del mal (§&lt;br /&gt;251), pero la opinión que expresa no es la de Nietzsche; ¡es la de los antisemitas,&lt;br /&gt;retomada por Nietzsche a modo de burla!&lt;br /&gt;“No encontré todavía un alemán”, escribe, “que deseara el bien a los judíos; los&lt;br /&gt;políticos y los sabios, todos ellos y sin reserva, se esfuerzan en vano en condenar el&lt;br /&gt;antisemitismo. Lo que reprueban su sabiduría y su política, no se equivoquen ustedes,&lt;br /&gt;no es el sentimiento mismo, sino únicamente sus dudosos desencadenamientos, y las&lt;br /&gt;inconvenientes y vergonzosas manifestaciones que este sentimiento provoca una vez&lt;br /&gt;desencadenado. Se dice simplemente que Alemania ya está demasiado, etcétera.”&lt;br /&gt;¡Y sigue el texto convocado por el fascista falsario a cuenta de Nietzsche! Un poco más&lt;br /&gt;adelante se ofrece una conclusión práctica de estas consideraciones: “Se podría muy&lt;br /&gt;bien comenzar por echar a la calle a los antisemitas escandalosos...”. Esta vez Nietzsche&lt;br /&gt;habla en su nombre. El conjunto del aforismo se expresa en el sentido de la asimilación&lt;br /&gt;de los judíos por parte de los alemanes.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;NO MATAR: REDUCIR A LA SERVIDUMBRE&lt;br /&gt;“¿Acaso mi vida hace verosímil que yo pueda haberme dejado “cortar las alas” por&lt;br /&gt;cualquiera?” [vii]&lt;br /&gt;El tono con el cual Nietzsche respondía en vida a los antisemitas inoportunos excluye&lt;br /&gt;toda posibilidad de tratar la cuestión con ligereza, de considerar la traición de los Judas&lt;br /&gt;de Weimar como venial: de eso se tratan las “alas cortadas”.&lt;br /&gt;Los parientes de Nietzsche emprendieron algo tan bajo como la tarea de reducir a una&lt;br /&gt;servidumbre envilecedora a quien pretendía arrasar con la moral servil. ¿Es posible&lt;br /&gt;acaso que no haya en el mundo rechinamientos de dientes y que esto no cause, en la&lt;br /&gt;creciente desorientación, el silencio y la violencia? ¿Cómo, bajo el golpe de esta ira,&lt;br /&gt;podría no ser de una claridad enceguecedora que, en el momento en que toda la&lt;br /&gt;humanidad se precipita hacia la servidumbre, haya algo que no deba ser sojuzgado, que&lt;br /&gt;no pueda ser sojuzgado?&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;LA DOCTRINA DE NIETZSCHE NO PUEDE SER SOJUZGADA.&lt;br /&gt;Solamente puede ser seguida. Ubicarla luego de o al servicio de cualquier cosa ajena es&lt;br /&gt;una traición que merece el desprecio de los lobos hacia los perros.&lt;br /&gt;¿ACASO LA VIDA DE NIETZSCHE HACE VEROSÍMIL QUE HAYA PODIDO&lt;br /&gt;DEJARSE “CORTAR LAS ALAS” POR CUALQUIERA?&lt;br /&gt;Sea el antisemitismo o el fascismo, sea el socialismo, no hay más que utilización.&lt;br /&gt;Nietzsche se dirigía a espíritus libres, incapaces de dejarse utilizar.&lt;br /&gt;IZQUIERDA Y DERECHA NIETZSCHEANAS&lt;br /&gt;El movimiento mismo del pensamiento de Nietzsche implica una debacle de los&lt;br /&gt;diferentes fundamentos posibles de la política actual. Las derechas fundan su acción en&lt;br /&gt;su ligazón afectiva con el pasado. Las izquierdas la fundan en principios racionales.&lt;br /&gt;Ahora bien, Nietzsche rechaza por igual la ligazón con el pasado y los principios&lt;br /&gt;racionales (justicia, igualdad social). Debería entonces ser imposible utilizar sus&lt;br /&gt;enseñanzas en cualquiera de estos sentidos.&lt;br /&gt;Pero esas enseñanzas representan una fuerza de seducción incomparable, y en&lt;br /&gt;consecuencia una “fuerza” a secas que los políticos debían estar tentados de sojuzgar, o&lt;br /&gt;al menos de conciliar en beneficio de sus emprendimientos. Las enseñanzas de&lt;br /&gt;Nietzsche “movilizan” la voluntad y los instintos agresivos: era inevitable que las&lt;br /&gt;acciones existentes buscaran arrastrar dentro de su movimiento esas voluntades e&lt;br /&gt;instintos movilizados, y que habían quedado sin utilizar.&lt;br /&gt;La ausencia de toda posibilidad de adaptación a alguna de las direcciones de la política&lt;br /&gt;no tuvo, en estas condiciones, más que un solo resultado. La exaltación nietzscheana, al&lt;br /&gt;no ser solicitada más que en razón de un desconocimiento de su naturaleza, pudo serlo&lt;br /&gt;en las dos direcciones a la vez. En cierta medida, se formó una derecha y una izquierda&lt;br /&gt;nietzscheanas, de la misma manera que se formó en otros tiempos una derecha y una&lt;br /&gt;izquierda hegelianas [viii]. Pero Hegel se había situado a sí mismo en el plano político, y&lt;br /&gt;sus concepciones dialécticas explican la formación de dos tendencias opuestas en el&lt;br /&gt;desarrollo póstumo de su doctrina. Se trata en un caso de desarrollos lógicos y&lt;br /&gt;consecuentes, y en el otro de inconsecuencia, de ligereza o de traición. En conjunto, la&lt;br /&gt;exigencia expresada por Nietzsche, lejos de ser comprendida, fue tratada como es&lt;br /&gt;tratado todo en un mundo en donde la actitud servil y el valor de utilidad parecen ser los&lt;br /&gt;únicos admisibles. A la medida de ese mundo, la transvaloración de los valores, incluso&lt;br /&gt;si fue objeto de esfuerzos reales de comprensión, permaneció tan generalmente&lt;br /&gt;ininteligible que las traiciones y las interpretaciones banales de que es objeto pasan más&lt;br /&gt;o menos desapercibidas.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;“OBSERVACIONES PARA LOS ASNOS”&lt;br /&gt;El propio Nietzsche dijo que no sentía más que repugnancia por los partidos políticos de&lt;br /&gt;su tiempo, pero existe un equívoco a propósito del fascismo que no se desarrolló hasta&lt;br /&gt;mucho tiempo después de su muerte. Además, el fascismo es el único movimiento&lt;br /&gt;político que conciente y sistemáticamente utilizó la crítica nietzscheana. Según el&lt;br /&gt;húngaro Georg Lukács (al parecer, uno de los pocos entre los teóricos marxistas&lt;br /&gt;actuales que tuvo una conciencia profunda de la esencia del marxismo; aunque es cierto&lt;br /&gt;que desde que se tuvo que refugiar en Moscú quedó moralmente quebrado, y que no es&lt;br /&gt;más que la sombra de sí mismo), “la diferencia muy clara a nivel ideológico entre&lt;br /&gt;Nietzsche y sus sucesores fascistas no llega a ocultar el hecho histórico fundamental que&lt;br /&gt;hace de Nietzsche uno de los principales ancestros del fascismo” (Littérature&lt;br /&gt;internationale, 1935, número 9, p. 79). El análisis sobre el que Lukács funda esta&lt;br /&gt;conclusión es quizás refinado y hábil a veces, pero no es más que un análisis que&lt;br /&gt;prescinde de la consideración de la totalidad, es decir, de eso que sólo es “existencia”.&lt;br /&gt;Fascismo y nietzscheanismo se excluyen, incluso se excluyen con violencia, desde el&lt;br /&gt;momento en que uno y otro son considerados en su totalidad: por un lado la vida se&lt;br /&gt;encadena y estabiliza en una servidumbre sin fin, por el otro respira no solamente aire&lt;br /&gt;libre sino un viento tempestuoso; por un lado el encanto de la cultura humana se quiebra&lt;br /&gt;para dejar lugar a la fuerza vulgar, por el otro la fuerza y la violencia se consagran&lt;br /&gt;trágicamente a ese hechizo. ¿Cómo es posible no percibir el abismo que separa a un&lt;br /&gt;Cesar Borgia, a un Malatesta, de un Mussolini? Unos, insolentes denigradores de las&lt;br /&gt;tradiciones y de toda moral, sacan partido de acontecimientos sangrientos y complejos&lt;br /&gt;en beneficio de una avidez de vivir que los sobrepasa; el otro se ve sojuzgado&lt;br /&gt;lentamente por medio de todo aquello que pone en movimiento paralizando poco a poco&lt;br /&gt;su impulso primitivo. Ya a ojos de Nietzsche, Napoleón parecía “corrompido por los&lt;br /&gt;medios que se había visto obligado a emplear”; Napoleón “había perdido la nobleza de&lt;br /&gt;carácter” [ix]. Una presión infinitamente más pesada se ejerce sin ninguna duda sobre los&lt;br /&gt;dictadores modernos, reducidos a encontrar su fuerza identificándose con todos los&lt;br /&gt;impulsos que Nietzsche despreciaba en las masas, en particular “esa admiración&lt;br /&gt;mentirosa de sí misma que practican las razas” [x]. Existe un sarcasmo corrosivo en el&lt;br /&gt;hecho de imaginar un acuerdo posible entre la existencia nietzscheana y una&lt;br /&gt;organización política que empobrece la existencia al máximo, que encarcela, que exilia&lt;br /&gt;o asesina a todo lo que podría constituir una aristocracia [xi] de “espíritus libres”. Como si&lt;br /&gt;no saltara a la vista que Nietzsche, cuando reclamaba un amor a la medida del sacrificio&lt;br /&gt;de la vida, lo hacía por la “fe” que comunica, para los valores que su propia existencia&lt;br /&gt;convertía en reales, y evidentemente no para una patria...&lt;br /&gt;“Observación para los asnos”, escribía el propio Nietzsche, “temiendo una confusión&lt;br /&gt;del mismo orden, también miserable” [xii].&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;MUSSOLINI NIETZSCHEANO&lt;br /&gt;En la medida en que el fascismo se relaciona con una fuente filosófica, no es con&lt;br /&gt;Nietzsche sino con Hegel [xiii] con quien debe vinculárselo. No hay más que remitirse al&lt;br /&gt;artículo que el propio Mussolini consagró en la Enciclopedia Italiana al movimiento&lt;br /&gt;que él mismo había creado [xiv]: el vocabulario, y más que el vocabulario, el espíritu, son&lt;br /&gt;hegelianos, no nietzscheanos. Es cierto que Mussolini emplea allí dos veces la&lt;br /&gt;Georges Bataille Nietzsche y los fascistas 5&lt;br /&gt;expresión “voluntad de poder”: pero no es por azar que esta voluntad no es más que un&lt;br /&gt;atributo de la idea que unifica la multitud... [xv]&lt;br /&gt;El agitador rojo sufrió la influencia de Nietzsche: el dictador unitarista se mantuvo&lt;br /&gt;aparte. El régimen mismo se expresó acerca de la cuestión. En un artículo de Fascismo&lt;br /&gt;de julio de 1933, Cimmino niega toda filiación ideológica entre Nietzsche y Mussolini.&lt;br /&gt;Solamente la voluntad de poder constituiría un lazo entre sus doctrinas. Pero la voluntad&lt;br /&gt;de poder de Mussolini “no es egoísta”, se predica a todos los italianos, a los que el Duce&lt;br /&gt;quiere convertir en superhombres. Porque, afirma el autor, “cuando incluso nosotros&lt;br /&gt;seamos superhombres, no seguiremos siendo más que hombres... Que por otra parte a&lt;br /&gt;Mussolini le guste Nietzsche es más que natural: Nietzsche pertenecerá siempre a todos&lt;br /&gt;los hombres de acción y de voluntad... La diferencia profunda entre Nietzsche y&lt;br /&gt;Mussolini está en el hecho de que el poder en tanto que voluntad, la fuerza, la acción,&lt;br /&gt;son productos del instinto, diría casi de la naturaleza física. Pueden pertenecer a&lt;br /&gt;personas completamente opuestas, pueden ser puestas al servicio de los fines más&lt;br /&gt;diversos. Por el contrario, la ideología es un factor espiritual, es ella quien une&lt;br /&gt;verdaderamente a los hombres”. No tiene sentido insistir en el idealismo abierto de este&lt;br /&gt;texto que tiene el mérito de la honestidad si se lo compara con los textos alemanes. Más&lt;br /&gt;notable es ver al Duce quedar limpio de una posible acusación de egoísmo nietzscheano.&lt;br /&gt;Las esferas dirigentes del fascismo parecen haberse quedado en la interpretación&lt;br /&gt;stirneriana de Nietzsche expresada alrededor de 1908 por el propio Mussolini [xvi].&lt;br /&gt;“Para Stirner, para Nietzsche”, escribía entonces el revolucionario, “y para todos&lt;br /&gt;aquellos que, en su Geniale Mensch, Turk denomina los antísofos del egoísmo, el&lt;br /&gt;Estado es opresión organizada en detrimento del individuo. Y sin embargo, incluso para&lt;br /&gt;los animales de presa, existe un principio de solidaridad... El instinto de sociabilidad,&lt;br /&gt;según Darwin, es inherente a la propia naturaleza del hombre. Es imposible&lt;br /&gt;representarse a un ser humano que viva fuera de la cadena infinita de sus semejantes.&lt;br /&gt;Nietzsche sintió profundamente la “fatalidad” de esta ley de solidaridad universal. El&lt;br /&gt;superhombre nietzscheano intenta escapar a la contradicción: desencadena y dirige&lt;br /&gt;contra la masa exterior su voluntad de poder, y la grandeza trágica de sus&lt;br /&gt;emprendimientos proporciona al poeta “por poco tiempo más” una materia digna de ser&lt;br /&gt;cantada...”&lt;br /&gt;Así se explica que Mussolini, acusando las influencias no italianas que se ejercieron&lt;br /&gt;sobre el fascismo naciente, hable de Sorel, de Péguy, de Lagardelle, y no de Nietzsche.&lt;br /&gt;El fascismo oficial pudo utilizar las más potentes máximas nietzscheanas escribiéndolas&lt;br /&gt;sobre los muros: esto no excluye que sus simplificaciones brutales deban ser mantenidas&lt;br /&gt;aparte del mundo nietzscheano, demasiado libre, demasiado complejo, demasiado&lt;br /&gt;desgarrador. La prudencia del fascismo italiano parece descansar, es cierto, sobre una&lt;br /&gt;interpretación de la actitud de Nietzsche pasada de moda: pero esta interpretación fue&lt;br /&gt;posible, y lo fue porque el movimiento del pensamiento de Nietzsche constituye en&lt;br /&gt;última instancia un dédalo, es decir, todo lo contrario de las directivas que los sistemas&lt;br /&gt;políticos actuales piden a sus inspiradores.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;ALFRED ROSENBERG&lt;br /&gt;Sin embargo, a esta prudencia del fascismo italiano se opone la afirmación hitleriana.&lt;br /&gt;Nietzsche, en el panteón racista, no ocupa ciertamente un lugar oficial. Chamberlain,&lt;br /&gt;Paul de Lagarde o Wagner dan satisfacciones más sólidas a la profunda “admiración de&lt;br /&gt;sí misma” que practica la Alemania del Tercer Reich. Pero cualesquiera sean los&lt;br /&gt;peligros de la operación, esta nueva Alemania debió reconocer a Nietzsche y utilizarlo.&lt;br /&gt;Representaba demasiados instintos movilizados disponibles para cualquier acción&lt;br /&gt;violenta, sin importar cuál, y la falsificación era todavía demasiado fácil. La primera&lt;br /&gt;ideología desarrollada del nacionalsocialismo tal como surgió del cerebro de Alfred&lt;br /&gt;Rosenberg logra acomodar a Nietzsche.&lt;br /&gt;Antes que nada, los chauvinistas alemanes debían liberarse de la interpretación&lt;br /&gt;stirneriana, individualista. Alfred Rosenberg, haciendo justicia al nietzscheanismo de&lt;br /&gt;izquierda, parece tomarse a pecho y con rabia el hecho de arrancar a Nietzsche de las&lt;br /&gt;garras del joven Mussolini o sus semejantes:&lt;br /&gt;“Friedrich Nietzsche”, dice en su El mito del siglo XX [xvii], “representa el grito&lt;br /&gt;desesperado de millones de oprimidos. Su prédica salvaje del superhombre era una&lt;br /&gt;amplificación poderosa de la vida individual, subyugada, aniquilada por la presión&lt;br /&gt;material de la época... Pero una época amordazada desde generaciones atrás no llega a&lt;br /&gt;comprender por impotencia más que el costado subjetivo de la gran voluntad y de la&lt;br /&gt;experiencia vital de Nietzsche. Nietzsche exigía con pasión una personalidad fuerte: su&lt;br /&gt;exigencia falsificada se convirtió en un llamado, un desencadenamiento de todos los&lt;br /&gt;instintos. Alrededor de su estandarte se reunieron los batallones rojos y los profetas&lt;br /&gt;nómades del marxismo, una clase de hombres cuya doctrina insensata nunca fue&lt;br /&gt;denunciada más irónicamente que por Nietzsche. En su nombre, avanzó la&lt;br /&gt;contaminación de la raza por parte de los negros y los sirios, mientras que él mismo se&lt;br /&gt;amoldaba duramente a la disciplina característica de nuestra raza. Nietzsche había caído&lt;br /&gt;en los sueños de febriles gigolos, lo que es peor que caer en manos de una banda de&lt;br /&gt;ladrones. El pueblo alemán ya no escuchó hablar más que de supresión de las&lt;br /&gt;restricciones, de subjetivismo, de personalidad, pero ya no se trataba de la disciplina y&lt;br /&gt;la construcción interior. La más bella palabra de Nietzsche (“Desde el futuro se&lt;br /&gt;aproximan vientos con extraños aleteos, y en sus oídos resuena la buena nueva”) no era&lt;br /&gt;más que una intuición nostálgica en medio de un mundo insano en el que era, junto con&lt;br /&gt;Lagarde y Wagner, prácticamente el único clarividente.”&lt;br /&gt;“Si usted supiera cuánto me reí la primavera pasada leyendo las obras de ese testarudo&lt;br /&gt;sentimental y vanidoso que se llama Paul de Lagarde”: así se expresaba Nietzsche&lt;br /&gt;refiriéndose al célebre pangermanista [xviii] La risa de Nietzsche podría evidentemente&lt;br /&gt;extenderse de Lagarde a Rosenberg, la risa de un hombre asqueado tanto por los&lt;br /&gt;socialdemócratas como por los racistas. Por otra parte, la actitud de un Rosenberg no&lt;br /&gt;puede ser simplemente tenida por un nietzscheanismo vulgar (como se admite a veces,&lt;br /&gt;como lo admite Edmond Vermeil). El discípulo no es solamente vulgar, sino prudente:&lt;br /&gt;el simple hecho de que un Rosenberg hable de Nietzsche es suficiente para “cortar las&lt;br /&gt;alas”, pero nunca le parece a un hombre de esta especie que las alas estén&lt;br /&gt;suficientemente recortadas. Según él, todo lo que no es nórdico debe ser suprimido&lt;br /&gt;rigurosamente. ¡Ahora bien, solamente los dioses del cielo son nórdicos!&lt;br /&gt;“Mientras que los dioses griegos”, escribe [xix], “eran los héroes de la luz y del cielo, los&lt;br /&gt;dioses del Asia Menor no aria asumían todos los caracteres de la Tierra... Dioniso (al&lt;br /&gt;menos por su faz no aria) es el dios del éxtasis, de la lujuria, de la bacanal&lt;br /&gt;desencadenada... Durante dos siglos se llevó a cabo la interpretación de Grecia. De&lt;br /&gt;Winckelmann a Voss, pasando por los clásicos alemanes, se insistió sobre la luz, con la&lt;br /&gt;mirada vuelta al mundo, lo inteligible... La otra corriente, romántica, se alimenta de los&lt;br /&gt;afluentes secundarios indicados al final de la Ilíada por la fiesta de los muertos, o en&lt;br /&gt;Esquilo por la acción de las Erinias. Se vivificó en los contradioses ctónicos del Zeus&lt;br /&gt;olímpico. Partiendo de la muerte y de sus enigmas, esta corriente venera a las diosasmadre&lt;br /&gt;con Deméter a la cabeza, y finalmente resplandece en el dios de los muertos:&lt;br /&gt;Dioniso. Es en este sentido que Welcker, Rohde y Nietzsche convirtieron a la misma&lt;br /&gt;Madre Tierra en una engendradora de la vida, informe en sí misma, que retorna&lt;br /&gt;perpetuamente a través de la muerte en su seno. El gran romanticismo alemán se sacudía&lt;br /&gt;en estremecimientos de adoración, y como se extendían velos cada vez más sombríos&lt;br /&gt;frente a la faz radiante de los dioses del cielo, se hundió siempre más profundamente en&lt;br /&gt;lo instintivo, lo informe, lo demoníaco, lo sexual, lo extático, lo ctónico, en el culto de&lt;br /&gt;la Madre.”&lt;br /&gt;Viene a colación recordar aquí antes que nada que Rosenberg no es el pensador oficial&lt;br /&gt;del Tercer Reich, y que por supuesto su anticristianismo no recibió ninguna&lt;br /&gt;consagración. Pero cuando expresa su repulsión por los dioses de la Tierra y por las&lt;br /&gt;tendencias románticas que no tienen como objeto inmediato una composición de&lt;br /&gt;fuerzas, sin lugar a dudas expresa la repulsión del propio nacionalsocialismo. El&lt;br /&gt;nacionalsocialismo es menos romántico y lo más maurrasiano que uno puede a veces&lt;br /&gt;imaginar, y no hay que olvidar que Rosenberg es su expresión ideológica más cercana a&lt;br /&gt;Nietzsche: el jurista Carl Schmitt, que no lo encarna con menos realidad que Rosenberg,&lt;br /&gt;está muy cerca de Maurras; de origen católico, siempre fue ajeno a la influencia de&lt;br /&gt;Nietzsche.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;UNA “RELIGIÓN HIGIÉNICA Y PEDAGÓGICA”: EL NEOPAGANISMO&lt;br /&gt;ALEMÁN&lt;br /&gt;Es el “neopaganismo” alemán [xx] el que introdujo la leyenda de un nacionalsocialismo&lt;br /&gt;poético. Solamente en la medida en que el racismo desemboca en esta forma religiosa&lt;br /&gt;excéntrica, expresa una cierta corriente vitalista y anticristiana del pensamiento alemán.&lt;br /&gt;Es exacto que una creencia algo caótica, pero organizada, representa hoy libremente en&lt;br /&gt;Alemania esa corriente mística que, a partir de la gran época romántica, se expresa en&lt;br /&gt;escritos tales como los de Bachofen, Nietzsche y, más recientemente, Klages [xxi]. Dicha&lt;br /&gt;corriente nunca tuvo la menor unidad, pero se distingue por la valorización de la vida&lt;br /&gt;contra la razón y por la oposición de las formas religiosas primitivas al cristianismo. En&lt;br /&gt;el interior del nacionalsocialismo, Rosenberg representa hoy la tendencia más&lt;br /&gt;moderada. Teóricos profetas mucho más aventureros (Hauer, Bergmann), se encargan,&lt;br /&gt;después del conde Reventlow, de intentar una organización cultual análoga a la de las&lt;br /&gt;iglesias. Esta tentativa no es nueva en Alemania, en donde “una comunidad de la Fe&lt;br /&gt;germánica” existía ya a partir de 1908, y en donde el mismo mariscal Ludedorf quiso&lt;br /&gt;convertirse, después de 1923, en el jefe de una iglesia alemana. Después de la toma del&lt;br /&gt;poder por parte de Hitler, las diversas organizaciones existentes reconocieron en un&lt;br /&gt;congreso la comunidad de sus objetivos y se unieron para formar el Movimiento de la fe&lt;br /&gt;alemana.&lt;br /&gt;Pero si es un hecho que los prosélitos de la nueva religión no oponen a la exaltación&lt;br /&gt;romántica los límites estrechos y completamente militares de Rosenberg, no por ello&lt;br /&gt;están menos de acuerdo en que, una vez proclamado el anticristianismo y divinizada la&lt;br /&gt;vida, su única religión sea la raza, es decir, Alemania. El antiguo misionario protestante&lt;br /&gt;Hauer exclama: “No hay más que una virtud: ¡ser alemán!”. Y el extravagante&lt;br /&gt;Bergmann, apasionado por el psicoanálisis y la “religión higiénica”, afirma que si&lt;br /&gt;“Jesús de Nazareth, médico y protector del pueblo, volviera hoy, descendería de la cruz&lt;br /&gt;a la cual lo clava todavía una falsa comprensión; reviviría como médico del pueblo,&lt;br /&gt;como doctrinario de la higiene de la raza.”&lt;br /&gt;¡El nacionalsocialismo no escapa a la estrechez tradicional y pietista más que para&lt;br /&gt;asegurar mejor su pobreza mental! El hecho de que adeptos de la nueva fe practiquen&lt;br /&gt;ceremonias durante las cuales se leen pasajes de Zaratustra termina de situar esta&lt;br /&gt;comedia muy lejos de la exigencia nietzscheana, en la más vulgar fraseología de los&lt;br /&gt;histriones que se imponen en todas partes.&lt;br /&gt;Es necesario agregar finalmente que los dirigentes del Reich parecen poco inclinados,&lt;br /&gt;cada vez menos inclinados, a sostener este movimiento heteróclito: el cuadro de la&lt;br /&gt;participación dada en la Alemania de Hitler al entusiasmo libre, anticristiano, y que se&lt;br /&gt;daba una apariencia nietzscheana, finaliza entonces vergonzosamente.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;MÁS PROFESORAL...&lt;br /&gt;Queda (y quizás sea lo más serio), la tentativa consecuente del señor Alfred Bäumler,&lt;br /&gt;que utiliza conocimientos reales y cierto rigor teórico en la construcción de un&lt;br /&gt;nietzscheanismo político. El pequeño libro de Bäumler, Nietzsche, el filósofo y el&lt;br /&gt;político [xxii], publicado por Ediciones Reclam en una tirada de numerosos ejemplares,&lt;br /&gt;hace salir del dédalo de las contradicciones nietzscheanas la doctrina de un pueblo&lt;br /&gt;unido por una voluntad de poder común. Tal trabajo es en efecto posible, y era&lt;br /&gt;inevitable que fuese hecho. Desprende del conjunto una figura precisa, nueva,&lt;br /&gt;notablemente artificial y lógica. Imaginemos a Nietzsche preguntándose en algún&lt;br /&gt;momento: “¿Para qué podría ser útil lo que yo experimenté, lo que percibí?”. Es, en&lt;br /&gt;efecto, lo que el señor Bäumler no hubiera dejado de preguntarse en su lugar. Y como es&lt;br /&gt;imposible ser útil a lo que no existe, Bäumler se remite necesariamente a la existencia&lt;br /&gt;que se le impone, que hubiera debido imponérsele a Nietzsche, la de la comunidad a la&lt;br /&gt;que uno y otro se deben por nacimiento. Tales consideraciones serían correctas a&lt;br /&gt;condición de que la hipótesis formulada hubiera podido recibir un sentido en el espíritu&lt;br /&gt;de Nietzsche. Sigue siendo posible otra suposición: lo que Nietzsche experimentó, lo&lt;br /&gt;que percibió, no podía ser reconocido por él como una utilidad sino como un fin. Al&lt;br /&gt;igual que Hegel esperó que el Estado prusiano realizase el espíritu, Nietzsche, después&lt;br /&gt;de haberla vituperado, hubiera podido esperar oscuramente que Alemania diera un&lt;br /&gt;cuerpo y una voz reales a Zaratustra... Pero parece que la inteligencia del señor&lt;br /&gt;Bäumler, más exigente que la de un Bergmann o la de un Oehler, elimina las&lt;br /&gt;representaciones demasiado cómicas. Le pareció cómodo descuidar todo lo que había&lt;br /&gt;Georges Bataille Nietzsche y los fascistas 9&lt;br /&gt;sido experimentado por Nietzsche de manera demasiado indiscutible como fin, y no&lt;br /&gt;como medio, y lo descuidó abiertamente a través de observaciones positivas.&lt;br /&gt;Cuando Nietzsche habla de la muerte de Dios emplea un lenguaje conmocionado que es&lt;br /&gt;prueba de la experiencia interior más desesperante. Bäumler escribe:&lt;br /&gt;“Para comprender exactamente la actitud de Nietzsche respecto del cristianismo, no hay&lt;br /&gt;que perder de vista que la frase decisiva, Dios ha muerto, tiene el sentido de una&lt;br /&gt;constatación histórica.”&lt;br /&gt;Al describir lo que había experimentado la primera vez que se le presentó la visión del&lt;br /&gt;eterno retorno, Nietzsche escribía: “La intensidad de mis sentimientos me hacía a la vez&lt;br /&gt;temblar y reír... y no eran lágrimas de enternecimiento, eran lágrimas de júbilo”.&lt;br /&gt;“En realidad”, afirma Bäumler, “la idea del eterno retorno no tiene importancia desde el&lt;br /&gt;punto de vista del sistema Nietzsche. Debemos considerarla como expresión de una&lt;br /&gt;experiencia intensamente personal. No tiene ninguna relación con el pensamiento&lt;br /&gt;fundamental de la voluntad de poder, e incluso, tomada en serio, esta idea quebraría la&lt;br /&gt;coherencia de la voluntad de poder.”&lt;br /&gt;De todas las representaciones dramáticas que dieron a la vida de Nietzsche el carácter&lt;br /&gt;de un desgarramiento y de un combate palpitante de la existencia humana, la idea de&lt;br /&gt;eterno retorno es por cierto la más inaccesible. Pero de la incapacidad de acceder a ella,&lt;br /&gt;a la resolución de no tomarla en serio, se ha franqueado el paso del traidor. Mussolini&lt;br /&gt;reconocía en otras épocas que la doctrina de Nietzsche no podía ser reducida a la idea de&lt;br /&gt;voluntad de poder. A su manera Bäumler, acorralado en la traición, y consumándola, lo&lt;br /&gt;reconoce con un resplandor incomparable: castrándola a plena luz del día...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;EL “PAÍS DE MIS HIJOS”&lt;br /&gt;La utilización de Nietzsche exige antes que nada que toda su experiencia patética se&lt;br /&gt;oponga al sistema y le deje lugar. Pero su exigencia se extiende más lejos.&lt;br /&gt;Bäumler opone a la comprensión de la Revolución, la comprensión del mito: la primera&lt;br /&gt;estaría ligada, según él, a la conciencia del futuro; la segunda, a un sentimiento agudo&lt;br /&gt;del pasado [xxiii]. Se sobreentiende que el nacionalismo implica la sumisión al pasado. En&lt;br /&gt;un artículo de Esprit (1 de noviembre de 1934, pp. 199-208), Levinas acuñó, en relación&lt;br /&gt;con este punto, una expresión filosófica del racismo más profunda que la de sus&lt;br /&gt;partidarios. Si citamos aquí lo esencial de ella, la oposición de base entre la enseñanza&lt;br /&gt;de Nietzsche y su encadenamiento resurgirá quizás, esta vez, con una brutalidad&lt;br /&gt;bastante grande:&lt;br /&gt;“La importancia”, escribe Levinas, “acordada a ese sentimiento del cuerpo con el que el&lt;br /&gt;espíritu occidental no se quiso nunca dar por satisfecho está en la base de una nueva&lt;br /&gt;concepción biológica del hombre. Lo biológico, con todo lo que implica de fatalidad, se&lt;br /&gt;convierte en algo más que un objeto de la vida espiritual: se convierte en el corazón. Las&lt;br /&gt;misteriosas voces de la sangre, los llamados de la herencia y del pasado a los que el&lt;br /&gt;cuerpo sirve de enigmático vehículo pierden su naturaleza de problemas sometidos a la&lt;br /&gt;solución de un Yo soberanamente libre. El Yo no aporta para resolverlos más que las&lt;br /&gt;incógnitas mismas de ese problema. Está constituido por ellas. La esencia del hombre&lt;br /&gt;no está ya en la libertad, sino en una especie de encadenamiento...&lt;br /&gt;Desde entonces, toda estructura social que anuncie una emancipación en relación con el&lt;br /&gt;cuerpo y que no lo comprometa, se convierte en sospechosa, como si fuera una&lt;br /&gt;negación, una traición... Una sociedad de base consanguínea se desprende&lt;br /&gt;inmediatamente de esta concretización del espíritu... Toda asimilación racional o&lt;br /&gt;comunión mística entre espíritus que no se apoye sobre una comunidad de sangre es&lt;br /&gt;sospechosa. Y sin embargo el nuevo tipo de verdad no podría renunciar a la naturaleza&lt;br /&gt;formal de la verdad, y dejar de ser universal. La verdad se esfuerza en vano en ser mi&lt;br /&gt;verdad en el sentido más fuerte del posesivo, debe tender a la creación de un mundo&lt;br /&gt;nuevo. Zaratustra no se conforma con su transfiguración; desciende de su montaña y&lt;br /&gt;trae un evangelio. ¿Cómo puede ser compatible la universalidad con el racismo? Habría&lt;br /&gt;allí una modificación fundamental de la idea misma de universalidad. Debe abrir paso a&lt;br /&gt;la idea de expansión, porque la expansión de una fuerza presenta una estructura&lt;br /&gt;completamente distinta a la de la propagación de una idea... La voluntad de poder de&lt;br /&gt;Nietzsche que la Alemania moderna vuelve a encontrar y glorifica no es solamente un&lt;br /&gt;nuevo ideal, es un ideal que trae al mismo tiempo su forma propia de universalización:&lt;br /&gt;la guerra, la conquista.”&lt;br /&gt;Levinas, que introduce la identificación de la actitud nietzscheana con la actitud racista&lt;br /&gt;y no se ocupa de justificarla, se limita a dar de hecho, sin haberlo buscado, una&lt;br /&gt;deslumbrante evidencia de su incompatibilidad e incluso de su carácter de contrarios.&lt;br /&gt;La comunidad sanguínea [xxiv] y el encadenamiento al pasado están en su conexión tan&lt;br /&gt;alejados como puede ser posible, fuera de la vista de un hombre que reivindicaba con&lt;br /&gt;mucho orgullo el apelativo de “sin patria”. Y la comprensión de Nietzsche debe&lt;br /&gt;considerarse cerrada para aquellos que no atribuyan todo el lugar que corresponde a la&lt;br /&gt;profunda paradoja de otro epíteto que no reivindicaba con menos orgullo, el de HIJO&lt;br /&gt;DEL PORVENIR [xxv]. A la comprensión del mito que Bäumler relacionaba con el&lt;br /&gt;sentimiento agudo del pasado, responde el mito nietzscheano del porvenir [xxvi]. El&lt;br /&gt;porvenir, la maravillosa incógnita del porvenir, es el único objeto de la fiesta&lt;br /&gt;nietzscheana [xxvii]. “La humanidad, en el pensamiento de Nietzsche, tiene todavía&lt;br /&gt;suficiente tiempo, más tiempo por delante que por detrás, ¿cómo, de una manera&lt;br /&gt;general, el ideal podría ser aprehendido en el pasado?” [xxviii]. El don agresivo y gratuito de&lt;br /&gt;uno mismo al porvenir, en oposición a la avaricia chauvinista, encadenada al pasado, es&lt;br /&gt;lo único que puede fijar una imagen lo suficientemente grande de Nietzsche en la&lt;br /&gt;persona de Zaratustra que exigía ser negada. Los “sin patria”, los desencadenados del&lt;br /&gt;pasado que viven hoy, ¿cómo pueden, sin inmutarse, ver encadenar en la miseria&lt;br /&gt;patriótica a aquél de entre ellos cuyo odio a esta miseria consagraba al país de sus hijos?&lt;br /&gt;Zaratustra, cuando las miradas de los otros se aferraban al país de sus padres, a su&lt;br /&gt;patria, veía el PAÍS DE SUS HIJOS [xxix]. Frente a este mundo cubierto de pasado,&lt;br /&gt;cubierto de patrias como un hombre está cubierto de llagas, no existe expresión más&lt;br /&gt;paradójica, ni más apasionada, ni mayor.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;“NOSOTROS, LOS SIN PATRIA...”&lt;br /&gt;Hay algo trágico en el simple hecho de que el error de Levinas sea posible (porque se&lt;br /&gt;trata sin duda en este caso de un error, no de una postura de base). Las contradicciones&lt;br /&gt;por las que mueren los hombres aparecen de pronto extrañamente insolubles. Porque si&lt;br /&gt;los partidos opuestos, al adoptar soluciones opuestas, resolvieron en apariencia esas&lt;br /&gt;contradicciones, no se trata más que de simplificaciones groseras: y estas apariencias de&lt;br /&gt;solución no hacen más que alejar las posibilidades de escapar a la muerte. Los&lt;br /&gt;desencadenados del pasado son los encadenados a la razón; quienes no están&lt;br /&gt;encadenados a la razón son los esclavos del pasado. El juego de la política exige para&lt;br /&gt;producirse posiciones igual de falsas y no parece posible superarlas. Transgredir por&lt;br /&gt;medio de la vida las leyes de la razón, responder a las exigencias de la vida misma&lt;br /&gt;contra la razón es, en política, entregarse prácticamente con las manos atadas al pasado.&lt;br /&gt;Y sin embargo la vida exige tanto ser liberada del pasado como de un sistema de&lt;br /&gt;medidas racionales y administrativas.&lt;br /&gt;El movimiento apasionado y tumultuoso que forma la vida, que responde a lo que ella&lt;br /&gt;exige de extraño, de nuevo, de perdido, aparece algunas veces encarnado por la acción&lt;br /&gt;política: ¡no se trata más que de una corta ilusión! El movimiento de la vida no se&lt;br /&gt;confunde con los movimientos limitados de las formaciones políticas más que en&lt;br /&gt;condiciones definidas [xxx]; en otras condiciones, se continúa mucho más allá,&lt;br /&gt;precisamente allí en donde se perdía la mirada de Nietzsche.&lt;br /&gt;Mucho más allá, donde las simplificaciones adoptadas para un tiempo y una finalidad&lt;br /&gt;muy estrechos pierden su sentido, allí donde la existencia, allí donde el universo que la&lt;br /&gt;brinda aparecen de nuevo como un dédalo...&lt;br /&gt;No hacia las pobrezas inmediatas, sino hacia ese dédalo que, único, encierra las&lt;br /&gt;posibilidades numerosas de la vida, se dirige el pensamiento contradictorio de&lt;br /&gt;Nietzsche, a merced de una libertad sombría [xxxi]. Parece incluso el único que escapa, en el&lt;br /&gt;mundo actual, a las preocupaciones apremiantes que nos obligan a negarnos a abrir los&lt;br /&gt;ojos tan lejos. Los que ya perciben el vacío en las soluciones propuestas por los&lt;br /&gt;partidos, los que no ven siquiera en la esperanza suscitada por esos partidos más que&lt;br /&gt;una oportunidad de guerras desprovistas de otro olor que no sea el de la muerte, buscan&lt;br /&gt;una fe a la medida de las convulsiones que sufren: la posibilidad, para el hombre, de&lt;br /&gt;volver a encontrar no ya un estandarte y las matanzas sin salida que encabeza dicha&lt;br /&gt;insignia, sino todo lo que en el universo puede ser objeto de risa, de maravilla o de&lt;br /&gt;sacrificio...&lt;br /&gt;“Nuestros ancestros”, escribía Nietzsche, “eran cristianos de una lealtad sin igual que,&lt;br /&gt;por su fe, habrían sacrificado sus bienes y su sangre, su estado y su patria. Nosotros&lt;br /&gt;hacemos lo mismo. ¿Pero por qué, entonces? ¿Por irreligión personal? ¿Por irreligión&lt;br /&gt;universal? ¡No, ustedes lo saben mucho mejor, amigos míos! El SÍ que se esconde en&lt;br /&gt;ustedes es más fuerte que todos los NO y todos los TAL VEZ de los que están enfermos&lt;br /&gt;junto con su época: y si es preciso que se vayan al mar, ustedes, emigrantes, desvélense&lt;br /&gt;dentro de ustedes mismos para encontrar una fe…” [xxxii]&lt;br /&gt;La enseñanza de Nietzsche elabora la fe de la secta o del “orden” cuya voluntad&lt;br /&gt;dominante hará el destino humano libre, arrancándolo de la servidumbre racional de la&lt;br /&gt;producción como de la servidumbre irracional hacia el pasado. Que los valores&lt;br /&gt;Georges Bataille Nietzsche y los fascistas 12&lt;br /&gt;trastocados no puedan ser reducidos al valor de utilidad es un principio de una&lt;br /&gt;importancia vital tan candente que subleva con él todo lo que la vida aporta como&lt;br /&gt;voluntad tempestuosa de vencer. Fuera de esta resolución definida, esta enseñanza no da&lt;br /&gt;lugar más que a las inconsecuencias o a las traiciones de quienes pretenden&lt;br /&gt;contemplarlas. La servidumbre tiende a englobar la existencia humana completa, y lo&lt;br /&gt;que está en cuestión es el destino de esta existencia libre.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;REFERENCIAS&lt;br /&gt;[i] En la edición crítica española de Georges Bataille (Obras Escogidas, Barcelona,&lt;br /&gt;Barral, 1974), este texto, anónimo en el número original de Acéphale, aparece atribuido&lt;br /&gt;a Georges Bataille. [N. de la T.]&lt;br /&gt;[ii] uvres posthumes, traducción de Bolle, París, Éditions du Mercure de France, 1934, 5&lt;br /&gt;858, p. 309.&lt;br /&gt;[iii] Sobre E. Förster-Nietzsche, véase la necrológica de W. F. Otto en Kanstudien,&lt;br /&gt;1935, número 4, p. V (dos retratos); pero mejor todavía, E. Podach, L'effondrement de&lt;br /&gt;Nietzsche [El derrumbe de Nietzsche] (traducción francesa), París, NRF, 1931; Podach&lt;br /&gt;otorga realidad a las expresiones de Nietzsche acerca de su hermana (“las personas&lt;br /&gt;como mi hermana son inevitablemente adversarios irreconciliables de mi manera de&lt;br /&gt;pensar y de mi filosofía”; citado por Podach, p. 68): la desaparición de documentos, las&lt;br /&gt;omisiones vergonzosas del Nietzsche-Archiv ya podían ser cargadas en la cuenta de este&lt;br /&gt;singular “adversario”&lt;br /&gt;[iv] Carta del 21 de mayo de 1887, publicada en francés en Lettres choisies, París,&lt;br /&gt;Stock. 1931.&lt;br /&gt;[v] La segunda de las cartas a Theodor Fritsch, que fue publicada en francés por M. P&lt;br /&gt;Nicolas (De Hitler à Nietzsche [De Hitler a Nietzsche], París, Fasquelle, 1936, pp. 131-&lt;br /&gt;134). Debemos señalar aquí el interés de la obra de Nicolas, cuya intención es, en conjunto,&lt;br /&gt;análoga a la nuestra, y que suministra importantes documentos. Pero hay que&lt;br /&gt;lamentar que el autor haya estado preocupado antes que nada por mostrar a Benda que&lt;br /&gt;no debía ser hostil a Nietzsche... y desear que Benda siga siendo fiel a sí mismo...&lt;br /&gt;[vi] Friedrich Nietzsche und die deutsche Zukunft, Leipzig, 1935. R. Oehler pertenece a&lt;br /&gt;la familia de la madre de Nietzsche.&lt;br /&gt;[vii] En la primera de las dos cartas a Theodor Fritsch: véase más arriba, nota 4.&lt;br /&gt;[viii] “¿No hubo acaso un hegelianismo de derecha y otro de izquierda? Puede haber un&lt;br /&gt;nietzscheanismo de derecha y de izquierda. Y me parece que incluso la Moscú de Stalin&lt;br /&gt;y Roma, ésta conciente y aquélla inconsciente, plantean estos dos nietzscheanismos”&lt;br /&gt;(Drieu La Rochelle, Socialisme fasciste [Socialismo fascista], NRF, 1934, p. 71). En el&lt;br /&gt;artículo donde figuran estas líneas (titulado “Nietzsche contra Marx”) Drieu,&lt;br /&gt;reconociendo que “no será nunca más que un residuo de su pensamiento que habrá sido&lt;br /&gt;librado a la brutal explotación de los activistas”, reduce a Nietzsche a la voluntad de&lt;br /&gt;iniciativa y a la negación del optimismo del progreso... De hecho, si no en derecho, la&lt;br /&gt;distinción de dos nietzscheanismos opuestos no está menos justificada en el conjunto. A&lt;br /&gt;partir de 1902, en un panfleto titulado Nietzsche socialiste malgré lui [Nietzsche&lt;br /&gt;socialista a pesar de él] (Journal des Debars, 2 de septiembre de 1902). Bourdeau&lt;br /&gt;hablaba irónicamente de los nietzscheanos de derecha e izquierda. Jaurès (que en una&lt;br /&gt;conferencia en Ginebra identificaba al superhombre con el proletariado), Bracke&lt;br /&gt;(traductor de Humano, demasiado humano), Georges Sorel, Félicien Challaye pueden&lt;br /&gt;ser citados en Francia entre los hombres de izquierda que se interesaron en Nietzsche.&lt;br /&gt;Es lamentable que la conferencia de Jaurès se haya perdido, y es importante señalar una&lt;br /&gt;Georges Bataille Nietzsche y los fascistas 14&lt;br /&gt;vez más que la principal obra sobre Nietzsche se debe a Charles Andler, editor&lt;br /&gt;simpatizante del Manifiesto Comunista.&lt;br /&gt;[ix] La voluntad de poder, § 1026 (uvres Complètes, Leipzig, 1911, tomo XVI, p. 376).&lt;br /&gt;[x] La Gaya Ciencia, § 377.&lt;br /&gt;[xi] Nietzsche habla de aristocracia, habla incluso de esclavitud, pero si se expresa a&lt;br /&gt;propósito de los “nuevos amos”, habla de “su nueva santidad”, de su “capacidad de&lt;br /&gt;renuncia”. “Entregan”, escribe, “a los más bajos el derecho a la felicidad, renuncian a&lt;br /&gt;ella para sí mismos.”&lt;br /&gt;[xii] La voluntad de poder, § 942 (uvres Complètes, 1911, tomo XVI, p. 329).&lt;br /&gt;[xiii] Se sabe que el hegelianismo, representado por Gentile, es prácticamente la&lt;br /&gt;filosofía oficial de la Italia fascista.&lt;br /&gt;[xiv] Sub verbo “Fascismo”. El artículo fue traducido encabezando Le Fascisme (El&lt;br /&gt;fascismo), Benito Mussolini, Denoël et Steele, 1933.&lt;br /&gt;[xv] Mussolini escribe a propósito del pueblo: “No se trata ni de raza ni de región&lt;br /&gt;geográfica determinada, sino de un grupo que se perpetúa históricamente, de una&lt;br /&gt;multitud unificada por una idea que es una voluntad de existencia y de poder...” (Ed.&lt;br /&gt;Denoël et Steele, p. 22).&lt;br /&gt;[xvi] En un artículo publicado entonces en un periódico de Romagna, y reproducido por&lt;br /&gt;Marguerite G. Sarfatti (Mussolini, traducción francesa, Albin Michel, 1927, pp. 117-&lt;br /&gt;121).&lt;br /&gt;[xvii] Der Mythus der 20. Jahrhunderts, Munich, 1932, p. 523.&lt;br /&gt;[xviii] Primera carta a Theodor Fritsch, citada más arriba, notas 4 y 6.&lt;br /&gt;[xix] Der Mythus der 20. Jahrhunderts (El mito del siglo XX) , p. 55. Esta hostilidad&lt;br /&gt;del fascismo hacia los dioses ctónicos, los dioses de la Tierra, es sin duda lo que lo sitúa&lt;br /&gt;más exactamente en el mundo psicológico o mitológico.&lt;br /&gt;[xx] Acerca del neopaganismo alemán, ver el artículo de A. Béguin, en la Revue de&lt;br /&gt;Deux-Mondes, 15 de mayo de 1935.&lt;br /&gt;[xxi] Debemos señalar que a propósito del escritor contemporáneo Ludwig Klages,&lt;br /&gt;célebre sobre todo por sus trabajos de caracteriologia, el barón Sellière (De la dóesse&lt;br /&gt;nature à la déese vie (De la diosa naturaleza a la diosa vid), Alcan, 1931, p. 133)&lt;br /&gt;emplea la expresión acéphale (acéfalo). Klages es por otra parte el autor de uno de los&lt;br /&gt;libros más importantes que hayan sido consagrados a Nietzsche, Die psychologischen&lt;br /&gt;Errumgensschaften Nietzsches (Los progresos psicológicos de Nietzsche), 2ª. ed.,&lt;br /&gt;Leipzig, 1930 (1ª. cd.: 1923).&lt;br /&gt;[xxii] Nietzsche, der Philosoph und Politiker, Leipzig, 1931; los dos pasajes citados, pp.&lt;br /&gt;98 y 80.&lt;br /&gt;[xxiii] Véase a Seillère, op. cit., p. 37.&lt;br /&gt;[xxiv] Nietzsche se interesa generalmente por la belleza del cuerpo y de la raza sin que&lt;br /&gt;este interés determine en él la elección de una comunidad sanguínea limitada (ficticia o&lt;br /&gt;no). El lazo de la comunidad que él encara es sin ninguna duda el lazo místico, se trata&lt;br /&gt;de una “fe”, no de una patria.&lt;br /&gt;[xxv] La Gaya Ciencia, § 377, bajo el título “Nosotros, los sin patria.”&lt;br /&gt;[xxvi] “Den Mythus der Zukunft dichten!” (“¡Componer el mito del futuro!”), escribe&lt;br /&gt;Nietzsche en las notas para el Zaratustra (uvres Complètes, Leipzig, 1901, tomo XII, p.&lt;br /&gt;400).&lt;br /&gt;[xxvii] “Die Zukunft feiern nicht die Vergangenheit!” (“¡El futuro no celebra el&lt;br /&gt;pasado!”, mismo pasaje que la cita precedente); “Ich liebe die Unwiessenheit um die&lt;br /&gt;Zukunft” (“Amo el desconocimiento acerca del futuro”, La Gaya Ciencia, § 287).&lt;br /&gt;[xxviii] uvres posthumes (uvres Complètes, Leipzig, 1903, tomo XIII, p. 362).&lt;br /&gt;[xxix] Así habló Zaratustra, Segunda Parte, El país de la civilización. “Fui expulsado de&lt;br /&gt;las patrias y de las tierras natales. No amo entonces más que al país de mis hijos...&lt;br /&gt;Quiero redimir cerca de mis hijos el haber sido hijo de mis padres.”&lt;br /&gt;[xxx] Una revolución tal como la revolución rusa da quizás la medida. La puesta en&lt;br /&gt;cuestión de toda realidad humana en un trastocamiento de las condiciones materiales de&lt;br /&gt;la existencia aparece de repente como respuesta a una exigencia sin piedad, pero no es&lt;br /&gt;posible prever su alcance: las revoluciones hacen fracasar toda previsión inteligente de&lt;br /&gt;los resultados. El movimiento de la vida tiene sin duda poco que ver con las&lt;br /&gt;continuaciones más o menos depresivas de un traumatismo. Se encuentra en las&lt;br /&gt;determinaciones oscuras, lentamente activas y creadoras, de las que las masas al&lt;br /&gt;comienzo no tienen conciencia. Es sobre todo miserable confundirlo con los reajustes&lt;br /&gt;exigidos por masas concientes y operadas sobre el plano político por especialistas más o&lt;br /&gt;menos parlamentarios.&lt;br /&gt;[xxxi] Esta interpretación del “pensamiento político” de Nietzsche, el único posible, fue&lt;br /&gt;notablemente expresado por Jaspers. Remitimos a la larga cita que damos en la reseña&lt;br /&gt;de la obra de Jaspers.&lt;br /&gt;[xxxii] Es la conclusión del § 377 de La Gaya Ciencia, “Nosotros, los sin patria”. Este&lt;br /&gt;parágrafo caracteriza con más precisión que ningún otro la actitud de Nietzsche frente a&lt;br /&gt;la realidad política contemporánea.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;iframe src="http://www.facebook.com/plugins/likebox.php?id=185550966885&amp;amp;width=292&amp;amp;connections=10&amp;amp;stream=true&amp;amp;header=true&amp;amp;height=587" scrolling="no" frameborder="0" style="border:none; overflow:hidden; width:292px; height:587px;" allowTransparency="true"&gt;&lt;/iframe&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/8088399115739497510-812206560344922447?l=artpopulus-senticrea.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://artpopulus-senticrea.blogspot.com/feeds/812206560344922447/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://artpopulus-senticrea.blogspot.com/2010/06/netzsche-y-los-fascistas-georges.html#comment-form' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8088399115739497510/posts/default/812206560344922447'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/8088399115739497510/posts/default/812206560344922447'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://artpopulus-senticrea.blogspot.com/2010/06/netzsche-y-los-fascistas-georges.html' title='NETZSCHE Y LOS FASCISTAS GEORGES BATAILLE'/><author><name>Montse Cosidó - Jonathan Elbaz</name><uri>http://www.blogger.com/profile/13092246780306106761</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='18' src='http://1.bp.blogspot.com/_Gcvu676V80Q/THQNxSXRUzI/AAAAAAAAAII/FERutXyuh5w/S220/senticrea+(1).jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_Gcvu676V80Q/TCXItqConFI/AAAAAAAAABs/XPk4ND2eg_U/s72-c/Masson_Acephale.gif' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry></feed>
